Les empreses propietàries que han adquirit els principals pous productors de petroli, haurien de fer front a grans despeses (entre 70.000 US$ i 500.000 US$) per tapar-los amb seguretat. El procés consisteix en omplir les canonades subterrànies de ciment per segellar les fonts de petroli i de gas, per després segellar la part superior de la carcassa. Tot i això, el cost augmenta exponencialment si cal netejar el sòl contaminat.
Només a Califòrnia, hi ha uns 5.540 pous orfes i 37.000 pous inactius, inclosos els que hi han escampats al comtat de Los Angeles. En aquest casos, les agències estatals esdevenen responsables de prendre les mesures adequades, costant a Califòrnia i altres contribuents desenes de milions de dòlars anuals.
És una pena abandonar aquests pous que es van perforar a un alt cost quan es podrien utilitzar per a alguna cosa que aporti valor com podria ser, l'emmagatzematge d'energia subterrània ja que en mols casos, els països no disposen de prou espai d'emmagatzematge de bateries per igualar satisfer les seves necessitats energètiques. Aquesta proposta podria resoldre temes de seguretat mediambiental, en teres de suficiència energètica i d'emmagatzematge.
Per transformar els pous inactius en emmagatzematge subterrani, caldria abocar ciment per les canonades i així, segellar els dipòsits de petroli i gas. Caldria afegir un sensor proper a la part superior per detectar potencials fuites nocives de manera què, les perforacions permetrien l’accés als aqüífers salins de poca profunditat.
L'energia sostenible creada pels panells solars i els molins de vent situats a prop dels pous, es convertiria en aire d'alta pressió mitjançant un compressor. L’aire circularia a través de canonades fins als aqüífers salins subterranis, o sorres humides poc profundes, entre 300 i 2.500 m sota la superfície. Aquestes sorres humides, poden emmagatzemar grans quantitats d'energia sostenible.
L'aire d'alta pressió romandria segur sota terra fins que fos necessari. Després, es podria alliberar per produir electricitat mitjançant turbines.
Actualment, enginyers del petroli i geocientífics del subsòl utilitzen conceptes i mètodes similars per emmagatzemar gasos d’efecte hivernacle com el diòxid de carboni en pous acabats de perforar que es connecten a aqüífers profunds. A diferència del CO2, però, l’aire a pressió és inofensiu.
Un sol pou reutilitzat podria emmagatzemar almenys 5 MWh d’energia, mentre que un jaciment de petroli o gas tancat podria contenir milers de megawatts-hora.
Amb la participació d’una empresa de generació d’energia superficial, EIC, properament esperen tenir identificat un lloc de demostració i també es té previst col·laborar amb informàtics de la USC Viterbi, enginyers civils i ambientals i elèctrics, entre d'altres.
Es creu que això seria bo per als propietaris de pous de petroli i gas, donat que no haurien de passar per les grans despeses necessàries pel seu complert abandonament i que en realitat podrien rebre drets d'autor per proporcionar els seus pous als llocs d'emmagatzematge. Les utilities, necessiten complir els terminis per a les solucions d'energia alternativa i proposen solucions d'emmagatzematge viables, les quals, també serien beneficioses.
Font: Univerty of Southern California.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada