Emmagatzematge a Gran Escala.

Recentment es va dur a terme la connexió del sistema Thurrock Storage al Regne Unit. 

Sense dubte és un punt d’inflexió en la manera com les xarxes de transport i distribució poden aprofitar el potencial de l’emmagatzematge d’energia a gran escala. El fet que aquesta instal·lació tingui una energia de 600 MWh i una potencia de 300 MW amb un temps de resposta en qüestió de segons, representa un salt qualitatiu respecte a les tecnologies tradicionals de suport de la xarxa.

Aquest tipus d’instal·lacions ofereixen flexibilitat, seguretat de subministrament i capacitat d’integració renovable que ara només podien garantir centrals de combustible fòssil o hidroelèctriques.

Actualment a Espanya no hi ha encara plantes BESS de gran escala connectades de manera permanent a la xarxa de transmissió. La capacitat instal·lada és d’uns 60 MW en bateries, molt inferior a la d’altres països europeus, i la major part de l’emmagatzematge existent continua sent hidroelèctric reversible. Tot i això, ja hi ha en construcció prop d’1 GWh de capacitat de BESS a escala de xarxa que hauria d’entrar en funcionament entre 2025 i 2026. Red Eléctrica de España ha rebut autorització per construir dos sistemes SATA de 25 MW cadascun a la subestació de Mercadal, que seran els primers projectes d’aquest tipus al país i estaran operatius el 2026. Paral·lelament, també s’estan desenvolupant projectes més petits, com el de Sanxenxo a Galícia amb 5 MW i 20 MWh, que entrarà en servei l’estiu de 2025. En resum, Espanya encara no disposa de grans plantes de bateries connectades a la transmissió, però ja hi ha iniciatives en marxa que convertiran aquesta tecnologia en una peça clau de la xarxa en els pròxims anys. (Font: https://www.rabobank.com/knowledge/d011476239-backup-power-for-europe-part-4-spain-s-bess-market-is-heating-up?)

Possiblement, en breu, es veuran més projectes en altres TSO d'europa com seria el cas de REE per incorporar projectes similars a Thurrock i així, millorar la resposta davant fluctuacions de generació renovable a Espanya, especialment amb l’alt volum d’energia eòlica i solar que te. 

Aquest sistemes BESS poden actuar com a reserves ràpides de freqüència i tensió, alliberant la dependència de centrals de gas de cicle combinat. L’emmagatzematge situat en punts estratègics de la xarxa de transport ajudaria a absorbir excedents en períodes de sobreproducció i alliberar-los a les hores punta, reduint la pressió sobre les línies de transport. A més, Espanya, amb interconnexions encara limitades amb França, Portugal i Marroc, podria beneficiar-se d’aquestes bateries per fer front a desequilibris interns sense dependre tant de fluxos transfronterers, millorant així la seva contribució a l’operació coordinada de la xarxa europea.

Europa ja disposa de grans sistemes BESS connectats directament a les xarxes de transport. Alguns dels més rellevants són: Blackhillock, a Escòcia, amb 300 MW i 600 MWh i primer al món a oferir serveis de estabilitat a un TSO i funcionalitat de grid forming; Capenhurst, a Anglaterra, amb 100 MW i 107 MWh, un dels més grans en transport operatius; Coalburn i Devilla, també a Escòcia, amb 1,5 GW totals i 3 GWh previstos entre 2027 i 2028; , a Norwich, amb 600 MWh associat al parc eòlic Hornsea 3; el projecte de Dilsen-Stokkem a Bèlgica, vinculat a la subestació de 380 kV d’Elia; el sistema d’Estònia gestionat per Elering amb 100 MW i 200 MWh; el de Razlog a Bulgària amb 25 MW i 55 MWh; i el projecte al nord d’Europa (Suècia) amb 9 MW i 94 MWh, el més gran de la regió nòrdica. Al Regne Unit també hi ha altres exemples com Minety (100 MWh), Bramley o Drax.

La demostració de viabilitat de projectes en aquesta escala generen confiança en la tecnologia i accelera la seva adopció també a nivell de distribució. Això es tradueix en sistemes més petits però distribuïts a prop del consum, que poden donar serveis de flexibilitat local. L’efecte d’escala impulsa la reducció de costos de les bateries de liti i pot obrir la porta a alternatives emergents (sodi, flux, aire-zinc). A mesura que aquestes tecnologies madurin, la seva instal·lació en xarxes de distribució serà més competitiva. i aquestes, podran aprofitar aquests sistemes per oferir serveis d’equilibri als TSO i alhora gestionar millor la generació connectada a les xarxes de distribució, cosa que és un impuls cap a la transició cap a xarxes més actives i intel·ligents.

Sovint es parla de renovables sense considerar el cost de la seva no gestionabilitat. Les fonts renovables són intermitents i, per tant, necessiten infraestructures addicionals per garantir l’estabilitat del sistema. Les tecnologies d’emmagatzematge formen part d’aquests costos que caldrien ser considerats com a requisit que permetin fer les renovables realment gestionables i sostenibles dins del sistema elèctric.

Per tant, segur que aquestes experiència mostren a altres TSO un camí per integrar més renovables amb seguretat, minimitzar colls d’ampolla i establir un marc que, per efecte d’escala, beneficiï també les xarxes de distribució.

Amb aquesta aposta, les bateries deixen de ser un complement i passen a ser una peça central de la transició energètica.

Ramon Gallart