A Dinamarca gràcies al projecte Cool-Data es desprèn un estudi sobre les possibilitats d'utilitzar la flexibilitat i la calor residual dels centres de dades.
En el projecte Cool-Data, treballa en el desenvolupament i la implementació d'un innovador sistema integrat de refrigeració i emmagatzematge adaptat per a petites i mitjanes empreses que disposen de centres de dades d'una mida de fins a 500 servidors. El procés de refrigeració produeix molta calor que es podria utilitzar en altres sistemes energètics.
Cool-Data ofereix un nou enfoc de les regles i els incentius que afecten a la prestació de flexibilitat i la recuperació de la calor residual per part dels centres de dades en base a que la Unió Europea vol que els centres de dades estiguin connectats a la xarxa de district heating per utilitzar la calor sobrant.
Els petits i mitjans centres de dades tenen interessants avantatges per proporcionar el seu calor residual al district heating. El benefici més important és la seva ubicació: normalment es troben a prop de les xarxes existents, reduint en gran mesura les possibles inversions en extensió de la xarxa i les pèrdues de transmissió i millorant així, la competitivitat de costos de la seva calor residual.
A més, la calor residual d'aquests centres de dades es pot recuperar fins i tot en xarxes de district heating que cobreixen una petita àrea, sense que l'empresa de calefacció urbana arrisqui una important part del seu subministrament en una sola instal·lació. Finalment, els centres de dades amb una potència calorífica inferior a 250 kW estan exempts de la regulació de preus, permetent més flexibilitat durant la seva negociació amb l'empresa de calefacció urbana.
La importància dels centres de dades més petits en el sistema energètic també es reflecteix en la revisió de la Directiva d'eficiència energètica de la UE, que forma part del paquet Fit for 55. Aquesta revisió inicialment va obligar als nous centres de dades de més d'1 MW a realitzar una anàlisi cost-benefici per a la recuperació de la calor residual, inclòs el seu ús en sistemes de calefacció urbana. No obstant això, recentment s'ha aprovat una esmena per incloure centres de dades de més de 100 kW, destacant la contribució potencial dels centres de dades més petits a la seguretat energètica europea.
Un altre avantatge encara més gran dels centres de dades de mida petita i mitjana és que sovint poden utilitzar la calor residual directament als edificis comercials on es troben, la qual cosa és encara més eficient que utilitzar la calor residual en una xarxa de district heating.
De fet, això no és avui possible donat que fins al 2021, la regulació pels proveïdors de calor residual dificultava la participació dels petits participants; estaven subjectes a les mateixes condicions pressupostàries i requisits de verificació de preus que les empreses de district heating. Aquests requisits van afegir càrregues administratives i costos que van afectar negativament els petits proveïdors. A més, l'anterior impost sobre la valorització de la calor residual limitava encara més els casos en què la seva valorització seria econòmicament viable.
La nova regulació vigent des del 2022 ha traslladat la càrrega administrativa a les empreses de district heating, que tenen les eines i l'experiència per gestionar-la. També ha suprimit l'impost sobre la calor residual produïda a partir de l'electricitat, eliminant de manera efectiva les principals barreres dels centres de dades per proporcionar calor. Es necessita temps per observar més centres de dades recuperant la calor residual, ja que aquests desenvolupaments normatius són força recents.
També, falta la pràctica establerta sobre qui hauria de gestionar realment la calor residual, especialment quan cal afegir bombes de calor al sistema (per tal d'augmentar la temperatura de calor residual). No està clar si l'operador hauria de ser el propietari del centre de dades o l'empresa de district heating, i qui hauria d'invertir en bombes de calor.
Per altre banda, tècnicament, els centres de dades refrigerats per aire, que són el tipus més comú dels sistemes de refrigeració dels centres de dades, requereixen bombes de calor per elevar la temperatura de calor residual a la de la xarxa de district heating. Llavors, quant menor sigui aquesta difertencia de temperatura, menys electricitat consumiran les bombes de calor.
Per tant, la viabilitat econòmica d'aquest tipus de projectes ve determinada per tres factors principals:
1.- Els preus de l'electricitat,
2.- Els costos d'inversió de la bomba de calor i,
3.- La connexió a la xarxa de district heating.
Tenint en compte que la normativa vigent posa un sostre al preu de la calor residual, els projectes que no tinguin bones condicions en aquestes zones podrien tenir costos de producció superiors i no podrien vendre calor a empreses de district heating.
Per fer més accessible la integració entre el centre de dades i district heating, cal entendre que, l'actual marc normatiu requereix més certesa en la metodologia de càlcul que determina el sostre de preus. L'Agència Danesa de l'Energia va establir el sostre en el 2022 a 77 DKK/GJ, tenint en compte els costos de producció de calor de les calderes de biomassa i les bombes de calor. Els possibles canvis en aquesta metodologia i els elevats preus de l'electricitat que es van viure en el 2022, introdueixen una incertesa substancial sobre el valor sostre pels anys següents, augmentant els riscos dels projectes de valorització de la calor residual.
En el cas dels nous projectes de centres de dades, la participació primerenca dels desenvolupadors amb empreses i les district heating utilities, és la més impactant. Amb sort, aquesta comunicació s'hauria de produir abans de presentar el projecte per a la seva autorització. Quan es considera la recuperació del calor residual des de les etapes de planificació, els desenvolupadors poden considerar els potencials ingressos de la calor residual per determinar la ubicació òptima del projecte i el disseny del sistema de refrigeració. Un cop construït el centre de dades, la modernització sol ser massa cara.
L'anàlisi cost-benefici (CBA) obligatòria que sestà sota debat al Parlament Europeu farà que els desenvolupadors de projectes coneguin els possibles beneficis de la recuperació de la calor residual. Tanmateix, la força que això influeix en les seves decisions dependrà del context local.
Per tant, el interès en les organitzacions del sector es basa en el interès de la indústria, sobretot perquè la UE està preparant una regulació obligatòria sobre la reutilització de la calor residual. D'altra banda, la indústria dels centres de dades és conservadora en la qual els estàndards de seguretat i fiabilitat sempre han estat una prioritat.
A causa d'això últim, els centres de dades solen utilitzar només les tecnologies i les configuracions que han superat moltes proves en funcionament del món real. Aquesta és la principal causa per la qual el desplegament de les instal·lacions de reutilització de la calor residual ha estat més lent del que és tècnicament possible.
Font: Universitat de Dinamarca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada