El sud d'Àsia, ha fet grans progressos en la connexió de zones rurals a la xarxa elèctrica, però el nombre de persones a l'Àfrica sense accés a la electricitat, amb prou feines ha canviat des del 2010. Més de mig milió de persones a l'Àfrica no tenen accés a l'electricitat, el que significa que el continent acull El 72% de la població mundial no electrificada. Els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, han establert un objectiu universal per garantir l’accés a una energia assequible, fiable, sostenible i moderna per a tothom en el 2030. Per aconseguir-ho, el continent requerirà de grans inversions en l'electrificació.
Però, quin tipus d’ electricitat té sentit a l’Àfrica rural per aprofitar al màxim els pressupostos disponibles? Durant l’última dècada més o menys, han sorgit una gamma de diferents nous productes solars per subministrar energia sense estar connectats a la xarxa de distribució. Aquesta energia no subministra al sector industrial, però és suficient per a la il·luminació, estacions de radio i telefonia, televisió i càrrega de les tauletes i mòbils. Aquest nous productes, substancialment són més econòmics que fer una extensió de la xarxa elèctrica de distribució.
Sovint es diu que l’electricitat de la xarxa de distribució, és fonamental per al desenvolupament humà a llarg termini, ja que proporciona suficient energia per als electrodomèstics i el sector comercial i industrial. Però, aquest costos substancialment més alts d'inversió, es justifiquen per l'impacte econòmic?
Els estudis empírics sobre l’impacte de l’electricitat de la xarxa de distribució en el desenvolupament econòmic, mostren resultats mixtos. Però cada cop, sembla que l'evidència d'Àsia i Amèrica Llatina no s'aplica a l'Àfrica rural, ja que s'han trobat patrons de baix consum a les zones recentment electrificades on l’electricitat s’utilitza principalment per a la il·luminació i l’entreteniment.
Disposició a pagar
Però, realment què vol la societat de les zones rurals?. Quant es preferible la xarxa de distribució respecte un sistema aïllat? Per respondre això, s'han utilitzat dues tècniques diferents sobre la disoció a pagar a les zones rurals de Burkina Faso, Senegal i Rwanda per així, estimar quant la societat estaria disposada a pagar per l’electricitat.
Es van fer preguntes a la gent dels tres països sobre quant estarien disposats a pagar per una làmpada solar, un sistema solar domèstic i una connexió a la xarxa. Per descomptat, aquestes hipòtesis no es poden prendre únicament al valor nominal.
En el cas de Rwanda, què utilitza una oferta de compra real, es va convidar a la gent a licitar tres kits solars de diferents mides. En realitat, podrien comprar-los, només si la seva oferta superava el preu extret a l'atzar. Això se'ls va explicar abans de fer l'oferta, creant així incentius per presentar una oferta que reflectís quant estaven disposats a pagar.
Es va trobar que l'electricitat era una clara prioritat per a les llars: tots dos estudis van demostrar que les llars estaven disposades a pagar una gran part dels seus ingressos mensuals per l'electricitat. En l’estudi dels tres països, per a una hipotètica quota de connexió mensual, les llars estaven disposades a gastar entre el 16% i el 23% dels seus ingressos mensuals per l'electricitat de la xarxa de distribució i entre el 6% i el 15% per a les opcions de desconnectat de la xarxa de distribució.
L'estudi a Rwanda, va revelar que les llars estaven disposades a invertir el 20% dels seus ingressos mensuals per comprar una làmpada solar molt petita, una quota que puja fins a gairebé el 70% un cop el kit solar també permet carregar els telèfons. Augmenta a més del 300% per a un gran dispositiu de 20 watts que ofereix serveis d’il·luminació, càrrega i petits entreteniment.
Certament, això és molt relatiu als baixos nivells d’ingressos de les llars, però és massa poc per cobrir el cost dels dispositius solars o els costos de desplegament d’una connexió a la xarxa de distribució. La bretxa entre el que la gent està disposada a pagar i els costos és substancial. Per als tres productes solars a Rwanda, les llars estaven disposades a pagar entre el 30% i el 40% del preu de mercat.
Les estimacions sobre els costos per a la connexió a la xarxa de distribució, varien segons el context, però solen ser de diversos milers de dòlars dels EUA. Prenent les hipotètiques tarifes mensuals de connexió establertes a Rwanda, Senegal i Burkina Faso, es trigarien entre 5 i 18 anys per recuperar els costos d’inversió a la xarxa dels usuaris.
Reduir la distància
Què significa aquesta voluntat de pagament i la bretxa respecte als costos d'inversió? Molts economistes l’utilitzen per guiar les decisions polítiques perquè s’interpreta com una valoració. Així, doncs, un funcionari governamental que maximitzi el benestar, preferiria una política per a la qual la seva circumscripció electoral tingui una gran voluntat de pagament. Això és convincent, però conduiria intrínsecament a decisions molt desiguals a favor de les persones amb un al poder adquisitiu.
Més aviat, els resultats confirmen que l'electricitat és molt apreciada pels pobres rurals, però l'accés universal no s'arribarà aviat sense subvencions, fins i tot per a l'energia solar sense estar connectada a la xarxa de distribució..
Aquests subsidis per a l'energia solar fora de la xarxa de distribució podrien estar justificats, tot i que, si els importants beneficis socials cobreixen la bretxa, com una millor educació per als nens o per els beneficis ambientals derivats d'un menor ús de residus electrònics o de querosè. De fet, en un anterior estudi a Rwanda, es va trobar una sèrie d’aquests avantatges derivats dels petits equips solars.
Els patrons de consum de les llars que utilitzen energia solar també eren similars als dels pobles connectats a la xarxa de distribució. Cal fer més estudis en altres entorns, però, per ara, la subvenció de l'energia solar fora de la xarxa de distribució, sembla ser un camí raonable per arribar a la massiva electrificació, recordant també els modestos impactes i els alts costos de l' electrificació a la xarxa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada