Mentre que els ocells de forma natural, perceben el camp magnètic de la Terra i l'utilitzen per a l'orientació, els humans no comparteixen aquesta capacitat, almenys, fins ara. Els investigadors del Helmholtz-Zentrum Dresden-Rossendorf (HZDR) d'Alemanya, han desenvolupat una pell electrònica (e-skin) amb capacitats magneto-sensibles prou sensibles per detectar i digitalitzar el moviment del cos en el camp magnètic de la Terra. Atès que aquesta pell electrònica és extremadament fina i mal·leable, es pot fixar fàcilment a la pell humana per crear un anàleg biònic d'una brúixola. Això, no només ajudarà a persones amb problemes d'orientació, sinó que també facilitarà la interacció amb objectes per la realitat virtual i augmentada. Els resultats s'han publicat a la revista Nature Electronics.
Només cal lliscar la mà cap a l'esquerra i el Panda virtual de la pantalla començarà a fer-se camí cap a la part inferior esquerra. Fent lliscar la mà cap a la dreta, permet fer que l'animal blanc i negre s'encari en la direcció oposada. Aquesta demostració recorda la famosa escena de la pel·lícula Minority Report, on Tom Cruise controla una computadora sense més que gestos amb la mà. Aquest escenari de ciència-ficció s'ha convertit en realitat gràcies al Dr. Denys Makarov i al seu equip d'investigadors del HZDR. Tot el que es necessita, és una làmina de paper de polímer, de no més una mil·lèsima d'un mil·límetre de gruix, unida a un dit, i el camp magnètic de la Terra .
La làmina està equipada amb sensors de camp magnètic que poden recollir camps geo-magnètics. Això són 40 a 60 microteslas, e que és 1.000 vegades més febles que el camp magnètic d'un imant gift típic de la nevera.
Aquesta és la primera demostració de pells electròniques altament compatibles amb capacitat de controlar objectes virtuals basats en la interacció amb camps geo-magnètics. Les demostracions anteriors encara requerien de l'ús d'un imant permanent extern. Aquests sensors permeten al portador determinar contínuament la seva orientació respecte al camp magnètic de la Terra, per tant, si ell o la part del cos que allotja el sensor canvia l'orientació, el sensor captura el moviment, que després es transfereix i es digitalitza per operar en el món virtual.
Igual que una brúixola regular
Els sensors del material magnètic, que són tires ultra-ràpides, funcionen segons el principi de l'anomenat efecte magneto-resistent anisotròpic. Això, significa que la resistència elèctrica d'aquestes capes canvia segons la seva orientació en relació amb un camp magnètic exterior. Per alinear-los específicament amb el camp magnètic de la Terra, s'afegeix en aquestes franges ferromagnètiques material conductor, en aquest cas és l'or, disposat en un angle de 45 graus, de manera que la corrent elèctric només pot fluir en aquest angle, la qual cosa canvia la resposta del sensor per fer-lo més sensible al voltant de camps molt petits. La tensió és més forta quan el punt dels sensors assenyalen el nord i més febles, quan assenyalen el sud. Els investigadors van realitzar experiments a l'exterior per demostrar que la seva idea funciona en entorns pràctics.
Amb un sensor connectat en el dit índex, l'usuari va començar des del nord, cap a l'oest, passant pel sud, cosa que va provocar que la tensió variés conseqüentment. Les indicacions cardinals aparegudes coincideixen amb les mostrades en una brúixola tradicional usada com a referència. Això demostra que s'ha estat capaç de desenvolupar el primer sensor portàtil que pot reproduir la funcionalitat d'una brúixola convencional i, eventualment, permetre la magnetocepció artificial als humans.
En aquests experiments, assenyalant el nord corresponia a un moviment del panda cap a l'esquerra, apuntant cap al sud cap a un moviment cap a la dreta. Quan la mà era a l'esquerra, és a dir, nord magnètic, la panda del món virtual començava a avançar en aquesta direcció. El que vol dir que, es van poder transferir els estímuls geo-magnètics del món real directament a l'àmbit virtual.
A mesura que els sensors poden suportar flexions extremes sense perdre la seva funcionalitat, va ser quan els investigadors veuen un gran potencial en múltiples camps. Els psicòlegs, per exemple, podrien estudiar els efectes de la magnetocepció en humans de manera més precisa, sense dispositius voluminosos o complexes configuracions experimentals, que són propensos a interferir en els resultats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada