Un nou projecte a Austràlia, té com a objectiu aprofitar l’energia del sol de dues maneres diferents: emmagatzemant-la i utilitzant-la per produir hidrogen verd.
En els propers anys, desenes de granges solars de la regió sud-est del país, tenen previst utilitzar bateries d'hidrogen. Aquest dispositius amb doble propòsit, poden encabir una gran quantitat de tecnologies, tals com: bateries de liti, electrolitzadors, piles de combustible i contenidors d’un compost hidrogen-metall. Els operadors poden utilitzar els sistemes per emmagatzemar energia dels panells solars i subministrar energia a la xarxa durant els dies que no es pot gaudir dels sol o el vent i també per la nit. O bé, poden subministrar hidrogen verd a altres indústries, com ara el transport de mercaderies i la producció d’acer.
A principis del juliol del 2021, la Providence Asset Group va signar un acord per vendre la producció de més de 30 de les seves granges solars d'Australia, què és un proveïdor minorista d’energia propietat del conglomerat japonès Marubeni. Onze dels projectes solars, ja estan plenament operatius i es preveu que la resta estigui en funcionament a principis del 2023. Tots junts representaran una instal·lació solar de 300 MW.
Mentrestant, per finals del 2021, Lavo va començar a treballar en la seva primera unitat de prova per als serveis públics. Cada sistema de bateries d’hidrogen, proporcionarà uns 13 MWh d’emmagatzematge als prcs solars.
Aquesta iniciativa, arriba quan el sector elèctric mundial reclama solucions d’emmagatzematge per la xarxa elèctrica. L’augment de les energies renovables, com són la solar i l’eòlica, fa que la necessitat de sistemes que puguin absorbir l’excés de subministrament d’energia i descarregar-les quan cal per adaptar al flux la demanda d’energia. Pel 2030, el mercat d’emmagatzematge d’energia mundial, podria multiplicar-se per cinc, passant dels 800 GWh actuals fins als 4 TWh, segons el Laboratori Nacional d’Energies Renovables dels Estats Units. (Aquestes dades, inclouen tant instal·lacions d’emmagatzematge fixes com aplicacions de transport, com ara bateries de vehicles elèctrics.)
Al mateix temps, l’hidrogen verd va guanyant el seu favor, com una forma de fer net d'emissions el transport de llarga distància, la fabricació de productes químics, l’aviació i altres sectors difícils d’electrificar. Les estimacions del creixement d'hidrogen verd varien àmpliament, i hi ha poc consens quant a l'aspecte de la demanda en les properes dècades. No obstant això, el Consell de l’Hidrogen espera que la producció d’hidrogen verd arribi a prop de 550 milions de tones mètriques per al 2050, un salt significatiu dels aproximadament 0,36 milions de tones mètriques produïdes el 2019.
El sistema es basa en anys d'investigació a la Universitat de Nova Gal·les del Sud, que va patentar la tecnologia de l'hidrogen metàl·lic compost o hidrur de metall en el 2019.
Funciona gràcies a els panells. Un cop la bateria està completament carregada, qualsevol consum electric addicional travessa un electrolitzador que divideix l’aigua en hidrogen i oxigen. L’oxigen s’allibera a l’aire, mentre que l’hidrogen flueix cap als contenidors metàl·lics. Dins dels tubs vermells, l’hidrogen s’emmagatzema de forma sòlida combinant-lo amb un aliatge de metall fibrós compost de minerals comuns.
Aquest emmagatzematge de llarga durada pot actuar com una esponja solar per absorbir, reduir la pressió i afegir estabilitat a la xarxa.
El sistema també funciona a la inversa, convertint l’hidrid metàl·lic sòlid en hidrogen, que després travessa una pila de combustible i subministra electricitat a la xarxa. Aquests sistemes poden proporcionar més de 20.000 cicles de càrrega, donant als components una vida útil prevista de 30 anys, aproximadament el temps que duri una granja solar. Alternativament, els contenidors d’hidrurs metàl·lics es poden treure del sistema i col·locar-los en un camió o vaixell de càrrega per exportar-los.
Emmagatzemats a temperatura ambient i a baixa pressió, els contenidors són més segurs i fàcils de transportar que l’hidrogen emmagatzemat en tancs a pressió o convertit en amoníac.
Lavo va començar a provar el seu primer prototip al centre de recerca l’any passat. Aquesta unitat és més petita que les que funcionaran a les granges solars. L’empresa tecnològica ha començat a comercialitzar la seva versió més compacta per a ús a les llars i a les empreses. Amb una capacitat d’emmagatzematge d’uns 40 kWh, suposadament emmagatzema el triple d’energia que el Powerwall 2 de Tesla .
Lavo, inicialment planejava comercialitzar primer les seves unitats a escala de serveis públics. Però els retards en la fabricació i altres interrupcions a causa del brot de Covid-19 van fer decidir a Lavo centrar-se en el mercat d’emmagatzematge domèstic. A mesura que l’empresa obtingui comandes dels seus sistemes d'una mida similar a una nevera, també desenvoluparà les bateries d’hidrogen més grans per desplegar-les al costat de les granges solars del sud-est d’Austràlia.
Font: Universitat de Nova Gal·les del Sud
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada