En el sector industrial d’energies renovables, cal saber si les decisions de com aturar o actualitzar els equips, estan influïdes més per les millores tecnològiques o les polítiques governamentals.
En un nou estudi centrat a Dinamarca, líder mundial en energia eòlica —una tecnologia renovable relativament madura i de baix cost—, es va trobar que les polítiques governamentals han estat el principal motor del creixement i desenvolupament d’aquesta indústria.
El progrés tecnològic per si sol no hauria conduït a aquest desenvolupament generalitzat de l'energia eòlica a Dinamarca. Una política ben dissenyada pot ser un important contribuent per a les indústries naixents com les energies renovables, que necessiten desenvolupar tecnologia i que tenen avantatges socials més amplis en termes de medi ambient.
Els aerogeneradors de molts països arriben al final de la seva vida útil en uns 20 anys, prenent cada vegada més rellevància les decisions sobre si desmuntar-los o actualitzar-los.
Dinamarca està per davant d’aquesta corba, ja que ha promogut l’energia eòlica des de la crisi del petroli a finals dels anys setanta. El país produeix més del 40% de la seva electricitat a partir de l'energia eòlica i domina altres països en el desplegament eòlic per càpita i per producte interior brut. La indústria eòlica danesa està altament descentralitzada, amb un 88% dels prop de 3.000 productors inclosos en el període d'estudi de 32 anys del 1980 al 2011 que operen no més de dues turbines.
Es va construir un model economètric estructural dinàmic que incorporava la capacitat, l'edat i la ubicació de totes les turbines operades per petits productors durant aquest període. L'enfocament bottom-up del model, va permetre analitzar les decisions dels propietaris individuals per decidir si tancar, actualitzar o afegir turbines al llarg del temps, i també, es van simular els resultats si les polítiques governamentals s'haguessin reduït o no s'haguessin implementat.
La comprensió dels factors que influeixen en les decisions individuals d'invertir en energia eòlica i de com poden influir les diferents polítiques en el moment de prendre aquestes decisions és important per a les polítiques tant en països que ja tenen indústries eòliques madures, com en regions del món que està en procés d’increment de la generació d’electricitat renovable.
Dinamarca, des de finals dels anys setanta, ha ofert una tarifa d’introducció que garantia als productors un preu fix per quantitat d’ energia eòlica generada, tant si les turbines eren noves com antigues. Des del 1999, els certificats de substitució han incentivat les actualitzacions.
Ambdues polítiques van afectar significativament les decisions pera la seva aturada i actualització dels petits productors i van accelerar el desenvolupament de la indústria eòlica de Dinamarca. Sense ells, el model mostrava que la majoria dels productors eòlics a petita escala haurien abandonat la indústria en el 2011, concentrant la producció en el que te a veure de parcs eòlics més grans.
No obstant això, l'anàlisi va determinar que els certificats de substitució eren molt més rendibles que la tarifa d'introducció per animar els petits productors a afegir o actualitzar turbines, ajudant a Dinamarca a reduir les seves emissions de carboni.
Es va estimar que el govern danès va invertir 3.500 milions de dòlars en el programa tarifari durant el període d’estudi i fins a 114 milions de dòlars en els certificats de substitució. Junts, els dos programes van reduir les emissions de carboni en 57,4 milions de tones mètriques de diòxid de carboni.
Certament un moment molt car en fer-ho, tant el cost per tona mètrica de diòxid de carboni evitat com l'augment del cost per punt percentual de la recompensa per al propietari de la turbina són molt inferiors per al programa de certificats de substitució.
Per cada milió de tones mètriques de diòxid de carboni evitades, els investigadors van estimar que la tarifa d’introducció costava als contribuents danesos 61,8 milions de dòlars, en comparació amb 2,2 milions de dòlars o menys per als certificats de substitució. Per tant hi han lliçons sobre el paper de les polítiques governamentals a l'hora d'incentivar el desenvolupament de les energies renovables i sobre quines polítiques generen el màxim risc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada