Desenvolupament de les microxarxes.

Les microxarxes poden esdevenir una prometedora solució per afrontar els reptes d'accés a l'energia als països en desenvolupament, així com per millorar la resiliència i l'eficiència de les xarxes elèctriques als països desenvolupats

Per una banda l'estàndard IEEE 2030.7-2017 defineix les microxarxes com a sistemes flexibles de càrregues interconnectades i recursos energètics distribuïts (DER), com són els panells solars, aerogeneradors i les bateries com a sistemes d'emmagatzematge d'energia.

Una microxarxa és un sistema de generació i distribució d'energia a petita escala que funciona com una unitat de manera que, es poden connectar o desconnectar de la xarxa per funcionar en mode acobalt a la xarxa o tambe en mode illa. 

Són útils per subministrar electricitat a zones allunyades i de poc consum i també com a back-up en cas de patir interrupcions de la xarxa, augmentant així la resiliència de la xarxa.

Malgrat els beneficis potencials de les microxarxes, el seu desplegament es veu limitat per diverses barreres normatives i polítiques que varien en funció del països. Les incerteses en els marcs reguladors i la manca de clares polítiques, poden fer que sigui difícil per als operadors de les microxarxes assegurar el finançament i gestionar operacions, dificultant la viabilitat a llarg termini d'aquests projectes. Això, impedeix la capacitat per subministrar electricitat fiable i satisfer la creixent demanda d'energia. 

Les normatives són claus per facilitar el creixement i l'acceptació de les microxarxes. Tanmateix, cal abordar diversos reptes relacionats amb aquestes normatives. Un dels problemes és la diversitat de les normatives que regeixen les microxarxes entre els diferents països. Aquesta inconsistència provoca discrepàncies en funció de la mida de la microxarxa. Tot i que algunes regulacions prohibeixen que les microxarxes funcionin de manera independent en "mode illa"  i només se'ls permet que les microxarxes estiguin connectades a la xarxa. No obstant això, la manca clara d'instruccions sobre la connexió de microxarxes a la xarxa ha comportat costos elevats, complexitat i, en alguns casos, la seva absoluta prohibició.

Les microxarxes ofereixen diversos avantatges, com ara la resiliència energètica, la gestió de la demanda i la capacitat d'ajornar les actualitzacions de la xarxa. Tanmateix, quantificar aquests beneficis suposa un important repte. És essencial garantir que els operadors de les microxarxes rebin una justa compensació. Les actuals polítiques de mesurament net i les tarifes i peatjes presenten limitacions que dificulten determinar com s'han de compensar les microxarxes per l'electricitat que exporten a la xarxa.

Diversos països han implementat polítiques per promoure el desenvolupament de microxarxes. La Unió Europea (UE) ha proposat una directiva per a les comunitats energètiques locals (LEC) per regular el model de tercers per al funcionament de les microxarxes. Representa un pas endavant, ja que el model de tercers permet la propietat i l'explotació de les microxarxes per part d'entitats diferents dels proveïdors d'energia tradicionals. 

La sostenibilitat de les microxarxes s'ha demostrat a través de casos pràctics malgrat els reptes que suposa. En definitiva, les microxarxes són una prometedora solució per subministrar electricitat a les zones aïllades i millorar la resiliència en llocs crítics com poden ser els hospitals i aeroports. 

Tanmateix, el desenvolupament de microxarxes ha de resoldre barreres normatives i polítiques que varien entre les nacions. Per permetre l'adopció de les microxarxes, els responsables polítics han de crear regulacions clares i integrals que abordin la seva viabilitat i sostenibilitat. L'accés al finançament i l'experiència tècnica també és essencial per superar les barreres financeres i tècniques. 

Malgrat els reptes, les microxarxes han demostrat el seu potencial per subministrar electricitat rendible i sostenible, especialment quan hi participen les comunitats locals

Ramon Gallart