Beneficis de les centrals hidroelèctriques per bombeig reversible.

Els sistemes reversibles de circuit tancat amb bombeig hidroelèctric són els més adequats per a l'emmagatzematge d'energia, considerant els impactes totals dels materials i la construcció.

Segons en va publicar a la revista Environmental Science and Technology, es presenta una nova perspectiva sobre l'energia hidroelèctrica d'emmagatzematge amb bombeig, especialment en aquells sistemes que no estan connectats a fonts d'aigua externes.

L'informe destaca que augmentar la capacitat d'emmagatzematge d'energia pot facilitar una major integració de les fonts d'energia renovable a les xarxes elèctriques. Com que fonts com l'eòlica i la solar no generen electricitat de manera contínua, existeix el risc de restriccions quan es produeix un excedent d'electricitat que no es pot consumir al moment. 

Aquest tipus d'emmagatzematge contribuirà a gestionar els excedents de generació elèctrica i a equilibrar l'oferta i la demanda, garantint així que més electricitat renovable arribi als consumidors. Això es destaca en el document, "Life Cycle Assessment of Closed-Loop Pumped Storage Hydropower in the United States que demostra que l'energia hidroelèctrica d'emmagatzematge per bombeig en circuit tancat és una de les tecnologies amb menys emissions de gasos d'efecte hivernacle.

El potencial d'escalfament global (GWP) de les tecnologies d'emmagatzematge d'energia és actualment un obstacle que limita l'aprofitament ple de la generació elèctrica a partir de fonts renovables. L'emmagatzematge d'energia pot ajudar a incrementar la capacitat de la xarxa per acollir fonts com l'eòlica i la solar. L'energia hidroelèctrica reversible, tot i ser una tecnologia consolidada, compta amb poca informació sobre les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle. No obstant això, aquest estudi ofereix una avaluació del cicle de vida d'aquesta tecnologia, demostrant el seu impacte reduït en termes de GWP.

L'energia hidroelèctrica reversible es compara amb altres quatre tecnologies d'emmagatzematge:

Emmagatzematge d'energia amb aire comprimit (CAES)

Bateries d'ions de liti (LIB)

Bateries de plom-àcid (PbAc)

Bateries de flux redox de vanadi (VRFB)

Mentre que l'energia hidroelèctrica de bombeig reversible està dissenyada per a un emmagatzematge de llarga durada i ofereix corrent de curt-circuit, les bateries són més adequades per a períodes d'ús més curts i tenen més limitacions per proporcionar corrent de curt-circuit.

No totes les tecnologies d'emmagatzematge d'energia ofereixen els mateixos serveis. Per exemple, tant l'emmagatzematge d'energia amb aire comprimit com la hidroelèctrica de bombeig poden proporcionar inèrcia i resiliència a la xarxa. Tanmateix, l'energia hidroelèctrica de bombeig produeix aproximadament una quarta part de les emissions de gasos d'efecte hivernacle en comparació amb el sistema d'aire comprimit.

L'informe presenta els càlculs del GWP atribuïts a 1 kWh d'electricitat emmagatzemada i lliurada a la subestació de la xarxa més propera, amb un rang estimat de 58 a 502 grams de diòxid de carboni per kWh.

Per tant, l'energia hidroelèctrica té el GWP més baix per unitat funcional, seguida de les bateries d'ions de liti (LIB), les bateries de flux redox de vanadi (VRFB), l'aire comprimit (CAES) i les bateries de plom-àcid (PbAc). També es conclou que certes decisions, com la construcció en terrenys abandonats en lloc de zones verdes, podrien reduir el GWP en un 20%..

Ramon Gallart.

Nova Bateria De Metall Líquid.

Per a qualsevol bateria, el cost és una variable per que esdevingui com a opció viable per a l'emmagatzematge d'energia a la xarxa elèctrica. 

Un anàlisi del MIT explica i  demostra que l'emmagatzematge d'energia hauria de costar al voltat del 20 US$ per quilowatt-hora perquè la xarxa elèctrica pugi esser completament alimentada per energai eòlica i solar. 

Segons un informe del Pacific Northwest National Laboratory, un sistema de bateries d'ions de liti connectats a la xarxa de 100 MWh, avui costa uns 405 US$/kWh. 

Però una nova bateria de metall líquid que està en desenvolupament, podria reduir considerablement els costos d'emmagatzematge d'energia.

Per fer aquests estudis cal tenir en compte l'assequibilitat  de les diferents bateries que s'han dessenvolupant al llarg dels anys, inclosa una nova i recent bateria d'alumini i sofre.

L'start-up Ambri, va inventar una bateria de metall líquid, que contenia elèctrodes de metall fos i un electròlit de sal fosa. Aquesta bateria, costa entre 180 US$/ kWh i 250 US$/kWh depenent de la seva capacitat. No obstant, es preveu que el seu cost acabi essent d'uns 21 US$/kWh el 2030, segons un article de Sadoway que es va publicat l'octubre de 2021 a la revista Renewable and Sustainable Energy Reviews. 

El menor cost de la bateria de metall líquid sorgeix dels materials que són més simples, de la química i del disseny del sistema en comparació amb l'ió de liti, conjuntament amb la seva vida útil, que és més llarga. El concepte d'una bateria de metall líquid la fa única per a l'emmagatzematge estacionari. No és inflamable, a diferència del lit i és resistent a la capacitat d'esvaïment. Es tenen dades sobre milers de cicles de càrrega, que són anys de funcionament de fetm es preveu una vida útil de 20 anys al 95% de la seva capacitat. 

Les bateries convencionals es fabriquen normalment amb dos elèctrodes sòlids —grafit i un òxid de metall de liti en el cas de bateries d'ions de liti— i un electròlit líquid, juntament amb separadors, membranes i altres elements que sumen costos. Durant els cicles de càrrega i descàrrega, a mesura que els ions de l'electròlit entren i surten dels elèctrodes, els materials sòlids s'expandeixen i es contrauen. Els canvis de volum repetits trenquen les partícules amb el pas del temps, fent que la capacitat de la bateria s'esvaeixi.

La bateria de metall líquid d'Ambri consta de tres capes líquides apilades en funció de la densitat. El més dens, un càtode d'antimoni fos, es troba a la part inferior, l'ànode d'aliatge de calci que és lleuger, es troba a la part superior i l'electròlit de sal de clorur de calci de densitat intermèdia es troba al mig.

El disseny de metall líquid requereix menys components i la química es basa en l'aliatge, de manera que no hi ha cap ruptura del material sòlid. Durant la descàrrega, l'ànode de calci allibera ions de calci que es mouen a través de l'electròlit fins al càtode, on formen un aliatge de calci-antimoni. El procés s'inverteix durant la càrrega. 

La companyia ha aconeguit una gran comanda de bateries des de Microsoft, que vol desfer-se dels generadors dièsel com a fonts d'energia de reserva als seus centres de dades. 

A mesura que la prodcucció d'aqeustes batgeries creixi, caldrà assegurar subministrament constant d'antimoni. Gairebé el 90 % de l'antimoni del món, prové de la Xina, Rússia i Tadjikistan, segons Investor Intel. 

Ramon Gallart

Base de Dades de materials rars per generació renovable.

El vent i el sol són fonts d'energia inesgotables, però els materials necessaris per construir turbines eòliques i panells solars no són tan abundants. Metalls com el neodimi, el disprosi i el praseodimi, coneguts com a terres rares, són essencials per al funcionament d'alguns aerogenerador. 

Tot i que aquests noms poden sonar desconeguts, el seu paper és fonamental en la tecnologia de l'energia renovable. De manera similar, l'energia solar també depèn de materials com l'alumini i el zinc, indispensables per convertir la llum solar en electricitat.

Per això és important disposar d'una base de dades com la Renewable Energy Materials Properties Database (REMPD), que ofereix informació sobre les necessitats de materials per a les centrals d'energia eòlica i solar. Aquesta base de dades quantifica la demanda de materials per megawatt (MW) de capacitat de generació i compara aquesta demanda amb els subministraments actuals.

El REMPD és el primer recurs d'aquest tipus, dissenyat per comprendre la quantitat i el tipus de materials que s'utilitzen en les plantes d'energia renovable. A més, permet explorar la disponibilitat de materials tant a nivell nacional com global, i avaluar els possibles riscos de subministrament.

Tot i que és difícil predir com evolucionaran les cadenes de subministrament per satisfer l'augment de la demanda de materials, el REMPD proporciona dades essencials per entendre les possibles tensions que podrien afectar aquestes cadenes. Aquesta informació inclou una àmplia gamma de materials utilitzats en noves tecnologies d'energia renovable, detallant-ne el tipus, la quantitat, el país d'origen, els usos, la disponibilitat prevista i les propietats físiques.

A més, s'ha realitzat una nova anàlisi de les necessitats futures de materials per al desplegament de l'energia eòlica, tenint en compte l'augment de la mida de la tecnologia, recollit a l'informe  Materials Used in US Wind Energy Technologies: Quantities and Availability for Two Future Scenarios .

Per assolir els objectius d'una xarxa elèctrica lliure de carboni l'any 2035 i una economia de zero emissions netes el 2050, la indústria eòlica hauria d'incrementar la construcció de noves plantes en un factor de cinc o deu. Segons l'informe, aquesta expansió podria incrementar la demanda de materials específics, com la fibra de carboni, més enllà dels subministraments mundials actuals.

Estudis anteriors ja havien analitzat les necessitats de materials per a tecnologies renovables específiques i en escenaris futurs de baixes emissions de carboni. No obstant això, aquest estudi és el primer que proporciona una estimació detallada dels materials necessaris per aconseguir un sector elèctric lliure de carboni als EUA l'any 2035.

El REMPD també s'ha utilitzat per calcular la quantitat de materials necessària per assolir els escenaris futurs de desplegament de l'energia eòlica, tenint en compte tant els objectius de descarbonització com les polítiques actuals que influeixen en el sector.

Cal destacar que els aerogeneradors no són l'única tecnologia que necessita fibra de carboni. Altres indústries competeixen pels mateixos materials limitats, com ara l'automobilística, l'aeronàutica i fins i tot la fabricació d'articles per a la llar, com bicicletes, pals d'hoquei o de golf. A més, els elements de terres rares, com el neodimi, el disprosi i el praseodimi, essencials per als generadors de turbines eòliques, tot i no ser escassos com el seu nom indica, estan sotmesos a una gran demanda i són vulnerables a interrupcions en la cadena de subministrament.

Aquests metalls també es fan servir en dispositius com telèfons mòbils, discs durs d'ordinadors i sistemes de guia, i la major part dels elements de terres rares necessaris per a les turbines eòliques s'importen actualment de la Xina.

Es preveu que la demanda de fibra de carboni augmenti considerablement a mesura que l'energia eòlica es desplega més, especialment amb el creixement de la mida de les pales, que utilitzen cada cop més fibra de carboni.

Per evitar que la demanda superi l'oferta, s'han identificat diverses estratègies clau:

1. Augmentar la producció nacional d'aquests materials d'alta demanda.
2. Diversificar i ampliar les fonts d'importació.
3. Reduir les necessitats materials substituint-los per alternatives o dissenyant components més lleugers.
4. Promoure l'ús de materials reciclats o components reutilitzats en lloc de materials verges.

Algunes tecnologies eòliques també podrien alleugerir la pressió sobre els subministraments globals de materials. Per exemple, els sistemes de torres híbrides utilitzen més formigó i menys acer, i els dissenys alternatius de generadors podrien integrar materials diferents dels metalls de terres rares.

En el futur, el REMPD també podria utilitzar-se per realitzar anàlisis de cicle de vida tant per a la indústria eòlica com solar, ajudant així a comprendre millor quins materials, mètodes de fabricació i processos de reciclatge podrien contribuir a reduir la petjada de carboni i la dependència de nous materials.

Tot i que l'informe se centra en l'energia eòlica als EUA, el REMPD també inclou els materials necessaris per a centrals solars futures. A més, la base de dades està dissenyada per a una expansió futura que podria incloure altres tecnologies d'energia renovable, com plantes geotèrmiques o sistemes d'emmagatzematge amb bateries, així com informació sobre emissions i impactes ambientals derivats de l'ús de materials.

Ramon Gallart

Captura directa de CO2 a l'oceà.

Un dels processos per a la captura de carboni dels oceans funciona de manera similar a una dessalinitzadora. Consisteix en aplicar pressió a un volum d’aigua marina per fer-la passar a través d’una membrana, amb l’objectiu de separar-ne aproximadament un 1%, convertint-la en salmorra concentrada mitjançant una màquina d'electrodiàlis.

L'electrodiàlisi, un procés utilitzat en diverses indústries, inclosa la dessalinització, fa passar l’aigua per una sèrie de membranes electrificades (preferentment amb l'ús d'energies renovables). Cada membrana separa diferents molècules de l’aigua, formant solucions àcides i alcalines. L'àcid es barreja amb l'aigua restant de l'oceà, on provoca una reacció amb els ions de bicarbonat, fent que el CO₂ s'alliberi en forma de bombolles. Posteriorment, s'ha d'afegir l'àlcali a l'aigua per neutralitzar-la abans de ser retornada al mar.

La captura directa de CO₂ de l'aire sol dependre de grans ventiladors que mouen l'aire sobre materials costosos que l'absorbeixen. Capturar CO₂ des dels oceans, però, té un avantatge natural: l'oceà ja actua com un gegantí absorbent natural de CO₂. Així, no cal construir màquines per manipular l'aire, ni utilitzar absorbents químics, ni gestionar subproductes. Tot i que la filtració de l'aigua implica un cert cost energètic, el principal desafiament és el consum d'energia per al bombeig i l'electrodiàlisi, que, tot i així, resulta més econòmic que les tecnologies actuals de captura d'aire.

L'empresa Captura Corporation ha desenvolupat un innovador sistema de "flux reactiu" que passa aigua marina per dues cel·les electroquímiques en tàndem. En la primera cel·la, un elèctrode de bismut allibera protons que descomponen els carbonats i bicarbonats de l'aigua, alliberant el CO₂, mentre que un altre elèctrode de clorur de plata allibera ions per equilibrar la càrrega. Després, una cambra de buit extreu les bombolles de CO₂, i en la segona cel·la, les reaccions s’inverteixen abans que l'aigua neutralitzada torni a l'oceà.

Aquest procés electroquímic senzill, que utilitza corrent elèctric i bombolles d'aire per provocar reaccions que generen carbonat de calci i hidrogen, consumeix uns 2,2 MWh d'energia per tona de CO₂ eliminat. No obstant, la meitat d'aquest consum es compensa amb la producció de 35 kg d'hidrogen per tona de CO₂ capturat, un subproducte valuós que Boeing ja ha comprat per utilitzar com a combustible d'aviació sostenible.

L'escalabilitat del projecte, per eliminar més de 100.000 tones de CO₂ anuals, dependrà de la capacitat de produir electròlits a gran escala. A diferència de l’electròlisi d’aigua pura, l’electròlisi d’aigua salada és un camp emergent.

Tot i això, mentre empreses i inversors es mobilitzen per desenvolupar aquestes tecnologies de captura oceànica de CO₂, els ecologistes adverteixen sobre els possibles riscos per als ecosistemes marins. És crucial que aquestes tecnologies avancin de manera responsable, sense posar en perill la salut dels oceans i les comunitats que en depenen.

Tot i la urgència de la crisi climàtica i la necessitat d’eliminar carboni dels oceans, hi ha alternatives naturals i provades, com la conservació i restauració de les algues marines. Les tecnologies electroquímiques encara presenten moltes incògnites, i el risc d'invertir-hi grans sumes sense conèixer completament els seus efectes col·laterals és elevat.

Cal recordar que l'absorció de CO₂ ja està alterant la química dels oceans, creant un entorn més àcid. Qualsevol intervenció química o electrolítica podria modificar de manera inesperada la química local i el pH, per això és essencial assegurar que no es generin productes químics que puguin danyar la vida marina

Ramon Gallart

Innovació Interna i Externa: Complementàries o Substitutes?

La innovació és un factor estratègic en el desenvolupament i la competitivitat de les empreses, especialment en l'entorn empresarial dinàmic actual.

Aquestes línies pretenen abordar la dicotomia entre la innovació interna i externa que derrerament he pogut observar en diverses empreses del sector energètic. Per tant en base a la meva experiència basada en una exploració sobre si aquestes estratègies són complementàries o substitutes voldria donar una opinió de com les empreses podrien adoptar sistemes oberts i tancats d'innovació per optimitzar el seu rendiment.

L'article pretén proporcionar un marc per entendre les complexitats i les millors pràctiques en la gestió de la innovació en base a la meva experiencia personal.

Innovació Interna vs. Externa

Innovació Interna: La innovació interna se centra en el desenvolupament d'activitats de recerca dins de l'empresa, utilitzant recursos i capacitats internes per generar nous productes i processos que aportin valor assumint un risc. Aquest enfocament enforteix el coneixement base i les competències organitzacionals, tot i que pot portar a una visió miop si s'ignora el que pasa en el sector.

Innovació Externa: La innovació externa, d'altra banda, implica la incorporació de coneixements i tecnologies de fonts externes. Aquesta estratègia ofereix accés a una varietat d'oportunitats i evita l'esgotament tecnològic. No obstant això, pot presentar dificultats en termes d'integració i gestió del coneixement extern.

Sistemes Tancats o Oberts

Sistemes Tancats: Els sistemes tancats d'innovació es concentren en el desenvolupament intern, aïllant-se d'influències externes. Tot i que aquest enfocament pot protegir la propietat intel·lectual i mantenir el control, pot limitar l'exposició a idees noves i rellevants de l'entorn.

Sistemes Oberts: Els sistemes oberts d'innovació combinen fonts internes i externes de coneixement, permetent una major flexibilitat i adaptabilitat. Aquest enfocament es veu impulsat per la difusió de tecnologies digitals, com el crowdsourcing, que amplia la recerca d'innovació tant dins com més enllà dels límits organitzacionals.

Complementarietat vs. Substitució

Complementarietat: En base a la meva experience coinicedeixo amb molts estudis els quals, suggereixen que la combinació d'innovació interna i externa és complementària. Empreses amb capacitats d'absorció ben desenvolupades poden integrar eficaçment el coneixement extern amb els seus processos interns, millorant el seu rendiment i competitivitat. La teoria de la capacitat d'absorció indica que per beneficiar-se del coneixement extern, les empreses han de tenir la capacitat de reconèixer, assimilar i aplicar aquesta informació adequadament. A més, la superposició entre la nova informació externa i el coneixement base intern facilita la comprensió i integració creativa.

Substitució: No obstant això, he obesrvat que hi han opinons que planteja que la innovació interna i externa poden ser substitutives. Arguments com el síndrome de "no inventat aquí" o al contrari " nosaltres no sabem innovar com els de fora" suggereixen que els esforços per buscar coneixement extern o intern poden ser rebutjats, afectant negativament les activitats de R+D+i.

Certament,  l'obertura a coneixements externs pot portar a filtracions d'informació valuosa cap als competidors, debilitant la base de coneixement interna. Les diferències en els processos d'aprenentatge intern i extern també poden generar asimetries d'informació, dificultant la integració del coneixement.

El Dilema Organitzacional

El dilema entre adoptar innovació interna o externa depèn dels recursos i capacitats dinàmiques de l'empresa. La teoria de Recursos i Capacitats indica que els recursos estratègics són heterogenis i no perfectament mòbils, cosa que significa que l'efectivitat de la integració de fonts internes i externes varia segons les característiques de cada empresa. Les empreses amb altes capacitats d'absorció, adaptació i aprenentatge tendeixen a veure la innovació interna i externa com a complementàries, mentre que aquelles amb menors capacitats poden enfrontar problemes d'integració.

Per tant, les empreses no han d'optar exclusivament per fonts internes o externes d'innovació, sinó buscar formes d'integrar-les eficaçment. Els sistemes oberts d'innovació, que combinen inputs interns i externs, responen millor a les necessitats de les empreses. No obstant això, la relació entre la innovació interna i externa depèn de les capacitats organitzacionals per absorbir i adaptar el coneixement extern.

La gestió de la innovació ha de ser flexible i adaptativa, permetent a les empreses aprofitar tant els seus recursos interns com les oportunitats externes.

Serai de valor identificar les variables que influeixen en la complementarietat o substitució d'aquestes fonts d'innovació, per proporcionar un marc més detallat que guiï les empreses en la seva estratègia d'innovació.

Ramon Gallart

Oportunitats dels sistemes MVDC per les xarxes de distribució.

Oportunitats que podria aportar els sistemes MVDC (sistemes de corrent continu de mitja tensió) i les tecnologies necessàries per implementar-les. 

Ja estan disponibles tecnologies per implementar xarxes MVDC en les xarxes de distribució. Les xarxes de distribució en general operen des de nivells de 3 kV fins a  45 kV i des de 66 kV fins145 kV per les arquitectures de subtransport dels distribuïdors. 

Això permet utilitzar diversitat de tecnologies que engloben els rangs de tensió esmentats per tant  ofereixen flexibilitat en la selecció de la topologia requerida.

Des de la "Guerra dels Corrents" entre Thomas Edison i Nikola Tesla, durant els darrers 100 anys, els sistemes elèctrics han estat predominantment en AC. Els sistemes en DC s’han utilitzat en certes aplicacions, però ara els seus avantatges podrien complementar els sistemes tradicionals en AC per moltes situacions. En comparació amb els sistemes AC, els sistemes DC ofereixen una millor capacitat de transferència, més flexibilitat i controlabilitat, i una major fiabilitat en el subministrament elèctric. El MVDC podria substituir l'AC en diverses aplicacions, com ara el desenvolupament d'innovadores xarxes de distribució.

Tot i que els sistemes HVDC ja s'han implementat en les xarxes de transport d'energia elèctrica, el MVDC és una oportunitat que cal tenir en compte en les estratègies de les xarxes de distribució.

Hi ha sistemes MVDC implementats amb èxit en xarxes de distribució que faciliten la gestió d'energia renovable i la interconnexió entre subestacions de distribució.

Des dels principis del segle XX, quan va començar l'electrificació mitjançant xarxes de distribució, aquestes han estat majoritàriament en AC. Aquesta s'ha utilitzat a causa de la facilitat amb què es poden augmentar/reduir les tensions amb transformadors, cosa que redueix les pèrdues de potència. No obstant això, els avenços en Voltage Source Converters (VSC) han obert la porta a connexions per xarxes de distribució en MVDC.

En àrees urbanes densament poblades, la demanda d’electricitat està augmentant a mesura que creix la població, la qual cosa exerceix pressió sobre les capacitats de subministrament. No obstant això, el sistema AC està arribant al seu límit pel que fa a espai per a noves subestacions i línies. Els conductors DC tenen una capacitat de transferència aproximadament 1,5 a 1,8 vegades superior a la d'un cable i també són més eficients. Per tant, el MVDC podria oferir l’augment de tensió i capacitat necessaris en àrees congestionades mitjançant la conversió de línies MVAC a MVDC.

Una altra limitació dels sistemes AC és la necessitat de compensació de potència reactiva. Utilitzar DC permet eliminar els requisits d'equilibri o compensació entre les tres fases. Els convertidors que connecten xarxes DC i AC podrien oferir suport i control de tensió als sistemes AC, un dels temes claus on els distribuïdors tenen la seva major responsabilitat i poden aportar gran valor.

Ramon Gallart.

Estalvi energètic a les llars.

La transició energètica porta bones notícies per als consumidors. Adoptar el cotxe elèctric i renovar els electrodomèstics, juntament amb mesures d'eficiència energètica, pot generar estalvis significatius a llarg termin.

Aconseguir l'objectiu d'emissions zero per al 2050 requereix una major eficiència energètica, absorció d'energies renovables i emmagatzematge a nivell de xarxa, així com una gran adopció de vehicles elèctrics.

Aquest procés també representa una oportunitat per als consumidors, ja que els beneficis de la transició energètica afectaran positivament el conjunt del sistema elèctric. A mesura que augmenti la demanda d'electricitat, especialment fora de les hores punta, es podria evitar la necessitat de nova infraestructura, optimitzant així els costos..

Per tant, els clients que prenguin mesures a nivell domèstic i adoptin un estil de vida elèctric veuran estalvis importants. En canvi, els que segueixin utilitzant vehicles i electrodomèstics que funcionen amb combustibles fòssils no notaran cap millora a llarg termini en els seus costos energètics.

Tot i que les circumstàncies varien, les principals àrees d'oportunitat inclouen l'adopció de vehicles elèctrics, la implementació de mesures d'eficiència energètica i l'electrificació d'electrodomèstics. Les inversions en energia fotovoltaica i vehicles elèctrics es compensen amb estalvis a llarg termini. El cost dels vehicles elèctrics està disminuint, i arribarem a un punt en què es convertiran en la norma.

L'eficiència energètica comporta estalvis importants, i és fonamental tenir una visió a llarg termini. Les oportunitats depenen de circumstàncies particulars, però la substitució natural de vehicles, cuines i sistemes d'aigua calenta en la propera dècada serà clau per assolir aquests estalvisi.

Ramon Gallart

La Simbiosi Energètica Entre Masies: El Futur del Comerç d’Energia Peer-to-Peer (P2P)

En un context d'augment de la demanda energètica i de la necessitat d'adoptar solucions sostenibles, la col·laboració entre dues masies de pagès dedicades a activitats diferents, com el cultiu de tomàquets i la producció de llet, pot oferir un model exemplar de cooperació energètica.

A través de la instal·lació de plaques solars i el comerç d'energia peer-to-peer (P2P), aquestes dues granges poden compartir l'excedent d'electricitat, maximitzant l'eficiència energètica i contribuint a la sostenibilitat.

Com Funciona la Col·laboració?

Donades dues masies,  la primera, especialitzada en el conreu de tomàquets, genera un excés d'energia solar durant els mesos d'estiu, quan la producció és màxima gràcies a les llargues hores de sol. La segona masia, dedicada a la producció de llet, necessita més electricitat durant aquest període per mantenir frescos els productes làctics. En aquest cas, la masia de tomàquets pot compartir l'excedent d'electricitat amb la masia lletera.

Quan arriba l'hivern, les necessitats energètiques canvien. La masia de llet redueix el seu consum energètic mentre que la de tomàquets, que vol allargar la temporada de cultiu mitjançant hivernacles, necessita més energia per mantenir la temperatura adequada. Ara és la masia lletera la que pot retornar el favor compartint la seva energia solar acumulada amb la masia de tomàquets. Aquesta relació simbiòtica crea un balanç energètic que beneficia a totes dues parts.

El Comerç d'Energia P2P i la Tecnologia Digital

El comerç d'energia P2P, basat en l'ús de tecnologies digitals avançades, permet distribuir energia renovable entre diversos usuaris connectats a la mateixa xarxa. Això vol dir que qualsevol excedent d'energia que una masia produeixi pot ser compartit directament amb una altra, sense necessitat de passar per una xarxa centralitzada de distribució. Aquesta interconnexió és possible gràcies a tecnologies com blockchain, que faciliten el seguiment i l'intercanvi d'energia de manera segura i transparent.

El Marc Legal

L'adopció del comerç d'energia P2P depèn de les regulacions energètiques vigents en cada país. Mentre que alguns països permeten el P2P només entre llars residencials, d'altres han començat a obrir la porta a negocis i granges. No obstant això, és important tenir en compte que aquest model és especialment atractiu per a granges i negocis rurals, ja que sovint disposen de nombrosos edificis amb superfícies grans i infrautilitzades que poden ser equipats amb plaques solars.

Beneficis per als Pagesos i per a la Societat

Els beneficis d’aquest model energètic compartit són nombrosos. Per als pagesos, aquest sistema pot suposar una reducció significativa de les factures d'electricitat, així com una nova font d'ingressos que permeti ampliar o modernitzar les instal·lacions. A més, l'ús de tecnologies d'energia renovable no només ajuda a descarbonitzar l'activitat agrícola, sinó que també contribueix a la lluita contra el canvi climàtic.

A nivell de país, aquest model també és rendible a llarg termini. Actualment, el sector agrícola sovint rep subvencions importants per part dels governs, però si els pagesos poden obtenir ingressos addicionals gràcies a la producció i venda d'energia, podrien reduir la seva dependència de l'estat i augmentar la seva autosuficiència financera.

Impacte Més Enllà de les Granges

Els beneficis d’una política que permeti compartir energia van més enllà de les comunitats agrícoles. Les escoles, els centres comunitaris, les instal·lacions esportives i fins i tot els barris podrien beneficiar-se d’aquesta electricitat assequible, especialment en moments en què els costos d’energia són més alts o quan la demanda augmenta, com durant les vacances o períodes de menor producció hidroelèctrica.

En conclusió, la col·laboració entre dues masies per compartir electricitat a través del comerç d’energia P2P no només és una solució eficient i sostenible per a la seva activitat agrícola, sinó que també podria tenir un impacte positiu molt més ampli en la comunitat i la societat en general. Aquesta forma d'energia compartida, recolzada per regulacions favorables i tecnologia innovadora, podria ser clau per a un futur més verd i equitatiu.

Ramon Gallart