Calefacció amb hidrogen.

L'hidrogen, si prové de dividir l'aigua amb electricitat renovable, esdevé com a font d'energia respectuosa amb el medi ambient i podria ajudar a descarbonitzar sectors  com la indústria, el transport marítim i l'aviació.

Segons determines diversos estudis internacuonals, l'hidrogen no té sentit per escalfar habitatges i edificis ja que és massa car i ineficient per a aquest propòsit.

La calefacció de la llar depèn de la crema de gas natural o altres combustibles fòssils. La indústria del gas i la calefacció promouen l'hidrogen com a combustible substitut net dels combustibles fòssils. L'ús de l'hidrogen aprofitant les infraestructures actuals, seria molt més fàcil que canviar-ho  a bombes de calor elèctriques, que és actualment el major competidor. Diversos països estan considerant estratègies d'escalfament amb hidrogen.

La calefacció a la llar amb hidrogen és atractiva per a les empreses que tenen xarxes de gas perquè els permet continuar utilitzant els seus actius. La indústria de la calefacció està a favor perquè fabriquen sistemes que actualment utilitzen gas i es disposa de productes que poden funcionar amb hidrogen.

Mentrestant, els responsables polítics els agrada la idea perquè sembla fàcil i no cal substituir el gas de les canonades ni tampoc  hi ha cap tall de servei per al consumidor.

No obstant això, els números sobre costos i eficiència no són atractius. S'han analitzant diferents estudis independents del Brasil, Califòrnia, la UE i el Regne Unit el quals, inclouen models de sistemes energètics, modelització de costos de clients i estudis d'impacte ambiental, fets a escales que van des de l'àmbit d'una ciutat fins a a nivell internacional. 

Els estudis mostren que utilitzar electricitat renovable per fer primer hidrogen amb electròlisi i després utilitzar l'hidrogen per escalfar espais, és menys eficient que utilitzar l'electricitat per alimentar directament una bomba de calor. Els electrolitzadors tenen el 80 % d'eficiència i les calderes tenen una eficiència mitjana del 85 %, el que resulta en una eficiència global de l'escalfament d'hidrogen del 70 %. Mentrestant, una bomba de calor produeix de tres a quatre unitats de calor per cada unitat d'electricitat. És a dir, calen de cinc a sis vegades més electricitat per generar la mateixa quantitat de calor amb hidrogen que amb una bomba eficient de calor.

A més de ser menys eficient, l'hidrogen també és significativament més car per unitat de calor lliurada en comparació amb les bombes de calor. Canviar a l'hidrogen no és tan fàcil com sembla. Caldrà canviar les canonades de distribució, les canonades als edificis i els forns, tot això augmentarà el cost de calefacció dels consumidors.

En una recent cimera de l'hidrogen del Financial Times a Londres, un representant de serveis públics del Regne Unit va comparar la calefacció domèstica amb hidrogen amb la crema d'efectiu. Un informe de la firma d'anàlisi energètica Cornwall Insight va explicar que utilitzar hidrogen per escalfar una casa costaria el doble que utilitzar gas natural.

Però el lobby de l'hidrogen, recolzat per grans actors de la indústria del gas, és fort. El govern del Regne Unit està duent a terme una sèrie de petites proves privades per a l'escalfament amb hidrogen, i s'espera que pugi ajudar a decidir el paper que jugarà l'hidrogen sobre el futur estratègic  de la xarxa de gas en el 2026. El 2030, hi podria haver ciutats senceres que s'escalfin amb hidrogen al Regne Unit. Assajos similars d'escalfament d'hidrogen estan en curs a Espanya i als Països Baixos. Als Estats Units, on l' economia de l'hidrogen també està agafant velocitat gràcies a la Llei de reducció de la inflació, els monopolis del gas també comencen a impulsar el canvi a l'hidrogen.

Hi ha moltes aplicacions on l'hidrogen podria ser essencial. Però per als edificis, les bombes de calor són una tecnologia clarament que van per davant. Descarbonitzar la calefacció serà prou difícil.

Font: Prachi Patel és un periodista independent amb seu a Pittsburgh. Escriu sobre energia, biotecnologia, ciència dels materials, nanotecnologia i informàtica.