Les necessitats elèctriques basades en el núvol, creixen de manera insostenible.
Quant tota la informàtica passarà a allotjar-se al núvol?. Només els proveïdors d'aquests serveis bassat en allotgar dades al núvol. guanyen més d’un quart de bilió de dòlars americans a l’any. És per això que Amazon, Google i Microsoft mantenen centres de dades massius arreu de tot el món. Apple i Facebook també funcionen amb instal·lacions similars, totes farcides de CPUs amb un gran nombre de nuclis, terabytes de RAM i petabytes d’emmagatzematge.
Aquestes màquines treballen intensament per donar suport al que s'ha anomenat "el capitalisme de vigilància" que es basa en fer seguiments interminables de perfils d'usuaris , gràcies als seus algoritmes que s'utilitzen per distribuir publicitat. Per descomptat, tota aquesta informàtica acumula molts diners, però també consumeix molts watts: recentment Bloomberg va estimar que aproximadament l’1 % de l’electricitat mundial pertany a la informàtica en el núvol.
Aquesta creixerà exponencialment durant la propera dècada. Bloomberg considera que, a nivell mundial, podríem sorgir en l'actual dècada del 2020 necessitats fins al 8 % de tota l’electricitat per alimentar el les dades al núvol. Tot i que podria semblar un gran salt, probablement sigui una estimació conservadora. Al cap i a la fi, pel 2030, amb centenars de milions de serveis i aplicacions de realitat augmentada que es basen en la transmissió de vídeo en temps real mitjançant el cloud i amb la generalitzada adopció de les monedes digitals intel·ligents que combinen diners amb codi sense problemes, el núvol proporcionarà les bases per a gairebé totes les transaccions financeres i la interacció de l'usuari amb les dades.
Quanta energia caldrà dedicar a tota aquesta informàtica? Fins fa poc, es podria haver basat en la llei de Moore per mantenir controlat el requeriments de consum mentre augmentàvem els recursos informàtics. Però ara, mentre s'obté eficiència dels diferents nodes, encara te recorregut de millorar fins fer possible processos en dispositius a escala atòmica, aquestes millores faran que s'assoleixin els límits físics.
No es pot dedicar tota la generació elèctrica del planeta a donar suport al núvol. Alguna cosa s'haurà de fer. Sembla que es va cap a una paret, ja que la creixent demanda d’informàtica xoca amb una eficiència decreixent.
Les solucions, consistiran en processar més dades al edge, abans que d'usar els cloud. Però això, només fa canviar la càrrega, guanyant temps per replantejar com gestionar la informàtica davant els recursos d’energia limitats.
Sens dubte, l’enginyeria de programari i maquinari reorientarà les seves pràctiques de disseny al voltant de l’eficiència energètica. Hi haurà més codi basat en el silici que es preveu personalitzat, aquest codi trobarà més raons per executar-se amb poca freqüència, de manera asíncrona i el mínim temps possible.
Ja es pot vigilar una cara d’aquest futur en la relació demoníaca del consum d’energia i del benefici privat que proporciona el mecanisme de treball per les criptomonedes com són el Bitcoin. Empreses com Square, han anunciat inversions en energia solar per a la mineria del Bitcoin, amb l’esperança de desviar una part de la mala premsa associada a aquesta activitat. Però hi ha en joc més que relacions públiques. El Bitcoin, ara mateix ens demana que es posin els beneficis en contra de la salut del planeta. Cada vegada hi haurà més activitats informàtiques que faran el mateix.
Font: Cloud Computing's Dark Cloud.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada