El futur climàtic incert, podria alterar els sistemes energètics.

Es preveu que els extrems fenomens meteorològics (com una severa sequera, les tempestes i les onades de calor) es tornaran més habituals. El que s’ha menys estudiat, és l’impacte sobre els sistemes d’energia i la manera com les comunitats podrien evitar  apagaments parcials o totals.

Un equip internacional de científics, ha publicat un nou estudi proposant una metodologia d’optimització per dissenyar sistemes d’energia resistents al clima i ajudar a garantir que les comunitats podran satisfer les necessitats energètiques futures, donada la variació climàtica i climàtica. 

Font:EITB

D'una banda, la demanda d'energia per l'edificació,  te diferents tipus de necessitats com ara la calefacció, el frigorífics i la il·luminació. A causa del canvi climàtic  i els extrems fenomens meteorològics previstos a curt termini, farà qie l'entorn exterior canviï , cosa que comportarà canvis en augmentar la demanda d’energia. Per altra banda, el clima també podria influir en el subministrament d'energia, com ara la generació d'energia proveint de les centrals hidroelèctriques, les solars i els aero-generadors que al mateix torn,  podrien canviar a causa de les condicions meteorològiques."

Col·laborant amb col·laboradors de Suïssa, Suècia i Austràlia, dirigits per un científic de l’Ecole Polytechnique Fédérale de Lausanne (EPFL), l’equip va desenvolupar un mètode d’optimització estocàstica-robusta per quantificar els impactes i després utilitzar les dades per dissenyar sistemes energètics resistents al clima. Sovint s’utilitzen mètodes d’optimització estocàstics quan les variables són aleatòries o incertes.

Font: Environmental News Network

Els sistemes energètics estan dissenyats per funcionar durant 30 o més anys. La pràctica actual és  la de només assumir les condicions meteorològiques típiques actuals; els urbanistes i els dissenyadors no solen tenir en compte les incerteses futures.

Els sistemes d'energia, tal com es defineix a l'estudi, proporcionen necessitats energètiques i, de vegades, emmagatzematge d'energia, a un grup d'edificis. L’energia subministrada podria incloure gas o electricitat procedents de fonts convencionals o renovables. Aquests sistemes comunitaris  energètics no són habituals, però es poden trobar en alguns campus universitaris o en parcs empresarials.

Els investigadors van investigar una àmplia gamma d'escenaris per a 30 ciutats sueques. Van trobar que en alguns escenaris, els sistemes energètics d'algunes ciutats no serien capaços de generar prou energia. En particular, la variabilitat climàtica podria crear una escletxa del 34% entre la generació  total i la demanda i una caiguda del 16% en la fiabilitat del subministrament d'energia, una situació que podria provocar apagades.

Font: Greentech Media

S'ha observat que els actuals sistemes energètics, estan dissenyats de manera que siguin molt susceptibles a extrems fenomens meteorològics com són les tempestes i les onades de calor. També es va trobar que la variabilitat del clima tindrà com a conseqüència importants  fluctuacions  de la potència renovable que alimenten a les xarxes elèctriques i la demanda d'energia. Això dificultarà la concordança amb la demanda d'energia i la generació d'energia. Fer front als efectes del canvi climàtic serà més difícil del que abans es preveía.

3.500 milions de persones viuen a les zones urbanes, consumint dos terços de l’energia global, i que per al 2050 s’espera que les zones urbanes tinguin més de dos terços de la població mundial. Els sistemes d’energia distribuïts que donen suport a la integració de les tecnologies d’energies renovables donaran suport a la transició energètica en el context urbà i jugaran un paper vital en l’ adaptació i mitigació al canvi climàtic.

Font: Berkeley Lab