Països com Japó, França i els EUA volen competir amb el lideratge Noruec en tecnologia eòlica marina.
Segons va publicar el govern noruec, es preveu una inversió a gran escala en eòlica marina de manera que està previst instal·lar turbines eòliques en alta mar a les zones de Sørlige Nordsjø II i Utsira Nord, que en conjunt podrien produir 1,5 GW a plena capacitat.
Al maig del 2022, el govern va augmentar la seva ambició i va llançar una important inversió en eòlica marina per obtenir una potencia de 30 GW gràcies als 1.500 aerogeneradors marítims que cobriran aproximadament l'1 % de de les zones del mar noruec i es preveu la seva posada en explotació pel 2040.
Tot i que encara no hi ha turbines eòliques tan grans, el govern Noruec va qualificar la inversió eòlica marina com un nou impuls industrial important per al país i ho va comparar amb el desenvolupament del petroli del 1969.
El ministre de Comerç i Indústria de Noruega, Jan Christian Vestre, va dir durant la conferència de premsa que l'eòlica marina podria convertir-se en un somni industrial fet realitat i oferir una tecnologia ecològica per prescindir de les indústries del país petrolieres.
Les actuals turbines més grans són capaces de generar fins a 15 MW a plena capacitat. Segons les fonts Noruegues, quan es diu que 1.500 aerogeneradors produiran un total de 30 GW es considera que les noves turbines, tindran una capacitat per generar 20 MW, conscients que actualment, encara no hi han aquests aerogeneradors.
La viabilitat econòmica depèn de les millores del disseny en base a que al crear turbines eòliques que puguin produir fins a 20 MW caldrà un disseny que portarà a unes pales que seran molt pesades. Llavors, caldrà adaptar el disseny per fer possible que dominin les forces aerodinàmiques en comptes del pes propi de la turbina.
De fet, encara manquen diversos reptes per fer viables aquestes estructures sota el concepte de eòlica marina flotant. Tot i que el parcs eòlics marins són una realitat, caldrà reduir els costos de desenvolupament per ser econòmicament rendibles.
Actualment, la plataforma i l'estructura de la turbina es construeixen per separat. Diferents proveïdors són responsables de diferents peces, la qual cosa no optimitza la construcció global de l'aerogenerador.
Dissenyar conjuntament la turbina i la plataforma serà un del reptes per poder reduir costos i construir les estructures de manera més eficient.
Si es possible reduir al seva mida, pes i fer-les funcionar a velocitats de vent més baixes esdevindrien avantatges en comptes de les turbines molt grans que funcionen a velocitats de vent més altes. De fet, les turbines més petites requereixen un disseny de pales i un disseny de construcció en general diferents.
Però, com es pot reduir la mida i la quantitat d'acer per fer les turbines més flexibles i dinàmiques. Per això cal tenir un bon control sobre els moviments, una major capacitat de canviar l'angle de les pales de la turbina i d'ajustar-les a la resistència del generador amb la turbina per estabilitzar la construcció.
Flotar en alta mar, permet generar més energia, per això, l'eòlica marina flotant és molt interessant perquè produeixen més energia respecte les turbines de fons fix o terrestres.
Els aerogeneradors terrestres produeixen de mitjana entre el 25 i el 30% de la seva capacitat màxima. Els aerogeneradors de fons fix marí tenen una taxa d'utilització entre el 45 i el 50%, mentre que el vent marí flotant s'acosta al 60% bàsicament perquè el vent bufa més fort i és més constant.
No obstant, cal superar el repte per minvar els costos de fabricació, per això, algunes de les claus podrien ser crear dissenys que facin que l'eòlica marina sigui més rendible econòmicament, disposar de prou competència, reestructurar parts de la indústria petroliera per establir i explotar aquests camps eòlics marí, així com apostar per la recerca de solucions per turbines.
Pot ser hi ha recorregut en desenvolupar i provar més eines de simulació perquè captin tots els efectes físics. Per crear quelcom completament nou, cal assegurar-se que els algorismes capturen la realitat física en la major mesura possible. Per tant, caldrà moltes proves de models i a gran escala per crear models de simulació precisos.
De fet, els aerogeneradors flotants no requereixen de personal i tenen poc risc de contaminació llavors, el risc principalment és econòmic. És per això que reduir els marges de seguretat per reduir costos és clau. De fet, avui dia, encara manquen moltes dades.
Un cop sigui possible crear plataformes flotants eficients, permetrà normalitzar-les i utilitzar-les en parcs eòlics d'arreu del món, cosa que l'eòlica marina fixa, requereix adaptacions locals, ja que les condicions del fons marí varien dins de cada parcs.
L'eòlica marina forma part de la solució en la futura producció d'energia renovable, però no és la resposta a tot.
Ramon Gallart
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada