L'any 2022, el 10% de l'energia mundial va ser generada per eòlica i solar. Dinamarca i l'Uruguai van ser els campions mundials de les energies renovables. En el 2021, els EUA obtenien el 13,1% de la seva electricitat a partir de l'eòlica i la solar. L'Abril de 2022, va generar el 20% de la seva energia a partir d'aquestes dues fonts renovables.
Això és un indicador de la velocitat amb què les fonts renovables basades en el vent i el sol creixen arreu món. Durant l'última dècada, Amèrica va experimentar un notable augment en la generació d'energia renovable. El 2015, any en què es va signar l'Acord sobre el Clima de París, EUA va generar només el 5,7% de la seva electricitat a partir de l'eòlica i la solar. L'any 2021, va ser del 13%. El març de 2022, un 18%. I el desembre de 2022, un 20%. L'impuls d'aquest augment és gràcies a les noves plantes que es van construir des de Texas fins a Dakota.
A nivell mundial, l'eòlica i la solar han estat les formes de generació d'electricitat amb més creixement des del 2005 i any rere any. La proporció d'energia produïda a nivell global per aquestes energies renovables s'ha més que duplicat entre el 2015 i el 2021, que va ser el primer any que es van lliurar el 10,3% de l'electricitat a tot el món. En conjunt, són ara la quarta font mundial d'electricitat, després del carbó, el gas i la hidràulica.
A més de l'imperatiu mediambiental, la guerra a Ucraïna ha exposat la dependència d'Europa del petroli i el gas rus com una responsabilitat geopolítica de primer ordre. Almenys part del remei ha de ser més renovables i més ràpidament.
Tal com mostra el mapa, els països europeus estan a l'avantguarda mundial pel que fa a l'energia eòlica i solar. Això evita pitjors conseqüències de la restricció d'hidrocarburs rus.
Nou dels deu països amb la quota més alta d'energia eòlica i solar en el seu mix energètic nacional de l'any 2022. Dinamarca era el líder mundial i l'únic país del món que obtenia més de la meitat (51,9%) de la seva potència des d'aquestes energies renovables.
Aquesta escalada ràpida proporciona certa esperança en el sentit de poder assolir un objectiu climàtic internacional.
L'any 2020, la generació d'electricitat va emetre més gasos d'efecte hivernacle que qualsevol altra indústria. Segons l'Agència Internacional de l'Energia, l'eòlica i la solar han d'aconseguir el 20% de l'energia mundial el 2025 (i el 70% el 2050), si es vol arribar a zero emissions per l'objectiu del 2050 establert per l'Acord de París.
Un bon nombre de països europeus obtenen més d'una quarta part de la seva energia de l'eòlica i la solar, inclosos alguns grans. En ordre descendent la classificació és: Luxemburg (43,4%), Lituània (36,9%), Espanya i Irlanda (32,9%), Portugal (31,5%), Alemanya (28,8%), Grècia (28,7%) i el Regne Unit (25,2%). Els Països Baixos, considerats tradicionalment com el país dels molins de vent, es troben fora d'aquesta categoria, amb un 24,6%.
De les cinc grans economies d'Europa (és a dir, Alemanya, França, Regne Unit, Itàlia i Espanya), només França obté una puntuació inferior al 10%. A causa d'una política basada en la seguretat energètica, França obté aproximadament el 70% de la seva electricitat de l'energia nuclear. No tots els països europeus estan representats al mapa, però entre els que ho són, els pitjors són Rússia (0,5%), Bielorússia (1%) i Ucraïna (3%).
El segon lloc mundial és per l'Uruguai (46,7%), és un valor atípic a Amèrica. Altres països destacats són Xile (21,4%), Nicaragua (15,7%) i Brasil (13,2%). Mèxic (11,9%) ho està fent millor que la mitjana mundial i, en cas contrari, el Canadà progressista ho està fent força pitjor (6,6%).
Tanmateix, és gairebé impossible fer-ho pitjor que Veneçuela: amb l'energia eòlica i solar a un 0,1% gairebé imperceptible. com el país és ric en petroli, no sembla haver fet cap esforç per descarbonitzar el seu sector energètic.
Àfrica té molt sol i alguns països han fet grans avenços per treure'n profit. Els líders en energies renovables del continent són Kenya (17,5%), Mauritània (14,3%) i el Marroc (13,4%). Sud-àfrica, sovint aclamada com l'economia més avançada d'Àfrica, es troba en un 5,3%.
Tot i així, és millor que el minsíssim 0,1% de Nigèria, un altre país que ha estat víctima del seu fàcil accés al petroli nacional. Aquest és també el cas a l'Orient Mitjà, amb l'Aràbia Saudita (0,5%) i l'Iran (0,3%) que es mantenen molt per sota de l'un per cent eòlic i solar. Fins i tot Somàlia, que té molts problemes domèstics propis, en gestiona el 5,7%.
A l'Àsia oriental, la Xina (11,2%) és la superpotència eòlica i solar. Altres dos països també aconsegueixen superar la mitjana mundial, encara que sigui una mica: Vietnam (10,7%), Mongòlia (10,6%). El Japó (10,2%) es queda poc. L'Índia està al 8%. Per descomptat, aquestes xifres nacionals s'han de considerar en relació amb la mida absoluta dels mercats nacionals de l'energia. L'Índia consumeix al voltant d'1,4 milions de GWh d'electricitat a l'any, Mongòlia uns 7.000 GWh.
A la seva regió, Austràlia (21,7%) es destaca, amb un rendiment molt superior a Nova Zelanda (5,5%). Nova Caledònia es troba a l'1,7%, que encara és molt millor que el 0,2% d'Indonèsia, que encara és molt millor que el 0,0% de Papua Nova Guinea.
Encara hi ha molts llocs arreu del món que necessiten trencar l'anomenat "trilema" de la transició energètica, és a dir, crear un subministrament d'electricitat que no només sigui sostenible sinó també assequible i segur. És hora que els danesos i els uruguaians ens mostrin a la resta com es fa.
Font: Fran Jacobs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada