Ramon

Ramon
Ramon Gallart

diumenge, 29 d’agost del 2021

El llegat de Fukushima: el difícil gir del Japó cap a les renovables.

Quan el tsunami generat pel gran terratrèmol del Japó Oriental va assolar la central nuclear de Fukushima Daiichi l'11 de març de 2011, no només va acabar amb la central, sinó que finalment va provocar l'aturada de tots els 54 reactors nuclears del país com a mesura de seguretat. Deu anys després, només nou reactors han tornat a acoblar-se a la xarxa. 

El terratrèmol de magnitud 9,0 també va causar la mort de prop de 20.000 persones, amb encara  2.500 persones desaparegudes. Fins al desembre passat, uns 42.000 dels 470.000 evacuats en total, restaven evacuats, fins i tot quan es va produïr el desè aniversari del desastre. El govern ha centrat els seus esforços de descontaminació per reduir la dosi de radiació d'un individu a 1 milisievert a l'any, una norma internacional generalment acceptada. 


No obstant això, uns 337 quilòmetres quadrats dins de set municipis de Fukushima continuen sent designats com a "zones difícils de retornar", mentre que una enquesta crítica de radiació de Greenpeace que es va publicar en  un informe en el 2019, advertia que els boscos de la regió,  mai han estat descontaminats, pel que continuaran sent fonts de re-contaminació a llarg termini.

Per ajudar tant a revitalitzar la zona afectada com a avançar en els esforços de descarbonització del país, el govern va crear en el 2014 el Fukushima Renewable Energy Institute, AIST (FREA) a Koriyama, prefectura de Fukushima. El mandat de FREA és treballar amb la indústria i el món acadèmic per millorar el rendiment dels aerogeneradors fotovoltaics, optimitzar les bombes de calor de font terrestre i els recursos geotèrmics i desenvolupar tecnologies per a l'hidrogen -portadors d’energia i sistemes d’hidrogen-energia.

El govern de la prefectura de Fukushima s'ha fixat l'objectiu de produir tota la demanda d'energia de Fukushima a partir de fonts renovables pel 2040. Per fer-ho, el govern treballa amb FREA, la indústria i les universitats per ajudar a comercialitzar la investigació en tecnologies renovables i augmentar l’ús de la generació d’energia solar, biomassa i eòlica a la prefectura. 

L’hidrogen també es considera un important nou recurs energètic. La prefectura, ara acull el Fukushima Hydrogen Energy Research Field, la instal·lació de producció d’hidrogen verd més gran del món, capaç de subministrar 1.200 metres cúbics d’hidrogen per hora. Aquest nou enfocament s’adapta als anuncis del govern central passats i recents sobre l’hidrogen i l’objectiu de convertir el Japó en un carboni neutral per al 2050.


Aconseguir l'objectiu pel 2050 no serà fàcil. Si bé l’energia nuclear representava el 30 % del consum d’energia del país abans de l’accident, avui només proporciona un 6 %. El Japó confia més en el dèficit del carbó (25%), el gas natural (23%) i el petroli (39%).

Per engrescar a la indústria per treballar cap a la neutralitat del carboni, el govern proporcionarà inversions de capital, descomptes fiscals i desregulació en àrees com l'energia eòlica; captura, utilització i emmagatzematge de carboni; i la producció massiva de bateries d'emmagatzematge.

A finals del 2018, s’havien instal·lat uns 55 GW d’equips d’energia solar a tot Japó, cosa que va posar el país en camí de superar l’objectiu del govern dels 64 GW pel 2030. No obstant això, pel que fa a l’energia eòlica, Japó només tenia instal·lats 3,6 GW d’equips 

Més notable és l’acollida de l’hidrogen al país com a un mitjà versàtil d’emmagatzematge d’energia, que pot produir hidrogen a partir de diversos tipus de recursos naturals, en particular l'aigua que s'utilitza per a l'electròlisi, que elimina el diòxid de carboni. I l'hidrogen es pot comprimir, emmagatzemar, transportar i convertir en electricitat o calor quan sigui necessari, sense emetre CO2 .

El principal inconvenient de l’hidrogen, és l’elevat cost de producció. Per tant, FREA i altres instituts nacionals d’investigació estan desenvolupant tecnologies de producció d’hidrogen eficients i de baix cost, alimentats per energies renovables.

FREA ja ha demostrat la viabilitat d'una cadena de subministrament d’hidrogen verd i un sistema de generació  d’hidrogen, així com l’èxit de la síntesi d’amoníac (NH3) a partir de l’hidrogen verd i el seu ús per alimentar una micro-turbina de gas modificat amb un generador elèctric acoblat  al seu eix. L'hidrogen també es podria utilitzar en vaixells  alimentats per amoníac. Actualment, la FREA està treballant amb el IHI Corp. i la Universitat Tohoku per desenvolupar sistemes de generació més grans mitjançant injecció amb esprai d'amoníac líquid.


Altres països també estan desenvolupant projectes d’hidrogen verd. La Xina té en marxa un important projecte a Mongòlia Interior, per produir 454.000 Tm anuals; la Unió Europea calcula invertir 430.000 milions d'euros durant els propers 10 anys en tecnologies d'hidrogen, mentre que Corea del Sud pretén convertir-se en un líder en el desenvolupament d'hidrogen net.

Mentrestant, el Japó crea cadenes de subministrament internacionals per enviar hidrogen verd i hidrogen "blau" (mitjançant captura i emmagatzematge de carboni) al país i ha establert projectes pilot a Brunei i Austràlia per comprovar la seva viabilitat. Aquestes fonts nacionals i internacionals d’hidrogen net que alimenten turbines de gas modificades, acabaran assumint el paper de subministrar energia de càrrega base a la xarxa elèctrica que pugui substituir l’energia nuclear  de manera que, hauria  de ser una realitat abans del 2030.

Font: Fukushima Renewable Energy Institute.