S'estan proposant centenars de preses per a la conca del riu Mekong al sud-est asiàtic. Les negatives conseqüències socials i ambientals afecten a tot plegat, com és la seguretat alimentària, al medi ambient, que superen amb escreix els canvis positius d'aquest control d'inundacions a gran escala, segons una nova investigació de la Universitat Estatal de Michigan.
Els resultats, publicats recentment en Scientifics Reports, són els primers en abordar els possibles canvis ambientals en general, sobre com la conca podria evolucionar a partir de l'aprofitament de la hidroelèctrica de la regió.
El riu Mekong és un dels pocs grans i complexos sistemes fluvials que es mantenen gairebé sense traves. No obstant això, el ràpid creixement socio-econòmic, l'augment de les demandes energètiques i les oportunitats geopolítiques han conduït a la construcció de grans preses hidroelèctriques en tota la conca.
A la part superior de la conca, s'estan construint desenes de mega-preses. A la regió baixa, es planifiquen centenars de preses algunes de les quals, també són grans.
Tot i que hi ha molts efectes positius pel control d'inundacions, els investigadors es van centrar en la reducció de les inundacions provocades pels monzons que serien retingudes per les preses. Aquests períodes anuals proporcionen aigua i nutrients molts necessaris a les regions d'aigües avall.
Qualsevol alteració important dels períodes estacionals, fàcilment podrien canviar la dinàmica de les zones planes d'inundació. Això podria afectar seriosament una àmplia gamma d'ecosistemes i afectar a la seguretat alimentària regional.
Una via fluvial, en particular, el riu Tonle Sap, que connecta el riu Mekong i el llac Tonle Sap, és una de les zones pesqueres d'aigua dolça més productiva del món. Els monsons inunden el Tonle Sap i, de fet, inverteixen el flux del riu cada any. Això porta aigua i sediments del riu Mekong al riu Tonle i també, al llac Tonle Sap.
Les regulacions de flux poden interrompre la dinàmica de les inundacions del riu Tonle Sap. De fet, aquests models indiquen que la reversió del flux de TSR podria cessar completament si el periòde d'inundació del riu Mekong disminueix un 50% i es retarda un mes.
L'equip de científics MSU que formaven part d'aquest estudi incloïa Sanghoon Shin, Zihan Lin i Jiaguo Qi. Dai Yamazaki, de la Universitat de Tòquio, també va contribuir a aquesta investigació.
Font: Michigan State University
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada