És temptador imaginar que la idea de posar una mega-constel·lació de milers de satèl·lits en òrbita baixa de la Terra, per proporcionar un accés de banda ampla ininterrompuda a qualsevol part del Planeta, es convertirà en una batalla entre el projecte Kuiper de Jeff Bezos i el Starlink de Elon Musk.
Alguns experts suggereixen que l'aposta d’Amazon provindrà de la seva capacitat d’integrar verticalment Kuiper a la resta de l’ecosistema amazònic; una habilitat que SpaceX no pot fer amb Starlink.
Amazon, és una aposta molt diferent, ja que Amazon no només pot oferir accés global de banda ampla per satèl·lit, sinó que pot incloure aquest accés com a part dels seus serveis web d'Amazon (AWS), que ja ofereix recursos per a computació al cloud, machine learnig, analítica de dades i molt més.
En primer lloc, la ràpida informació què planeja Amazon amb el mateix Kuiper, requereix de 3.236 satèl·lits. No tots aquests milers de satèl·lits han de ser llançats immediatament. Amazon està obligada a llançar almenys la meitat del total fins al 2026 per conservar la llicència d’operació que la FCC ha atorgat a la companyia.
Amazon, invertirà 10 B US$ per construir la constel·lació. Els propis satèl·lits envoltaran a la Terra en el que s’anomena una “òrbita terrestre baixa” ( de l'angles, LEO), que és qualsevol altura orbital per sota dels 2000 km. Els satèl·lits funcionaran a la banda Ka, que va des de 26,5 a 40 GHz.
Un punt comú de discussió per a les empreses que construeixen sistemes de banda ampla per satèl·lits, és que les constel·lacions podran proporcionar un accés de banda ampla omnipresent. En realitat, llevat dels usuaris que es troben en llocs remots o rurals, la resta disposa d'infraestructura de fibra o xarxes cel·lulars. En altres paraules, ningú en una ciutat, hauria de ser usuari de banda ampla per satèl·lit.
Aquests projecte, no competiran amb els serveis de proveïdors d'infraestructures terrestres, ja que la banda ampla per satèl·lit és per a clients d'últim recurs que no tenen cap altra opció per obtenir connectivitat.
Tot i això, aquests clients d’últim recurs també inclouen certes indústries que poden estar condicionats a un cost de la banda ampla car que podria resoldre els projectes per satèl·lit, com serien: ministeris de defensa, el petroli, el gas i l’aviació. Hi ha molts diners que es podrien guanyar gràcies a aquests serveis aplicats a la indústria alimentària i no només, per connectar els subscriptors de banda ampla rurals.
Però el que aquestes indústries tenen en comú, juntament amb la indústria de televisió i la vigilància a temps real que també depenen de la connectivitat per satèl·lit, són les dades. Concretament, la necessitat de moure, emmagatzemar i trossejar grans quantitats de dades. I això, ja ho ofereix Amazon.
Es podria interpretar que el Project Kuiper, esdevé com un intermediari per obtenir dades. SpaceX, és propietari del segment espacial, que pot obtenir dades des del punt A al punt B a través de l’espai. Amazon pot obtenir les dades a través de la xarxa i al seu núvol sense tenir relació amb els usuaris finals. Hi ha un munt de start-ups tecnològiques i altres empreses que ja fan machine learning i altres operacions amb intensitat de dades en el AWS i podrien utilitzar el Kuiper per moure les seves dades.
Amazon també ha construït estacions terrestres AWS que connecten satèl·lits directament amb la resta de la infraestructura de serveis web per l’empresa. Construir i llançar satèl·lits és certament car, però les estacions terrestres per connectar aquests satèl·lits també són un cost important. Com que Amazon ja ofereix accés a aquestes estacions terrestres, es creu que no és raonable que la companyia expandeixi aquesta oferta a la connectivitat de Kuiper.
Si bé la companyia de coets propietat de Bezos actualment compta amb un coet que, concebiblement, podria portar satèl·lits Kuiper a LEO, cal dir que Amazon comptarà amb almenys un coet d'aquest tipus: el New Glenn, en desevolupament. Amazon podria dedicar-se els propers anys a desenvolupar satèl·lits abans de començar a llançar satèl·lits en serio, cosa a la qual cosa Blue Origin podria ser una opció per llençar satel·lits d'Amazon.
Amb una inversió de 10 B US$, Amazon haurà d’aconseguir milions de subscriptors per considerar el projecte un èxit financer. Però Amazon també pot jugar un joc diferent, per exemple, el del SpaceX. Si bé aquest últim dependrà completament de les subscripcions generin ingressos per Starlink, la plataforma comercial més àmplia d’Amazon,el que significa que Kuiper, no depèn només de la seva pròpia capacitat d’atraure usuaris. A més, Amazon disposa de recursos per realitzar una inversió a llarg termini a Kuiper abans d’obtenir beneficis, de manera que Starlink no ho pot fer.
Font: IEEE Spectrum
La posada en marxa amb èxit del primer reactor nuclear als Emirats Àrabs , satisfarà el 25 % les seves necessitats d’electricitat.
La connexió ha estat segura i amb èxit de la Unitat-1 a la xarxa elèctrica dels Emirats Àrabs Units, esdevé com un moment clau que ha iniciat la seva missió per potenciar el creixement de la nació mitjançant el subministrament d'electricitat neta durant tot el dia.
Es confia en la seva gent i en la seva tecnologia per continuar avançant per completar les tres unitats restants, amb l'objectiu de potenciar fins a un 25 % de les necessitats d'electricitat dels Emirats Àrabs Units almenys durant els propers 60 anys.
La planta de la costa del Golf, a l'oest d'Abu Dhabi, s'havia de posar en línia a finals del 2017, però va enfrontar diversos retards que els funcionaris van atribuir als requisits normatius i de seguretat.
Els Emirats Àrabs Units tenen importants reserves de petroli i gas, però amb una població de 10 milions que té fam, ha fet grans inversions en desenvolupar alternatives netes, inclosa l'energia solar.
L'Aràbia Saudita, el principal exportador mundial de petroli, va dir que té previst construir fins a 16 reactors nuclears, però el projecte encara no s'ha concretat.
Els Emirats Àrabs Units han destacat reiteradament que no hi ha una dimensió militar del seu programa nuclear i que les normes internacionals de seguretat han estat respectades al màxim. Barakah va ser construït per un consorci liderat per la Corporació Elèctrica de Corea per un cost d’uns 24.400 milions de US$.
Es van haver de construir més de 950 km de línies elèctriques de 400 kV per connectar la planta amb la xarxa. Sembla ser, que els altres tres reactors de Barakah estan gairebé a punt per funcionar.
Ja s’han finalitzat els treballs de construcció de la unitat 2. Les unitats 3 i 4 estan respectivament al 93% i el 86%. Els Emirats Àrabs Units es troben a l'altre costat del golf de l'Iran, que té una central nuclear a la ciutat costanera de Bushehr, així com un controvertit programa d'enriquiment d'urani.
Els Emirats Àrabs Units han afirmat repetidament que les seves ambicions nuclears són amb "finalitats pacífiques" i han descartat desenvolupar qualsevol programa d'enriquiment o tecnologies de reprocessament nuclear.
També s'ha iniciat per dissipar qualsevol preocupació per la seguretat, subratllant que la planta ha acollit més de 40 revisions i missions internacionals d'inspecció.
A prop de Qatar, objectiu d'un boicot a l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units i altres des del juny del 2017, van dir que l'any passat la planta de Barakah representa una "amenaça flagrant per a la pau i el medi ambient regional".
Font: Emirates Nuclear Energy Corporation.
