Tres errors del TCP IP.

Vint Cerf,  va ser el co-creador de l'arquitectura d'Internet TCP-IP que engunay tota la sociatat en gaudeix. En una entrevista va receoneixer alguns dels error d'aquest protocol.

Vint Cerf i Bob Kahn havien estat treballant junts per resoldre com connectar ordinadors militars sense utlitzar xarxes sense fils .

Llavors, ja hi havia l'ARPANET i  la seva manera de gestionar les comunicacions, ja estava ben establerta. Però calia ampliar-lo per gestionar diverses xarxes, la fiabilitat de les quals no estava resolta.

Els dos havien estat intercanviant idees, revisant el treball d'altres que estaven intentant resoldre problemes similars. D'aquí van sorgir els esqumes amb els components principals i les interfícies clau a on ja es podia veure el concepte cloud, representat amb tres xarxes de commutació de paquets diferents (l'ARPANET, la ràdio de paquets i el satèl·lit de paquets) amb caixes que representaven els ordinadors connectats a aquestes xarxes. Això després es van coneixer com els ordinadors host el qual, estarein executant aplicacions que necessitaven intercanviars-e mitjançant la xarxa.

Vint Cerf va tornar a crear el seu esbós original, amb núvols que representen 

tres xarxes de commutació de paquets i caixes que representen ordinadors de passarel·la i host.

Però com les xarxes eren estàtiques, volia dir que aquestes xarxes no es podien intrecanviar de manera que, va sorgir un altre conjunt d'ordinadors, passarel·les,  per saber a quina xarxa pertanyien aquests ordinadors. Per  tant el  problema estava delimitat i això vol dir que es podia cercar una solució.

Cerf va descriure que els protocols de comunicació que ell i Kahn van inventar eran comparables com un sistema postal d'enviament de cartes de manera que, la postal té un missatge i una adreça per a la destinació prevista. L'adreça del sobre és la del destinatàri a la xarxa local o la d'una passarel·la que condueix a la següent xarxa al llarg de la ruta fins a la destinació final.

Quan arriba un missatge a la següent passarel·la, la passarel·la obre el sobre i comprova l'adreça de la postal. Si el missatge està destinat a una destinació dins de la xarxa pròpia de la passarel·la, s'entrega; si no, va en un sobre adreçat a la següent passarel·la en ruta cap a la xarxa  destí on el procés es repeteix. Així, bàsicament, és com funciona Internet avui.

Des de llavors s'ha estat perfeccionant, ampliant i evangelitzant Internet. És per això, que les seves contribucions en la cocreació de l'arquitectura d'Internet i el seu lideratge en el seu creixement fins ara li va permetre veure tres errors que avui no faria:

1.- Creure que 32 bits eren suficients per a les adreces d'Internet: A l'any 1973, la gent hauria pensat que adreces de longitud 64 o 128 bits era massa abiciós per realitzar un experiment que no hi havia certessa del seu èxit. Possiblement, no hagés tingut credibilitat les adreces de 128 bits

2.- La seguretat: Abans de l'arribada de la criptografia amb clau pública, la distribució de claus era un procés manual molt desordenat. Va ser per això que no es va introduir a Internet. Quan es va implementar l'algoritme RSA, podria supossar un frè el desenvolupament del TCP-IP fet que va provocar no apostar per aplicar criptografia. 

3.- Implicacions reals  de la World Wide Web: Llavors, no s'esperava l'allau de continguts que va arribar a Internet un cop es va posar a disposició la web. Com a conseqüència d'aquella allau de continguts, van ser necessaris inventar motors de cerca per trobar coses. En definitiva, no es va predir que els motors de cerca fossin necessaris.


Font: Tekla S. Perry is based in Palo Alto, Calif., she's been covering the people, companies, and technology that make Silicon Valley a special place for more than 40 years. She holds a bachelor's degree in journalism from Michigan State University.