Amenaça per les centrals elèctriques.

Podria un pols electromagnetic EMP ser una amenaça per les centrals elèctriques?

Si una arma nuclear es detonés a centenars de quilòmetres del cel, emetria un breu pols de raigs gamma. Tot i que a aquesta alçada la radiació no afectaria directament les persones a la Terra, la intensa ona d'energia EMP podria induir-se a les línies de transport i distribució, així com a les xarxes de telecomunicacions, produint grans pics de tensió o corrent que malmetrien els equipaments.

Un cop produït el pols inicial, l'EMP es podria propagar afectant els transformadors de potència i els diferents equips del sistema elèctric.

Per exemple, hi ha estimacions que indiquen que si es detonés una arma nuclear a l'atmosfera sobre el centre del continent americà, podria provocar apagades generalitzades i de llarga durada, fins i tot, un possible col·lapse d'una part de la xarxa elèctrica i/o de telecomunicacions.

Tot i que les preocupacions sobre els riscos de les EMP no són noves, aquestes es van relaxar després del final de la Guerra Freda. Els esdeveniments polítics globals han fet reaparèixer aquesta possibilitat.

Durant les darreres dècades, la tecnologia ha avançat fins al punt que es poden generar polsos EMP sense necessitat d'una arma nuclear. Hi ha potents transmissors portàtils de microones que podrien ser utilitzats per terroristes. A més, els equips electrònics actuals són més vulnerables que els de la dècada de 1960, ja que depenem més dels semiconductors i aquests funcionen a tensions més baixes, cosa que els fa menys capaços d'absorbir les pujades d'energia induïdes per les EMP. Actualment, és possible instal·lar generadors electromagnètics en míssils, avions, drones i fins i tot en camions que podrien estar aparcats al costat de centres importants de telecomunicacions o subestacions elèctriques.

Podem utilitzar models informàtics per simular i comprendre millor aquestes amenaces, tot i que és difícil confirmar-ne la precisió sense desencadenar una ona EMP. Una manera que ha permès que els models de simulació siguin fiables és gràcies a la validació de lectures ambientals de l'activitat electromagnètica de baix nivell generada pels transmissors de ràdio i televisió. Amplificant aquestes mesures, els models informàtics poden simular com impactaria una sobrecàrrega provocada per una EMP i com aquesta afectaria els actius i dispositius de les subestacions i centrals elèctriques, com les que funcionen amb combustibles fòssils, hidroelèctriques i nuclears.

El modern sistema elèctric incorpora molts panells solars, aerogeneradors i bateries que es connecten a la xarxa mitjançant inversors, els quals tenen molts components electrònics vulnerables a un EMP. De fet, hi ha més vulnerabilitats de les que es podrien esperar, especialment en els sistemes distribuïts.

Les vulnerabilitats inherents dels components bàsics, com els cables, poden comportar-se com antenes per captar energia electromagnètica que acabaria danyant el maquinari al qual estan connectats, provocant sobretensions..

Ramon Gallart.