Eliminar el diòxid de carboni directament de l'aire és car i requereix d'infraestructures amb un gran impacte sobre el terreny itambé, amb un elevat consum energètic.
Per això, es proposa una pràctica solució mòbil que es basa en vagons de tren adaptats que capturen i emmagatzemen diòxid de carboni mentre es mouen fent les seves rutes programades.
Aquest concepte, es va descriure en un article publicat a la revista Joule el qual, podria capturar diòxid de carboni per menys de 50 US$ la Tm. En comparació, el cost dels sistemes de captura directa d'aire (DAC) què avui varia entre els 250 i els 600 US$, segons la tecnologia utilitzada, l'elecció d'energia i l'escala, segons el World Resources Institute.
Actualment, hi han uns 20 projectes DAC els quals, estan en funcionament arreu del món. La majoria utilitzen grans ventiladors per fer passar l'aire sobre materials sòlids o líquids que adsorbeixen el diòxid de carboni. Els materials en si són cars, i s'han d'escalfar per alliberar el diòxid de carboni. Inútilment, la calor acostuma a venir de la crema de combustibles fòssils.
La nova idea del DAC que utilitza el ferrocarril, elimina la major part d'aquest cost energètic posant tot el sistema de captura en un vagó de tren. Les grans ventilacions dels vagons de tren moderns permetrien que l'aire bufi sobre un material absorbent, eliminant la necessitat dels sistemes de ventiladors que consumeixen molta energia.
L'energia per al DAC vindria del sistema de frenada del tren. Tots els trens del món tenen un sistema de frenada dinàmica que s'utilitza durant cada parada o desacceleració. Durant les últimes set dècades, l'energia que es genera durant la frenada (trens no elèctrics) s'envia a una xarxa de resistències, es converteix en calor i s'expulsa de la part superior de la locomotora. És una gran quantitat d'energia que es malgasta.
En canvi, els trens podrien estar equipats amb sistemes de frenada regenerativa com els que es troben en els vehicles elèctrics, que converteixen l'energia cinètica de la frenada en energia elèctrica que s'emmagatzema en una bateria. Aleshores, aquesta bateria alimentaria un sistema DAC electro-swing. Aquesta tecnologia, desenvolupada per empreses com Verdox, utilitza una cel·la electroquímica per atrapar el diòxid de carboni en un medi de captura mentre es carrega, i després alliberar-lo quan es descarrega.
Una vegada que el material ha absorbit prou diòxid de carboni, la cambra quedaria segellada i un compressor recolliria i refredaria el gas, convertint-lo en un líquid per a l'emmagatzematge. Un cop al dia, durant el canvi de tripulació o les aturades de subministrament de combustible, el diòxid de carboni liquat es podria transferir a un vagó cisterna, que quan estigui ple, es podia transportar juntament amb altres vagons cisterna plens a un lloc de segrest per a l'emmagatzematge o per a ús industrial.
A més de tenir uns costos energètics menors, el DAC basat en ferrocarril també té altres despeses mínimes en comparació amb el DAC terrestre. No te cap manteniment addicional.
A més, no cal una infraestructura nova. La idea és connectar cotxes de CO2Rail als trens de passatgers o mercaderies existents. Els trens ja van del punt A al punt B per al servei normal i ho farien fins i tot sense el sistema DAC.
Els investigadors estimen que un tren mitjà de mercaderies podria eliminar unes 6.000 Tm de diòxid de carboni cada any. CO2Rail està ara en converses amb un soci finançador i, si les coses van bé, tenen previst començar a construir el seu vagó de tren DAC a principis del 2023.
La tecnologia i l'economia del DAC basat en ferrocarril són sòlides, de manera què, la idea està captant l'atenció dels inversors i de la indústria.
Font: IEEE Spectrum per Prachi Patel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada