La Xina va començar a explotar el darrer juny del 2021 la segona central hidroelèctrica més gran del món, alineada per assolir els objectius de neutralitat del carboni de Pequín, malgrat les advertències de danys ambientals.
La central hidroelèctrica de Baihetan, de 289 metres d’alçada, al sud-oest de la Xina, la segona al món després de la presa de les Tres Gorges en termes de generació d’energia, ha començat a generar electricitat.
Baihetan es va construir amb una potencia total instal·lada de 16.000 MW, cosa que significa que finalment, podrà generar prou electricitat per satisfer les necessitats d’energia de 500.000 persones durant tot un any.
Els darrers anys, el país ha estat en ple desenvolupament hidroelèctric per satisfer les necessitats energètiques de la població més gran del món. La presa està en un congost estret i profund a la regió superior del riu Yangtze, el riu més llarg de la Xina, a la frontera propensa al terratrèmol entre les províncies de Yunnan i Sichuan.
El president xinès, Xi Jinping, va dir que esperava que la planta pugui "fer més contribucions per assolir els objectius de reduir el pic de carboni i assolir la neutralitat del carboni". És la promesa de Xi que va manifestar l’any 2020 per arribar a la neutralitat de carboni pel 2060.
No obstant això, els grups ecologistes van estar advertit durant anys que la construcció de preses altera els hàbitats de plantes i animals rars, inclosa la marsopa (en perill d'extinció), que perd més aliments del riu Yangtze.
La construcció de preses al riu ha canviat la composició del sediment a l’aigua, provocant un "risc hidrofísic i de la salut humana, que afecta les conques aigües avall del riu Yangtze. Els grans projectes d'enginyeria també han desplaçat a centenars de milers de comunitats locals i han provocat preocupació als països veïns.
Els analistes han descrit la mega presa de la Xina al comtat de Medog al Tibet, que supera la mida de la presa de les Tres Gorges, com una amenaça per al patrimoni cultural tibetà i una manera perquè Pequín controli efectivament una part substancial del subministrament d’aigua de l’Índia.
L'impacte de les preses a la part del Mekong de la Xina també ha provocat el temor que s'estigui produint danys irreversibles a una via fluvial que alimenta 60 milions de persones aigües avall mentre arriba al Delta del Vietnam.
Font: Waterpower
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada