Risc de la transició energètica.

El món entén que el canvi climàtic s'ha d'abordar amb urgència i que la velocitat actual del canvi no és prou ràpida.

A partir d'aquesta entesa, cal avançar amb determinades accions necessàries, com ara l'eliminació progressiva de les centrals elèctriques de carbó. Per descomptat, cal reconèixer que aquests canvis són grans i no es produiran sense un període de transició: per exemple encara faran falta explotar centrals elèctriques de gas per garantir l'estabilitat el subministrament d'energia fins que es disposi de capacitats d'emmagatzematge d'energia suficients (com l'hidrogen) a un preu de mercat. 

La UE té una agenda clara a través del European Green Deal de manera que, seguirà endavant amb aquesta aposta. Altres nacions també estan progressant amb tecnologies i models de negoci. I això hauria d'oferir clars avantatges a llarg termini. Els països que prenguin el lideratge i el risc, tindran potencialment les solucions a les seves mans; això els permetrà donar suport a altres països amb les seves innovacions, la qual cosa obrirà el camí per a la comercialització de nous models de negoci a nivell internacional, i reforçar les economies d'aquests països líders. Per tant, el compromís de lluitar contra el canvi climàtic també comportarà una transformació de les economies produint noves maneres de lliurar béns i serveis. Això donarà lloc a economies més resilients, que estiguin preparades per als xocs més amplis, causats pel canvi climàtic.

Per fer possible una transició energètica controlada,  cal definir la demanda energètica, ja que és fonamental per mitigar el risc de la transició energètica. si no fem aquesta nova definició  no serà possible saber les capacitats de generació elèctrica necessàries sense comprendre les demandes energètiques reals. Tot i que hi han actors que  s'encarreguen de definir la demanda energètica certament, no es coneix la demanda energètica real. Per exemple,  fa un any, el nou govern alemany va manifestar que els manca informació sobre la demanda futura. Sense dubte, va ser una declaració política sorprenent donada la importància del tema per a l'economia més gran d'Europa.

Cal entendres que el impacte més important de l'economia de la demanda en els sistemes elèctrics passa per que l'oferta segueixi la demanda. Amb aquest plantejament i coneixent la demanda es possible definir les capacitats que calen  de generació d'energia per atendre a la societat. Sense dubte, per una transició energètica real, cal implantar fonts descentralitzades per fer en la major mesura possible que aquests fonts de generació  estiguin properes a la demanda. Per descomptat, les grans ciutats i les zones industrials, encara hauran de produir energia en altres zones d'un país o potencialment fora del país. Però la producció d'energia descentralitzada serà part del sistema d'energia elèctrica.

La transició energètica es basa en una combinació de tecnologies de generació distribuïdes, on possiblement la solar serà la font d'energia predominant. L'ús de l'energia nuclear està tornant estar en els debats com una font d'emissions zero, però dependrà molt de les prioritats nacionals, la infraestructura i els interessos polítics. A més de la tecnologia, que és d'alt risc en comparació amb l'eòlica o la solar, cal esmentar que els costos de l'energia, són molt més elevats per a una nova central nuclear en comparació amb les energies renovables. La generació d'energia s'ha de basar en els preus de l'energia que reflecteixin el mercat, de manera que les tarifes subvencionades i els crèdits fiscals no s'han de considerar com a necessaris per fer la transició. Però, les tecnologies com l'hidrogen, al principi els cal un cert suport.

Per altre banda, les tecnologies com IoT i IA proporcionen eines per simular el futur de l'energia. Aquesta simulació requereix de dades en temps real a un horitzó de 15-20 anys. Amb aquesta previsió, serà possible disposar de molta agilitat en la planificació i gestió de l'energia. Un dels llocs que necessita d'aquesta agilitat, són la volatilitat dels mercats la velocitat de la obsolescència de la tecnologia.

Per tant, s'està al inici d'un canvi de les economies en el futur de l'energia elèctrica de manera que fins que no s'aconsegueixi el net zero a nivell mundial (previst per al voltant del 2050-2060), cal treballar plegats per trobar una manera de fer que la transició energètica es produeixi sense posar en perill els sistemes. 

En definitiva, la transició energètica cap a un món totalment elèctric només tindrà èxit si es minven els riscos corresponents. Actualment, no s'està preparat per aconseguir aquest canvi, i cal no s'entreveu un pla real per la transició energètica. Certament, es te el repte més gran que serà resolt si es confia en la  capacitat per inventar tecnologies i models de negoci innovadors. Amb tot tipus d'innovació en diferents indústries i sectors, serà possible assolir-ho.

Ramon Gallart