Segueixo en la mateixa línia de reflexió ara, sobre el projecte de Reial Decret i el seu paral·lelisme amb la cosmologia energètica.
La tramitació d’urgència del projecte de Reial Decret per al reforçament del sistema elèctric és com una mirada al nostre “univers energètic” en expansió: sabem que cal actuar ràpid, perquè el sistema creix i es transforma a una velocitat que no havíem vist mai. Igual que en cosmologia, on observem un univers en constant evolució des d’un Big Bang inicial, aquí també partim d’una “explosió normativa” (el derogat RDL 7/2025) que ha deixat pas a noves estructures i repte.
Aquesta urgència no és només un reflex del ritme legislatiu, sinó també de la realitat física i tecnològica del sistema elèctric. Les renovables, l’electrificació de la demanda i la digitalització han accelerat processos que abans avançaven a pas lent. És com si, de sobte, després de milions d’anys de calma, l’Univers hagués entrat en una fase d’expansió accelerada, formant estrelles i galàxies a una velocitat vertiginosa.
Aquest decret inclou mesures tècniques necessàries: reforç de la supervisió de la CNMC, encàrrecs normatius a REE, impuls a l’emmagatzematge hibridat i agilització de connexions per a nova demanda. Són passos importants, com les primeres galàxies formades després del Big Bang: estructures bàsiques que permeten que el sistema evolucioni. Cada mesura és com una nova “constel·lació” de normes i procediments que dona forma a l’espai energètic on ens movem.
Tanmateix, com passa amb l’Univers, a mesura que aprofundim, apareixen les grans preguntes pendents. El model de planificació encara assumeix una xarxa infinita, igual que la cosmologia assumeix espais homogenis i isotrops que no sempre coincideixen amb la realitat observada. Aquesta suposició és teòrica i elegant, però sovint xoca amb les limitacions pràctiques. El sistema concentra generació en punts allunyats del consum, traslladant grans volums d’energia amb riscos i costos elevats. Igual que en l’Univers, on les estructures complexes no van sorgir del no-res sinó d’interaccions i equilibris delicats, el nostre sistema elèctric necessita una planificació realista, descentralitzada i flexible.
I, com en la cosmologia, també tenim la nostra “matèria fosca” reguladora: la desaparició dels 5 km d’autoconsum, que deixa orfes molts projectes locals; el rol dels distribuïdors, que veuen reduït el seu paper en la gestió activa de la xarxa; i la incògnita pendent sobre l’agregador i les bateries connectades a xarxes de distribució com a actius de flexibilitat. Igual que la ciència busca entendre l’origen de la matèria i l’energia fosca, el sistema energètic haurà de resoldre aquestes qüestions si vol funcionar de manera estable i eficient.
Com l’Univers, el nostre sistema energètic no s’ha creat del no-res i no evolucionarà sol. La tramitació urgent és una bona eina per estabilitzar-lo, però per avançar caldrà comprendre i resoldre els “misteris” que encara el sustenten: flexibilitat, equilibri territorial i integració de nous actors. Accelerar és necessari, però fer-ho amb visió estratègica és l’única manera d’evitar que l’expansió acabi en col·lapse.
Si en cosmologia observem amb telescopis cada detall de l’Univers per entendre’n la història i predir-ne el futur, en el sistema energètic necessitem les nostres pròpies “eines d’observació”: dades, indicadors i models que ens permetin anticipar colls d’ampolla, identificar oportunitats i ajustar la trajectòria. Només així podrem garantir que la nostra expansió energètica sigui no només ràpida, sinó també equilibrada i sostenible.
Ramon Gallart
