El 2024 ha estat un any revolucionari per a la tecnologia climàtica, amb avenços que han demostrat que la innovació pot transformar els reptes mediambientals en oportunitats.
Des de cometes generadores d’electricitat fins a sistemes de captura de carboni oceànics i tecnologies subterrànies que alimenten l’agricultura, aquest camp interdisciplinari no deixa d’evolucionar a gran velocitat. Tot seguit es presenten algunes de les innovacions més destacades que han marcat aquest any 2024 i que apunten a un futur més sostenible.
Els espectaculars fenòmens naturals com les aurora boreals ens han ofert meravelloses imatges aquest any, però també han servit com a avísa sobre els impulsos electromagnètics (EMP) causats per tempestes solars. Aquestes explosions energètiques poden danyar seriosament sistemes electrònics i col·lapsar xarxes elèctriques, posant en risc a la societat moderna. També es poden generar artificialment mitjançant armes nuclears detonades a l’atmosfera. Aquests riscos han impulsat investigacions per dissenyar edificis més resistents, capaços de protegir els equips sensibles d’aquests perills invisibles però devastadors.
Una altra solució ha estat des del cel: els cometes que generen energia. En llocs llunyans on els aerogeneradors convencionals són inviables, l’empresa neerlandesa Kitepower ha creat un sistema innovador anomenat Hawk. Aquestes cometes de 60 metres quadrats poden volar fins a 350 metres d’alçada, capturant els vents més forts i constants. Així, generen energia neta amb un mínim impacte ambiental i ofereixen una alternativa sostenible als generadors dièsel, especialment útil per a comunitats aïllades.
Enguany, les bombes de calor també han experimentat una millora significativa. Tradicionalment ineficaces en climes molt freds, ara poden escalfar habitatges fins i tot a temperatures de -15 °C gràcies a avenços en els compressors. Aquestes millores formen part del repte internacional Cold-Climate Heat Pump Technology Challenge, que busca optimitzar el rendiment d’aquesta tecnologia en condicions extremes i reduir així la dependència dels combustibles fòssils.
L’agricultura, per la seva banda, s'està transformant gràcies a la Internet de les Coses (IoT). Els sensors agrícoles, que monitoritzen dades com la humitat o la temperatura del sòl, ja són habituals. Ara, investigadors de la ennessee Tech University han desenvolupat una forma de capturar energia directament del sòl per alimentar aquests sensors, reduint costos i augmentant l’eficiència en les operacions agrícoles.
A nivell oceànic, la startup Ebb Carbon ha revolucionat el camp de la geoenginyeria amb un sistema innovador que captura diòxid de carboni (CO₂) de l’aire mitjançant un procés electroquímic. Aquest sistema converteix l’aigua de mar en bicarbonat, una forma estable d’emmagatzemar carboni que podria ajudar a revertir els efectes del canvi climàtic capturant centenars de tones de CO₂ cada any.
Amb la fi de vida útil de molts panells solars a la volta de la cantonada, el reciclatge d’aquests dispositius s’ha convertit en una prioritat. Empreses com 9-Tech han desenvolupat processos que permeten recuperar fins al 90% dels materials valuosos, com el silici i la plata, evitant l’ús de productes químics nocius. Aquestes iniciatives són crucials per garantir que les tecnologies renovables segueixin sent sostenibles a llarg termini.
Mentrestant, es plantegen idees més futuristes per a la descarbonització, com la possibilitat de fer funcionar avions amb microones. Aquesta tecnologia experimental implica antenes que transmeten energia des de grans matrius terrestres cap a avions en vol. Encara en fase de proves, aquesta innovació podria reduir la dependència de l’aviació dels combustibles fòssils i obrir el camí cap a vols més nets.
Climeworks, una de les empreses líders en captura directa de l’aire, també ha fet grans avenços aquest any. La seva nova tecnologia permet capturar el doble de CO₂ utilitzant només la meitat de l’energia necessària fins ara. La seva instal·lació més recent a Suïssa podrà capturar fins a 36.000 tones de CO₂ anualment, establint un nou estàndard per a les tecnologies de captura de carboni.
Fins i tot el reciclatge de panells solars està experimentant grans avenços i revolucionaris. Investigadors del Laboratori Nacional d’Energies Renovables dels EUA han utilitzat làsers de femtosegon per unir vidres en panells solars, eliminant la necessitat de polímers difícils de reciclar. Aquesta tècnica simplifica el procés de reciclatge, augmentant la sostenibilitat d’aquestes tecnologies renovables.
Finalment, en regions tropicals com Singapur, s’està treballant en noves solucions per refrigerar centres de dades de manera més sostenible. Els sistemes d’intercanvi líquid-aire i tecnologies de dessecació podrien reduir significativament la despesa energètica i la dependència de l’aire condicionat tradicional, contribuint a una gestió més ecològica dels centres de dades.
Aquestes innovacions demostren que la tecnologia climàtica està donant passos per abordar els grans reptes del canvi climàtic de manera creativa i sostenible. Amb el futur del planeta en joc, aquestes solucions interdisciplinàries no només inspiren esperança, sinó que també assenyalen un camí clar cap a un món més verd i habitable.
Altrament, el 2024, les telecomunicacions es van consolidar com una frontera dinàmica de la innovació, amb avenços que van redefinir els límits de la connectivitat global. ha estat un any en què els senyals van estendre el seu abast, van desafiar les limitacions tradicionals i van trobar noves maneres de connectar persones i llocs arreu del món. Des de la cursa per dominar les xarxes de banda ampla espacials fins a la integració subtil de tecnologia avançada en la vida quotidiana, les històries que van marcar l'any reflecteixen un món que es transforma ràpidament gràcies al poder de la comunicació.
L'aposta ambiciosa de la Xina per entrar al sector de la banda ampla via satèl·lit va ser un dels desenvolupaments més destacats de l'any. La seva constel·lació Qianfan, una resposta al Starlink de SpaceX, es va proposar desplegar 14.000 satèl·lits en òrbita baixa terrestre abans de finalitzar d'aquesta dècada. Tot i que actualment només hi han 54 satèl·lits en òrbita, l'escala d'aquest projecte ha posat de manifest la determinació de la Xina per competir en un sector fins ara dominat per empreses occidentals privades. Aquest moviment ha fet plantejar importants qüestions sobre la gestió de residus espacials, la col·laboració internacional i les implicacions geopolítiques de l'accés a Internet via satèl·lit.
Mentrestant, la tan esperada promesa de la tecnologia 6G s'ha acostat una mica més a la realitat. Les ones de terahertz (THz), que ocupen l'espai entre les microones i l'infraroig a l'espectre electromagnètic, han demostrat la seva capacitat única per corbar-se al voltant d'obstacles físics. A diferència dels senyals sense fils tradicionals, aquestes ones no depenen d'una línia directa de visió, oferint així la possibilitat d'una cobertura més àmplia i una amplada de banda ampliada. Tot i que encara es troba en fase de recerca i desenvolupament, les aplicacions potencials del 6G estan generaant interés pel futur d'una connectivitat ultraràpida i omnipresent.
La intel·ligència artificial també està deixant la seva empremta en les telecomunicacions el 2024. Qualcomm va presentar el seu xip FastConnect 7900, que ha introduit capacitats de Wi-Fi millorades amb IA. Aquesta innovació optimitza els senyals Wi-Fi en temps real, adaptant-los a aplicacions específiques com ara el streaming de vídeo o les trucades de veu. En integrar intel·ligència al nucli de la comunicació sense fils, la tecnologia de Qualcomm ha remarcat el paper que va creixent de la IA en la configuració de xarxes més intel·ligents i eficients.
Les preocupacions de seguretat continuent essent un tema capdal, especialment a Europa, on es va avançar en la progressiva eliminació dels equips de Huawei i ZTE de les xarxes 5G. La directiva de la Unió Europea per eliminar aquests gegants xinesos de les infraestructures crítiques va posar de manifest un creixent focus en la ciberseguretat. No obstant això, la implementació d'aquesta directiva està essent desigual, el que vol dir que cal compaginar el progrés tecnològic amb les imperatives de seguretat nacional.
La connectivitat també es va expandir cap a nous horitzons amb el desenvolupament de xarxes Wi-Fi de baix consum capaces d’arribar a distàncies sense precedents. Una empresa australiana, Morse Micro, va ser titular en estendre els senyals Wi-Fi fins a 3 quilòmetres, establint un rècord de connectivitat de llarg abast. Tot i que l’amplada de banda d’aquestes xarxes segueix sent limitada, presetna un gran potencial per a aplicacions de l’Internet de les Coses (IoT) en àrees rurals i remotes.
Paral·lelament, el camp de la criptografia s'ha fet un salt quàntic. La distribució de claus quàntiques (QKD), una tecnologia que promet comunicacions virtualment inhackejables, va experimentar grans avenços mentre països com la Xina, l'Índia, els EUA i la UE perseguien enfocaments competitius. Al costat del QKD, l’emergència d’estàndards de criptografia post-quàntica va suggerir que el món s’està preparant per a una nova era de comunicacions segures, impulsada per la revolució quàntica.
Fins ara, no tots els desenvolupaments han estat ben rebuts per exemple, la Comissió Federal de Comunicacions dels Estats Units (FCC) va rebutjar la petició de SpaceX per posicionar satèl·lits Starlink en òrbita terrestre molt baixa. L’òrbita proposada, dissenyada per reduir la latència, es va considerar un possible perill per a la seguretat d’aeronaus com l’Estació Espacial Internacional. Aquesta decisió ha fet sorgir la complexitat d’equilibrar la innovació amb les preocupacions logístiques i de seguretat en un entorn orbital cada cop més saturat.
Ramon Gallart
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada