Ramon

Ramon
Ramon Gallart

dilluns, 11 d’agost del 2025

Estiu Tranquil a l’Europa Energètica Abans de l’Esprint Final.

Calma d’Estiu a l'Europa Energètica Abans del Gran Esprint del Darrer Quatrimestre de 2025.

Mentre Europa en general es gaudeix del sol, omple les terrasses dels cafès i baixa el ritme per les vacances d’estiu, el sector energètic del continent es prepara per a un esprint. No pas cap a una gandula, sinó cap a un dels períodes de quatre mesos més complexos i decisius dels darrers temps. De setembre a final d’any, els reptes combinats de seguretat energètica, objectius climàtics i volatilitat dels mercats requeriran una barreja de serenor estratègica i agilitat innovadora.

La pausa estiuenca pot donar una sensació enganyosa de calma. Però, rere el teló, TSOs, DSOs, Comercialitzadors, agregadors, polítics i innovadors del sector ja es preparen per la gestió de la demanda a la tardor i per a les jugades geopolítiques que podrien redefinir les cadenes de subministrament d’un dia per l’altre. La resiliència del mercat energètic europeu es posarà a prova no només pels pics estacionals de consum, sinó també per la interacció global de les rutes de GNL, la integració de renovables i l’escassetat de matèries primeres per a les tecnologies netes.

Un dels obstacles principals continua sent l’equilibri fràgil entre la capacitat de reserva de generació fòssil i el desplegament renovable. Els parcs eòlics marins del mar del Nord, les instal·lacions solars del sud d’Europa i les intereconnexions mitjançant les xarxes de transport transfronterers prometen una xarxa més verda, però les mancances d’emmagatzematge i la imprevisibilitat meteorològica segueixen sent uns adversaris formidables. Alhora, la volatilitat dels preus del gas natural, moderada però no eliminada després de les crisis recents, les restriccions tècniques a Espanya farà que les estratègies de cobertura per a l’hivern estiguin sota una lupa intensa.

Tanmateix, en aquest panorama tens, hi ha espai per a l’optimisme. L’impuls cap a xarxes intel·ligents amb nous actius com són les tecnologies que es fonamenten amb la electrònica de potencia, rehabilitacions energètiques i predicció de la demanda mitjançant intel·ligència artificial està guanyant força. No són només solucions tècniques: són l’equivalent sectorial a replantejar mentalment les pors, convertint la incertesa en motor de productivitat i creativitat. Tal com la neurocientífica Wendy Suzuki defensa que l’ansietat pot esdevenir un superpoder, Europa pot canalitzar la seva inquietud actual per impulsar la innovació i l’acció coordinada.

L’últim trimestre de 2025 pot ser el banc de proves de la credibilitat de la transició energètica del continent. Si els responsables polítics i del secitor industrial aconsegueixen aprofitar l’urgència sense deixar que la por paralitzi la presa de decisions, no només podrien superar l’hivern que s’acosta, sinó també accelerar el camí cap a un futur energètic més resilient i descarbonitzat. Ara per ara, però, és estiu: moment per recarregar piles, reflexionar i preparar-se, en silenci, per al gran esprint que vindrà.

Ramon Gallart