Les centrals nuclears han estat una font clau per a la generació d'electricitat durant dècades en els països que utilitzen aquesta tecnologia.
Aquestes instal·lacions ofereixen una producció constant, independentment de les condicions meteorològiques, i contribueixen a garantir una base estable d'energia a la xarxa elèctrica. Tot i això, encara tene aspectes a millorar, especialment en termes d'eficiència i adaptabilitat. Una de les principals dificultats està en els elevats costos de construcció i la seva gestió, així com en la seva incapacitat per respondre ràpidament a les fluctuacions de la demanda deigual manera que ho fa una turbina hidroelèctrica. Quan la demanda és baixa, l'excedent d'energia generat es ven al mercat a preus molt baixos, reduint així els guanys i afectant la rendibilitat.
Una solució innovadora que podria fer que l'energia nuclear sigui més rendible és la integració amb sistemes d'electrolitzadors d'hidrogen i piles de combustible. Aquesta combinació permetria utilitzar l'energia nuclear sobrera per produir hidrogen en moments de baixa demanda. Aquest hidrogen es podria emmagatzemar i posteriorment utilitzar per generar electricitat en períodes de major demanda, mitjançant piles de combustible. Així, es maximitzaria l'aprofitament de l'energia produïda, augmentant els ingressos i millorant la sostenibilitat econòmica de les centrals nuclears. A més, l'excedent d'hidrogen podria ser venut com a matèria primera per a la indústria química, obrint noves vies de negoci.
Aquesta visió està alineada amb el concepte d'energia transactiva, que implica la interacció de diversos actors en la generació, distribució i venda d'energia segons els preus dinàmics del mercat. Tot i que aquesta idea té el potencial d'augmentar els ingressos dels proveïdors i reduir els costos per als consumidors, també comporta una complexitat en la seva explotació. La gestió òptima del sistema requeriria identificar els moments adequats per canviar entre la producció d'electricitat i la generació d'hidrogen, fet que resulta un repte davant les fluctuacions constants del preu de l'energia.
Aquí és on el modelatge amb deep learning pot jugar un bon paper. Mitjançant l'ús d'aquesta tecnologia, seria possible analitzar variables com la demanda de la xarxa, els costos operatius i les característiques específiques dels electrolitzadors i piles de combustible. Aquest modelatge permetria predir els moments més rendibles per fer els canvis d'operació, maximitzant així els beneficis econòmics. El deep learning seria especialment útil per gestionar la variabilitat del preu de l'energia, que depèn de factors com el clima, la disponibilitat d'energia renovable i l'hora del dia.
Malgrat que actualment hi han països que preveuen anara aturarn centrlas nucleas orientades a impulsar l'energia neta i les inversions en tecnologies renovables, podria ser d'interés en països on encara s¡ aposta per la nueclear, la realitat és que encara hi ha una notable manca de projectes que integrin de manera eficient l'hidrogen en la cadena energètica. L'aplicació de tecnologies d'hidrogen combinades amb l'energia nuclear i el deep learning podrien representar una revolució en termes d'eficiència i rendibilitat per als productors d'energia, alhora que contribuiria a avançar cap a un sistema energètic més sostenible i equilibrat.
Ramon Gallart
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada