Mentre creixen les instal·lacions PV per descarbonitzar el mediambient, cal fer be la seva connexió. Sino, la transició serà injusta i costarà diners.
Quan les plaques solars fotovoltaiques (PV) generen més energia de la que es consumeix en una llar, l'excés es pot exportar a la xarxa. L'energia solar a Espanya al 2023 era del 10%
Aquesta penetració de FV a la xarxa de distribcuió està afectant al operador del mercat elèctric i les empreses de distribució. Això acabarà implicant en costos els quals cal millorar per fer que el sistema sigui més just per a tothom.
Una forma gràfica que pot ajudar a la seva entesa, es veure els panells solars com una tomaquera. Si es té una tomaquera al balcó o jardi de casa, s'hauría de poder consumir tants tomàquets com els que produeix la mata. Però vendre els tomàquets per gaunyar diners genera responsabilitats a més de les incerteses sobre l'oferta i el preu de venda. Llavors, si venem més tomàquets dels que consumim pot ser que sorgeixin problemes tècnics.
Tornan en l'àmbit dels conversors, aquests tenen configuracions que gestionen l'energia exportada quan la capacitat de la xarxa impacta en el llindars del voltatge.
No obstant això, aquestes mesures no només redueixen la quantitat d'electricitat que flueix d'una casa a la xarxa, sinó que redueixen tota la producció del sistema de l'autoconsum amb excedents de la llar. Això requereix d'un configuracçió dels paràmetres de control en els conversors.
Això vol dir que una llar, de vegades, no pot vendre cap exedent o es poden donar situacions que el preu és negatiu per exportar electricitat, és a dir, que cal pagar per continuar exportant a la xarxa.
Tampoc es un cami fer que les empreses de distribució construeixin més infraestructura elèctrica per donar cabuda a aquestes exportacions ni que l'operador del mercat elèctric hagi de comprar més reserves per cobrir les incerteses de la producció solar.
En aquests casos, tots els clients paguen la factura, siguin propietaris de plaques solars o no. Però els que no són propietaris, es veuen més afectats quan els costos d'aquestes mesures els hi repercuteix. Les families sense PV es veuen més perjudicades quan els preus de l'electricitat s'encareix.
L'electrificació que ha de substituir els combustibles fòssils ha d'incremetnear-se entre 3 i 5 vegades. Llavors, com caldria interaccionar amb la xarxa elèctrica les llars amb aquests recursos energètics distribuïts?
Sense dubte, els contractes han d'evolucionar des dels models actuals els quals, tenen molts anys cap a models que ademetin un compromís bidireccional que permeti l'equitat per a tothom.
Per tornar a l'analogia de la tomaquera, s'hauría de poder menjar tants tomaquets com es vulgui i fer melmelada o sucs. Però vendre tomàquets o la melmelada o sucs, comporta responsabilitat sanitària.
I que dir dels preus? Això depèn de la disponibilitat de camions i del valor del mercat local. Potser cal pagar més pels camions perquè tothom pugui vendre tomaquets però, probablement no seria eficient ni just.
Cal diferenciar entre créixer per un mateix i vendre amb benefici. L'analogia, evidentment, no és perfecta. Els tomaquets no són un servei essencial, els camions de tomàquets no són un monopoli regulat i l'oferta i la demanda de tomàquets no cal que s'equilibri cada segon.
No obstant això, els principis es mantenen, sobretot per a un futur on els tomaquets i els magatzems de tomàquets (bateries i vehicles elèctrics) cada dia estaran més presents.
Ningú no hauria de poder impedir utilitzar la pròpia electricitat generada. Però guanyar diners utilitzant la xarxa, probablement, comportarà responsabilitats per permetre un funcionament entre els llindars d'explotació.
Si s'estan carregant i descarregant bateries, és probable que acabi essent necesari proporcionar visibilitat de l'ús previst per ajudar l'operador a gestionar la xarxa elèctrica.
En un país amb molta energia solar, els preus de venda d'energia tampoc no sempre estan garantits. Cal pensar en aquest nou escenari social. Si no ho es fa, electrificar-ho tot serà més difícil, més car, menys just i més depenent de grans projectes que requereixin noves línies de transport les quals, són complexes i cares de construir.
La història de l'electricitat distribuïda és increïble: La potencia literalment està a les nostres mans quan es prem un interruptor. Ara hi ha l'oportunitat de fer que funcioni millor i sigui més just per a tots.
Ramo Gallart
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada