Transició energètica a la UE

La Unió Europea (UE) esta devant una crisi energètica des del 2020. A mesura que calen energies més netes provinent de fonts renovables, la UE necesita  elaborar una millor estratègia per fer la transició des dels combustibles fòssils i anticipar-se a la incertesa i la volatilitat de les energies renovables. El panorama de la crisi dependrà de l'esforç de la UE i de la solidaritat entre els seus membres.

La UE encara requerirà de combustibles fòssils per facilitar la transició a les energies renovables en els propers anys. El factor per reduir la dependència dels combustibles fòssils va derivar de l'agenda de descarbonatació per aconseguir el net-zero en emissions amb fonts verdes i netes. L'emissió net-zero és la condició en què el consum de combustible que emet carboni es compensarà amb la quantitat igual de carboni eliminat de l'atmosfera. La UE te establert el marc amb directives  des de finals dels anys noranta. En l'última dècada, en el període 2008-2018, la UE ha disminuït la seva producció de gas un 46,4%, el petroli un 35,3% i el combustible sòlid un 27,9%.

D'altra banda, els principals subministraments energètics de la UE encara depenen de les importacions d'altres països. A mesura que la UE es prepara per fer una transició cap a les energies netes per l'any 2050, sembla que aquest objectiu no està recolzat per la seva pròpia capacitat d'energia renovable i és possible que la transició no s'hagi preparat amb cura.

És possible que les fonts d'energia renovables no estiguin preparades per al se ús com a font principal, ja que encara depènen de la volatilitat del vent i sol. 

Això pot semblar una transició energètica precipitada a la UE, malgrat els primers esforços per fer que la transició energètica sigui fluida. Amb la intenció d'aconseguir l'agenda de descarbonització, la UE ha emès directives sobre el mercat únic de l'electricitat l'any 1999 (96/92/CE), 2003 (03/54/CE) i 2009 (09/72/CE) (Pollitt, 2019).  Aquestes directives consistien en una guia de la UE als seus membres per participar en el comerç transfronterer d'electricitat.

Aquestes directives havien de ser obligades pels membres i els requisits s'havien d'incorporar a la legislació nacional de cada país membre. Però un dels obstacles per integrar aquest mercat energètic a la regió és el fet que la majoria d'aquests països encara depenen del gas importat.

Després d'anys d'implementació del mercat integrat d'electricitat a Europa, la UE també va emetre directives el 2001 (2001/77/CE) i el 2009 (2009/28/CE) després d'una sèrie d'apagades arreu del món en el 2003, es va demanar una major connectivitat entre els operadors. Un dels requisits d'aquestes directives era augmentar la proporció de fonts renovables en el mix energètic. Això podria afectar el ritme de producció a Europa, mentre que encara es requereix un subministrament constant d'energia de fonts fiables.

La seguretat del subministrament és una part important. L'oferta depèn de la dinàmica del mercat. La UE ha d'anticipar-se i garantir l'escassetat prolongada de necessitats d'energia per a les seves indústries i el consum de les llars. No fer-ho afectaria molt la producció industrial de la UE i, finalment, el PIB.

A més, també podria tenir un efecte negatiu sobre el creixement econòmic. Pot haver-hi alternativa d'importar GNL des dels EUA i Qatar o, recórrer al carbó per generar l'energia necessària estable. L'aliat més proper de la UE  hauria de garantir els subministraments en els propers anys a la regió de la UE, mantenint l'objectiu de descarbonització el 2050.

Un país exportador voldrà una seguretat de la demanda per garantir ingressos rendibles. En el context de la crisi energètica de la UE, el nivell de demanda sembla ser que serà superior en comparació amb l'oferta que hi va ahver en el 2020 al 2021. 

La demanda total de consum elèctric es pot utilitzar per determinar la infraestructura, el sistema i la previsió de producció. Aquestes dades serien importants perquè la UE pogués arribar a un acord factible per a les infraestructures i la producció d'energies renovables evitant que es genieri un excednet de capcatia de genració que no tindrà consum.

El motiu pel qual la UE i molts altres països apunten al net-zero i la reducció de la dependència dels combustibles fòssils, deriva del fet que els combustibles fòssils són un recurs finit i no estaran disponibles per sempre. També tenint en compte el cost ambiental que podria deixar un impacte durador per a la propera generació. El més important d'aquesta decisió de tornar a utilitzar el carbó temporalment o qualsevol altre combustible fòssil és com la UE pot regular el seu consum de manera eficient. Si no es regula, amenaçarà la disponibilitat del recurs. A partir d'aquest argument, la UE ja ha anat disminuint la seva producció de carbó, combustible sòlid en els anys previs a la crisi. No obstant això, es va informar que enmig de la crisi, alguns dels seus països membres estan començant a cremar carbó com a últim recurs enmig de la protesta dels ecologistes. La regió de la UE te devant un dilema si ha de mantenir la seva prioritat per augmentar la seva capacitat d'energia renovable i per assolir el seu objectiu de descarbonització o per assegurar un sistema fiable.

Europa necesita d'una estratègia de transició energètica amb gas natural com a tecnologia pont. La UE haurà d'augmentar la seva inversió en tecnologia nuclear. El gas natural encara podria contribuir per proporcionar el pont energètic necessari de la transició a la UE per compensar la caiguda de la producció de petroli. Però atesa la naturalesa de la UE com a organització internacional i transnacional, també hauria d'ajudar i garantir que els seus membres amb ingressos més baixos puguin superar aquest repte i regular la igualtat d'accés a l'electricitat i l'energia per a tots els seus membres per a la seva estratègia a llarg termini. La UE necessita un enfocament que permeti passar de la seguretat de la sostenibilitat a la seguretat del subministrament fins que, per una banda, la tensió geopolítica hagi disminuït i per altre badna,  el desenvolupament de la infraestructura renovable a la UE s'hagi distribuït i establert de manera igual.


Ramon Gallart