En la lluita contra el canvi climàtic, s’està considerant l’hidrogen verd com un potencial combustible que podria ajudar a reduir les emissions de carboni de les indústries més contaminants del món.
El propi hidrogen pot tenir molts usos, però els governs i les empreses, cada cop estan més atents sobre com produir el recurs de manera respectuosa amb el clima per fer-lo verd.
La panacea zero emissions
L’hidrogen és un recurs abundant que no emet emissions quan es crema com a combustible. El seu ús com a combustible per a les naus espacials, ha provocat es promocioni com el futur de la indústria del transport. La firma europea Airbus, va dir que vol posar en servei el primer avió comercial del món alimentat amb hidrogen en el 2035. També, diversos fabricants d'automòbils, fabriquen models amb piles de combustible d'hidrogen .
Per això, diferents responsables polítics del transport treballen en plans pel transport mitjançant trens amb hidrogen a Alemanya i Itàlia.
Per la indústria contaminant, l’hidrogen es considera una alternativa especialment prometedora als combustibles fòssils. Les siderúrgiques d'Alemanya, estan experimentant amb la creació de forns alimentats amb hidrogen.
Existeix un ampli acord sobre el fet que el combustible d'hidrogen té potencials enormes beneficis, però el procés de creació, encara és objecte d'un gran debat.
Motors de carboni
Els científics, durant segles han entès com es pot produir hidrogen a partir de l'aigua mitjançant un procés conegut com a electròlisi mitjançant el qual, es fa passar un corrent elèctric a través de l'aigua, dividint-lo en hidrogen i oxigen, però aquest procés requereix molta energia.
1.- Hidrogen verd: Utilitza l'electròlisi de l'aigua alimentada per energies renovables. Això reduiria les emissions, però continua sent molt costós.
2.- Hidrogen blau: A partir del gas natural, capturant el CO2 durant el procés. Les empreses com ExxonMobil i ENI, estan pressionant per aquesta opció, però el procés de captura del CO2 continua sent incert i costós.
3.- Hidrogen baix en carboni: Produït per electròlisi però mitjançant electricitat nuclear. Xina és el principal defensor d’aquest mètode.
Competència global
Els governs treballen per elaborar polítiques que fomentin el desenvolupament d’hidrogen net. La UE, vol aconseguir entre el 12 % i el 14% d’hidrogen en el seu mix energètic pel 2050, enfront del 2% actual. Es calcula que caldria un finançament entre 180.000 milions d’euros i 470.000 milions d’euros.
Els Països Baixos, Portugal, Alemanya i França han publicat estratègies d’hidrogen durant l’últim any. Alemanya ha destinat 9.000 milions d’euros a l’hidrogen verd. Els Països Baixos preveuen una "vall de l’hidrogen".
La Xina ja és líder mundial en tecnologia de l’hidrogen conjuntament amb Austràlia, Japó, Corea del Sud i els Estats Units, què també està impulsant una part de la revolució de l’hidrogen.
Repte climàtic
Els activistes del clima insten els països per mantenir els peus a terra sobre l’hidrogen. No totes les estratègies se centren exclusivament en l'hidrogen verd, algunes inclouen la producció d'hidrogen a partir de carbó, gas i nuclears. No obstant això, desenvolupar estratègies i infraestructures d'hidrogen és un pas positiu cap a l'hidrogen zero en carboni.
Segons els investigadors BloombergNEF, la caiguda dels preus de l'energia solar i eòlica i l'ús creixent d'hidrogen podrien veure reduïts els seus costos de producció pel 2050. Es calcula que es podria produir entre 0,66 € i 1,32 € el kg per aleshores, comparable al gas natural.
L'hidrogen realment pot contribuir a la lluita contra el canvi climàtic, però només si s'utilitza correctament, en les zones on no hi ha altres opcions per reduir les emissions.
L'hidrogen, independentment de com es produeixi, només és pot aconseguir una quantitat limitada, per tant, ha de formar part d'una política energètica més àmplia mundial, que també actuï per reduir el consum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada