Les energies renovables.

La guerra d'Ucraïna i les seves conseqüències sobre al subministrament d'energia de la UE i, l'empitjorament dels impactes del canvi climàtic han dominat els titulars de les notícies del darrer any i enguany. S'ha vist  la volatilitat dels preus de l'energia, les preocupacions per l'escassetat d'energia a l'hivern i les sequeres que afecten la producció agrícola fent pujar  els preus dels aliments.

Aquests problemes estan relacionats. Si es fos possible substituir els combustibles fòssils per energies renovables, es reduiríen els preus de l'energia, es reduiríen les emissions i es reduiría el futur risc del canvi climàtic el qual, inclou l'impacte en la producció d'aliments.

Els combustibles fòssils, com el petroli, el gas i el carbó, estan formats per residus vegetals i animals descompostos que s'han transformat a les seves formes actuals durant milions d'anys dins de l'escorça terrestre. Els combustibles fòssils contenen energia química, que s'allibera quan es crema juntament amb diversos contaminants.

En comparació amb l'electricitat, que es pot generar a partir de fonts renovables com l'energia solar i eòlica, és difícil d'emmagatzemar. Els combustibles fòssils són més fàcils d'emmagatzemar i transportar. La infraestructura energètica i la tecnologia desenvolupades des de la Revolució Industrial s'han basat en gran mesura en l'ús de combustibles fòssils.

En els últims anys, les polítiques de la UE han establert ambiciosos objectius per accelerar el canvi cap a l'energia sostenible. Aquests ja han començat a donar els seus fruits, amb una part creixent de les necessitats energètiques d'Europa que s'han satisfet mitjançant fonts d'energia renovables.

L'any 2021, més del 22% de l'energia bruta final consumida a la UE provenia de les renovables. No obstant això, la proporció de les energies renovables en el mix energètic varia significativament a la UE: a Suècia és d'uns 60%; a Dinamarca, Estònia, Finlàndia i Letònia més del 40%; i a Bèlgica, Hongria, Irlanda, Luxemburg, Malta i els Països Baixos entre un 10% i un 15%.

Segons Eurostat, l'energia eòlica i hidràulica conjuntament, van representar més de dos terços de l'electricitat total generada a partir de fonts renovables (36% i 33%, respectivament) a la UE el 2020. La tercera part restant va ser de l'energia solar (14% ), biocombustibles sòlids (8%) i altres fonts renovables (8%).

Les fonts naturals, com ara la solar, l'eòlica, la mareomotriu i la geotèrmica, tenen el potencial de crear molta més energia de la que actualment cal en el món. Tanmateix, aquest potencial no coincideix amb el que actualment es pot aconseguir. Un repte és configurar la capacitat suficient per captar l'energia de, per exemple, la llum solar o el vent i convertir-la a un format utilitzable, com l'electricitat. Un altre repte és poder transportar l'energia fins on es necessita o emmagatzemar-la per a un ús posterior.

Un futur sistema energètic ha de ser resistent i adaptable als impactes inevitables del canvi climàtic, com ara sequeres, onades de calor i tempestes. A mesura que augmenta la proporció d'energia eòlica i solar, el sistema també ha de ser prou flexible per funcionar bé fins i tot, quan el vent no bufa o el sol no brilla.

Un sistema flexible pot garantir un subministrament constant d'energia i reduir el pic de la demanda. A més de garantir la diversitat de les fonts d'energia, el sistema es pot millorar, per exemple, millorant l'emmagatzematge d'energia, la integració intel·ligent dels sectors de la calefacció, el transport i la indústria, o abordant els pics de demanda mitjançant preus dinàmics, les xarxes intel·ligents o els consums dels electrodomèstics.

El repte de passar a fonts d'energia renovables no és només la capacitat de producció. Les centrals elèctriques han d'estar connectades a una xarxa que pugui acomodar la creixent capacitat de producció i portar-la als usuaris finals.

Un recent informe de l'AEE explica que els prosumidors europeus ja tenen moltes oportunitats i gaudir de beneficis a les seves llars, així com a la societat. Invertint en la producció o emmagatzematge d'energia, els consumidors poden estalviar els seus propis costos energètics, accelerar la transició energètica d'Europa i reduir les emissions d'efecte hivernacle. A més, es pot esperar que aquestes oportunitats augmentin en els propers anys amb una tecnologia millor i més barata i amb noves polítiques.

Moltes comercialitzadroes també estan  animant a les llars per ajustar el seu consum d'energia per adaptar-se als nivells de genreació. Això és possible si es pot aplicar un preu dinàmic que depèn de l'hora del dia i varia d'hora a hora. En temps d'excés de producció, els consumidors poden obtenir electricitat gairebé gratuïta que es pot utilitzar, per exemple, per carregar cotxes elèctrics.

La fabricació de més plaques solars o aerogeneradors també far sorgir algunes preguntes: es podran  obtenir prou minerals necessaris per les plaques solars o aerogeneradors? On es pot instal·lar parcs eòlics? Com afecten aquestes centrals elèctriques a la bidiversitat i fauna? I com  assegurar la disponibiltiat dels recursos, com ara els minerals de terres rares?

L'anàlisi de l'AEE ha demostrat que el creixement de les energies renovables ha reduït moltes pressions ambientals i climàtiques, i que hi ha accions que poden ajudar a minimitzar alguns efectes adversos, com ara l'ecotoxicitat de l'aigua dolça i l'ocupació del sòl. Amb un creixent nombre de projectes renovables, serà essencial avaluar les compensacions amb hàbitats i ecosistemes.

Potenciar el subministrament d'electricitat de fonts netes, requereix una capacitat de generació creixent i també, ajustos en la infraestructura. Més panells solars i més aerogeneradors pel costat de l'oferta, requereixen d'una xarxa intel·ligent millor connectada i usuaris intel·ligents orientats a  l'eficiència energètica. 

Ramon Gallart