Els sistemes de generació amb fonts renovables necessiten elements que estabilitzin la xarxa elèctrica quan hi ha variacions sobtades de càrrega. Una solució és l'ús de generadors elèctrics distribuïts amb grans volants d'inèrcia connectats als seus eixos mecànics.
Aquests generadors són coneguts com a condensadors síncrons o compensadors síncrons. Essencialment, són generadors que, en funcionament normal, es fan girar per la potència d'una xarxa de corrent altern sincronitzada amb la seva freqüència. Això significa que no necessiten consumir combustible fòssil per funcionar. Quan les centrals elèctriques o les línies de transport experimenten un canvi sobtat de càrrega, l'impuls de la seva massa en rotació proporciona un subministrament instantani d'energia que esmorteix el transitori i aporta estabilitat, evitant així talls en el subministrament.
En altres paraules, es podria dir que els compensadors síncrons actuen com un coixí per facilitar l'estabilitat de les xarxes elèctriques mitjançant:
Regulació de la freqüència: Quan l'energia de la xarxa varia, els compensadors síncrons alliberen o absorbeixen energia de forma instantània per minimitzar les fluctuacions de la freqüència.
Potència de curtcircuit: Si la xarxa experimenta un curtcircuit, gràcies a la tensió de curt-circuit, és possible lliurar més de tres vegades el corrent nominal del generador, característica en la qual es basen els sistemes actuals de protecció per sobrecorrent i curt-circuit.
Suport de tensió: Generar corrent i voltatge desfasat, conegut com a potència reactiva, pot fer augmentar o disminuir la tensió de la xarxa local. Aquesta característica permet estabilitzar la tensió del sistema.
Aquesta tecnologia no és nova. De fet, els convertidors síncrons es van desplegar per primera vegada a principis del segle XX, però les aplicacions han estat limitades perquè l'estabilització de la xarxa venia donada pels grans generadors rotatius de centrals elèctriques.
Però, davant la situació de transició energètica, les grans plantes amb generadors que consumeixen combustibles fòssils s'estan substituint cada cop més per panells solars, aerogeneradors i bateries que proporcionen la seva energia mitjançant convertidors electrònics.
La sincronització d'una xarxa europea és necessària per mantenir la fermesa de la qualitat del servei i evitar deixar algunes regions aïllades elèctricament.
Tot i que el 2015 va ressorgir una notable tendència cap a la conversió de les grans centrals de generació cap als compensadors síncrons, cal destacar que la tendència tecnològica actual està portant cap a la incorporació en alguns esquemes de xarxes elèctriques de volants d'inèrcia que pesen centenars de tones. Per exemple, es preveu que en els països bàltics es disposi de volants fins a 2.200 MJ d'energia, equivalent a l'energia cinètica d'un tren de 3.000 tones circulant a 100 km/h.
A més, aquests compensadors síncrons i els enllaços internacionals de les xarxes de transport reforcen la interconnexió entre els sistemes elèctrics, millorant així els sistemes de control
Ramon Gallart
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada