Ramon

Ramon
Ramon Gallart

diumenge, 15 de setembre del 2024

Captura directa de CO2 a l'oceà.

Un dels processos per a la captura de carboni dels oceans funciona de manera similar a una dessalinitzadora. Consisteix en aplicar pressió a un volum d’aigua marina per fer-la passar a través d’una membrana, amb l’objectiu de separar-ne aproximadament un 1%, convertint-la en salmorra concentrada mitjançant una màquina d'electrodiàlis.

L'electrodiàlisi, un procés utilitzat en diverses indústries, inclosa la dessalinització, fa passar l’aigua per una sèrie de membranes electrificades (preferentment amb l'ús d'energies renovables). Cada membrana separa diferents molècules de l’aigua, formant solucions àcides i alcalines. L'àcid es barreja amb l'aigua restant de l'oceà, on provoca una reacció amb els ions de bicarbonat, fent que el CO₂ s'alliberi en forma de bombolles. Posteriorment, s'ha d'afegir l'àlcali a l'aigua per neutralitzar-la abans de ser retornada al mar.

La captura directa de CO₂ de l'aire sol dependre de grans ventiladors que mouen l'aire sobre materials costosos que l'absorbeixen. Capturar CO₂ des dels oceans, però, té un avantatge natural: l'oceà ja actua com un gegantí absorbent natural de CO₂. Així, no cal construir màquines per manipular l'aire, ni utilitzar absorbents químics, ni gestionar subproductes. Tot i que la filtració de l'aigua implica un cert cost energètic, el principal desafiament és el consum d'energia per al bombeig i l'electrodiàlisi, que, tot i així, resulta més econòmic que les tecnologies actuals de captura d'aire.

L'empresa Captura Corporation ha desenvolupat un innovador sistema de "flux reactiu" que passa aigua marina per dues cel·les electroquímiques en tàndem. En la primera cel·la, un elèctrode de bismut allibera protons que descomponen els carbonats i bicarbonats de l'aigua, alliberant el CO₂, mentre que un altre elèctrode de clorur de plata allibera ions per equilibrar la càrrega. Després, una cambra de buit extreu les bombolles de CO₂, i en la segona cel·la, les reaccions s’inverteixen abans que l'aigua neutralitzada torni a l'oceà.

Aquest procés electroquímic senzill, que utilitza corrent elèctric i bombolles d'aire per provocar reaccions que generen carbonat de calci i hidrogen, consumeix uns 2,2 MWh d'energia per tona de CO₂ eliminat. No obstant, la meitat d'aquest consum es compensa amb la producció de 35 kg d'hidrogen per tona de CO₂ capturat, un subproducte valuós que Boeing ja ha comprat per utilitzar com a combustible d'aviació sostenible.

L'escalabilitat del projecte, per eliminar més de 100.000 tones de CO₂ anuals, dependrà de la capacitat de produir electròlits a gran escala. A diferència de l’electròlisi d’aigua pura, l’electròlisi d’aigua salada és un camp emergent.

Tot i això, mentre empreses i inversors es mobilitzen per desenvolupar aquestes tecnologies de captura oceànica de CO₂, els ecologistes adverteixen sobre els possibles riscos per als ecosistemes marins. És crucial que aquestes tecnologies avancin de manera responsable, sense posar en perill la salut dels oceans i les comunitats que en depenen.

Tot i la urgència de la crisi climàtica i la necessitat d’eliminar carboni dels oceans, hi ha alternatives naturals i provades, com la conservació i restauració de les algues marines. Les tecnologies electroquímiques encara presenten moltes incògnites, i el risc d'invertir-hi grans sumes sense conèixer completament els seus efectes col·laterals és elevat.

Cal recordar que l'absorció de CO₂ ja està alterant la química dels oceans, creant un entorn més àcid. Qualsevol intervenció química o electrolítica podria modificar de manera inesperada la química local i el pH, per això és essencial assegurar que no es generin productes químics que puguin danyar la vida marina

Ramon Gallart

dimecres, 11 de setembre del 2024

Innovació Interna i Externa: Complementàries o Substitutes?

La innovació és un factor estratègic en el desenvolupament i la competitivitat de les empreses, especialment en l'entorn empresarial dinàmic actual.




Aquestes línies pretenen abordar la dicotomia entre la innovació interna i externa que derrerament he pogut observar en diverses empreses del sector energètic. Per tant en base a la meva experiència basada en una exploració sobre si aquestes estratègies són complementàries o substitutes voldria donar una opinió de com les empreses podrien adoptar sistemes oberts i tancats d'innovació per optimitzar el seu rendiment.

L'article pretén proporcionar un marc per entendre les complexitats i les millors pràctiques en la gestió de la innovació en base a la meva experiencia personal.

Innovació Interna vs. Externa

Innovació Interna: La innovació interna se centra en el desenvolupament d'activitats de recerca dins de l'empresa, utilitzant recursos i capacitats internes per generar nous productes i processos que aportin valor assumint un risc. Aquest enfocament enforteix el coneixement base i les competències organitzacionals, tot i que pot portar a una visió miop si s'ignora el que pasa en el sector.

Innovació Externa: La innovació externa, d'altra banda, implica la incorporació de coneixements i tecnologies de fonts externes. Aquesta estratègia ofereix accés a una varietat d'oportunitats i evita l'esgotament tecnològic. No obstant això, pot presentar dificultats en termes d'integració i gestió del coneixement extern.

Sistemes Tancats o Oberts

Sistemes Tancats: Els sistemes tancats d'innovació es concentren en el desenvolupament intern, aïllant-se d'influències externes. Tot i que aquest enfocament pot protegir la propietat intel·lectual i mantenir el control, pot limitar l'exposició a idees noves i rellevants de l'entorn.

Sistemes Oberts: Els sistemes oberts d'innovació combinen fonts internes i externes de coneixement, permetent una major flexibilitat i adaptabilitat. Aquest enfocament es veu impulsat per la difusió de tecnologies digitals, com el crowdsourcing, que amplia la recerca d'innovació tant dins com més enllà dels límits organitzacionals.

Complementarietat vs. Substitució

Complementarietat: En base a la meva experience coinicedeixo amb molts estudis els quals, suggereixen que la combinació d'innovació interna i externa és complementària. Empreses amb capacitats d'absorció ben desenvolupades poden integrar eficaçment el coneixement extern amb els seus processos interns, millorant el seu rendiment i competitivitat. La teoria de la capacitat d'absorció indica que per beneficiar-se del coneixement extern, les empreses han de tenir la capacitat de reconèixer, assimilar i aplicar aquesta informació adequadament. A més, la superposició entre la nova informació externa i el coneixement base intern facilita la comprensió i integració creativa.

Substitució: No obstant això, he obesrvat que hi han opinons que planteja que la innovació interna i externa poden ser substitutives. Arguments com el síndrome de "no inventat aquí" o al contrari " nosaltres no sabem innovar com els de fora" suggereixen que els esforços per buscar coneixement extern o intern poden ser rebutjats, afectant negativament les activitats de R+D+i.

Certament,  l'obertura a coneixements externs pot portar a filtracions d'informació valuosa cap als competidors, debilitant la base de coneixement interna. Les diferències en els processos d'aprenentatge intern i extern també poden generar asimetries d'informació, dificultant la integració del coneixement.

El Dilema Organitzacional

El dilema entre adoptar innovació interna o externa depèn dels recursos i capacitats dinàmiques de l'empresa. La teoria de Recursos i Capacitats indica que els recursos estratègics són heterogenis i no perfectament mòbils, cosa que significa que l'efectivitat de la integració de fonts internes i externes varia segons les característiques de cada empresa. Les empreses amb altes capacitats d'absorció, adaptació i aprenentatge tendeixen a veure la innovació interna i externa com a complementàries, mentre que aquelles amb menors capacitats poden enfrontar problemes d'integració.

Per tant, les empreses no han d'optar exclusivament per fonts internes o externes d'innovació, sinó buscar formes d'integrar-les eficaçment. Els sistemes oberts d'innovació, que combinen inputs interns i externs, responen millor a les necessitats de les empreses. No obstant això, la relació entre la innovació interna i externa depèn de les capacitats organitzacionals per absorbir i adaptar el coneixement extern.

La gestió de la innovació ha de ser flexible i adaptativa, permetent a les empreses aprofitar tant els seus recursos interns com les oportunitats externes.

Serai de valor identificar les variables que influeixen en la complementarietat o substitució d'aquestes fonts d'innovació, per proporcionar un marc més detallat que guiï les empreses en la seva estratègia d'innovació.

Ramon Gallart

diumenge, 8 de setembre del 2024

Oportunitats dels sistemes MVDC per les xarxes de distribució.

Oportunitats que podria aportar els sistemes MVDC (sistemes de corrent continu de mitja tensió) i les tecnologies necessàries per implementar-les. 



Ja estan disponibles tecnologies per implementar xarxes MVDC en les xarxes de distribució. Les xarxes de distribució en general operen des de nivells de 3 kV fins a  45 kV i des de 66 kV fins145 kV per les arquitectures de subtransport dels distribuïdors. 

Això permet utilitzar diversitat de tecnologies que engloben els rangs de tensió esmentats per tant  ofereixen flexibilitat en la selecció de la topologia requerida.

Des de la "Guerra dels Corrents" entre Thomas Edison i Nikola Tesla, durant els darrers 100 anys, els sistemes elèctrics han estat predominantment en AC. Els sistemes en DC s’han utilitzat en certes aplicacions, però ara els seus avantatges podrien complementar els sistemes tradicionals en AC per moltes situacions. En comparació amb els sistemes AC, els sistemes DC ofereixen una millor capacitat de transferència, més flexibilitat i controlabilitat, i una major fiabilitat en el subministrament elèctric. El MVDC podria substituir l'AC en diverses aplicacions, com ara el desenvolupament d'innovadores xarxes de distribució.

Tot i que els sistemes HVDC ja s'han implementat en les xarxes de transport d'energia elèctrica, el MVDC és una oportunitat que cal tenir en compte en les estratègies de les xarxes de distribució.

Hi ha sistemes MVDC implementats amb èxit en xarxes de distribució que faciliten la gestió d'energia renovable i la interconnexió entre subestacions de distribució.

Des dels principis del segle XX, quan va començar l'electrificació mitjançant xarxes de distribució, aquestes han estat majoritàriament en AC. Aquesta s'ha utilitzat a causa de la facilitat amb què es poden augmentar/reduir les tensions amb transformadors, cosa que redueix les pèrdues de potència. No obstant això, els avenços en Voltage Source Converters (VSC) han obert la porta a connexions per xarxes de distribució en MVDC.

En àrees urbanes densament poblades, la demanda d’electricitat està augmentant a mesura que creix la població, la qual cosa exerceix pressió sobre les capacitats de subministrament. No obstant això, el sistema AC està arribant al seu límit pel que fa a espai per a noves subestacions i línies. Els conductors DC tenen una capacitat de transferència aproximadament 1,5 a 1,8 vegades superior a la d'un cable i també són més eficients. Per tant, el MVDC podria oferir l’augment de tensió i capacitat necessaris en àrees congestionades mitjançant la conversió de línies MVAC a MVDC.

Una altra limitació dels sistemes AC és la necessitat de compensació de potència reactiva. Utilitzar DC permet eliminar els requisits d'equilibri o compensació entre les tres fases. Els convertidors que connecten xarxes DC i AC podrien oferir suport i control de tensió als sistemes AC, un dels temes claus on els distribuïdors tenen la seva major responsabilitat i poden aportar gran valor.


Ramon Gallart.


dimecres, 4 de setembre del 2024

Estalvi energètic a les llars.

La transició energètica porta bones notícies per als consumidors. Adoptar el cotxe elèctric i renovar els electrodomèstics, juntament amb mesures d'eficiència energètica, pot generar estalvis significatius a llarg termin.

Aconseguir l'objectiu d'emissions zero per al 2050 requereix una major eficiència energètica, absorció d'energies renovables i emmagatzematge a nivell de xarxa, així com una gran adopció de vehicles elèctrics.

Aquest procés també representa una oportunitat per als consumidors, ja que els beneficis de la transició energètica afectaran positivament el conjunt del sistema elèctric. A mesura que augmenti la demanda d'electricitat, especialment fora de les hores punta, es podria evitar la necessitat de nova infraestructura, optimitzant així els costos..


Per tant, els clients que prenguin mesures a nivell domèstic i adoptin un estil de vida elèctric veuran estalvis importants. En canvi, els que segueixin utilitzant vehicles i electrodomèstics que funcionen amb combustibles fòssils no notaran cap millora a llarg termini en els seus costos energètics.

Tot i que les circumstàncies varien, les principals àrees d'oportunitat inclouen l'adopció de vehicles elèctrics, la implementació de mesures d'eficiència energètica i l'electrificació d'electrodomèstics. Les inversions en energia fotovoltaica i vehicles elèctrics es compensen amb estalvis a llarg termini. El cost dels vehicles elèctrics està disminuint, i arribarem a un punt en què es convertiran en la norma.

L'eficiència energètica comporta estalvis importants, i és fonamental tenir una visió a llarg termini. Les oportunitats depenen de circumstàncies particulars, però la substitució natural de vehicles, cuines i sistemes d'aigua calenta en la propera dècada serà clau per assolir aquests estalvisi.


Ramon Gallart

diumenge, 1 de setembre del 2024

La Simbiosi Energètica Entre Masies: El Futur del Comerç d’Energia Peer-to-Peer (P2P)

En un context d'augment de la demanda energètica i de la necessitat d'adoptar solucions sostenibles, la col·laboració entre dues masies de pagès dedicades a activitats diferents, com el cultiu de tomàquets i la producció de llet, pot oferir un model exemplar de cooperació energètica.

A través de la instal·lació de plaques solars i el comerç d'energia peer-to-peer (P2P), aquestes dues granges poden compartir l'excedent d'electricitat, maximitzant l'eficiència energètica i contribuint a la sostenibilitat.


Com Funciona la Col·laboració?

Donades dues masies,  la primera, especialitzada en el conreu de tomàquets, genera un excés d'energia solar durant els mesos d'estiu, quan la producció és màxima gràcies a les llargues hores de sol. La segona masia, dedicada a la producció de llet, necessita més electricitat durant aquest període per mantenir frescos els productes làctics. En aquest cas, la masia de tomàquets pot compartir l'excedent d'electricitat amb la masia lletera.

Quan arriba l'hivern, les necessitats energètiques canvien. La masia de llet redueix el seu consum energètic mentre que la de tomàquets, que vol allargar la temporada de cultiu mitjançant hivernacles, necessita més energia per mantenir la temperatura adequada. Ara és la masia lletera la que pot retornar el favor compartint la seva energia solar acumulada amb la masia de tomàquets. Aquesta relació simbiòtica crea un balanç energètic que beneficia a totes dues parts.

El Comerç d'Energia P2P i la Tecnologia Digital

El comerç d'energia P2P, basat en l'ús de tecnologies digitals avançades, permet distribuir energia renovable entre diversos usuaris connectats a la mateixa xarxa. Això vol dir que qualsevol excedent d'energia que una masia produeixi pot ser compartit directament amb una altra, sense necessitat de passar per una xarxa centralitzada de distribució. Aquesta interconnexió és possible gràcies a tecnologies com blockchain, que faciliten el seguiment i l'intercanvi d'energia de manera segura i transparent.

El Marc Legal

L'adopció del comerç d'energia P2P depèn de les regulacions energètiques vigents en cada país. Mentre que alguns països permeten el P2P només entre llars residencials, d'altres han començat a obrir la porta a negocis i granges. No obstant això, és important tenir en compte que aquest model és especialment atractiu per a granges i negocis rurals, ja que sovint disposen de nombrosos edificis amb superfícies grans i infrautilitzades que poden ser equipats amb plaques solars.

Beneficis per als Pagesos i per a la Societat

Els beneficis d’aquest model energètic compartit són nombrosos. Per als pagesos, aquest sistema pot suposar una reducció significativa de les factures d'electricitat, així com una nova font d'ingressos que permeti ampliar o modernitzar les instal·lacions. A més, l'ús de tecnologies d'energia renovable no només ajuda a descarbonitzar l'activitat agrícola, sinó que també contribueix a la lluita contra el canvi climàtic.

A nivell de país, aquest model també és rendible a llarg termini. Actualment, el sector agrícola sovint rep subvencions importants per part dels governs, però si els pagesos poden obtenir ingressos addicionals gràcies a la producció i venda d'energia, podrien reduir la seva dependència de l'estat i augmentar la seva autosuficiència financera.

Impacte Més Enllà de les Granges

Els beneficis d’una política que permeti compartir energia van més enllà de les comunitats agrícoles. Les escoles, els centres comunitaris, les instal·lacions esportives i fins i tot els barris podrien beneficiar-se d’aquesta electricitat assequible, especialment en moments en què els costos d’energia són més alts o quan la demanda augmenta, com durant les vacances o períodes de menor producció hidroelèctrica.

En conclusió, la col·laboració entre dues masies per compartir electricitat a través del comerç d’energia P2P no només és una solució eficient i sostenible per a la seva activitat agrícola, sinó que també podria tenir un impacte positiu molt més ampli en la comunitat i la societat en general. Aquesta forma d'energia compartida, recolzada per regulacions favorables i tecnologia innovadora, podria ser clau per a un futur més verd i equitatiu.

Ramon Gallart