El mite que les matemàtiques consisteixen només a trobar la resposta correcta, perjudica l’educació.
De fet, acaba per fer minvar una matèria plena de creativitat i resolució de problemes a un exercici rígid i poc inspiradora orietnada a trobar resultats i respostes. Aquest fet, desmotiva i fomenta l’ansietat, alhora que redueix la capacitat de pensar de manera crítica.
Les matemàtiques, tenen el potencial de ser una un procés col·laboratiu i exploratori que enforteix el raonament i construeix resiliència.
El problema està en l’èmfasi en una única manera correcta de resoldre un problema. Aquest fet crea una falsa sensació de certesa i control, alhora que reprimeix la creativitat.
La veritable resolució de problemes requereix una altra cosa. Es tracta de preguntar-se: Què està passant en aquest problema? i d’acceptar que sovint hi ha múltiples caires vàlids. La comprensió té prioritat sobre els mètodes mecànics per tant, no és el mètode específic que es fa servir, sinó el raonament que hi ha al darrere.
Quan es limiten a instruccions pas a pas, es perd l’oportunitat de desenvolupar el pensament crític i la confiança. Per contra, la resolució de problemes implica creativitat, risc i persistència. Els perfils tècnics, habitualment encaren els problemes des de múltiples perspectives, fins i tot quan ja es te una solució. Explorar altres mètodes sovint condueix a resultats més econòmics, eficients o elegants. No es tracta només de trobar una resposta, sinó de trobar la millor resposta.
Tanmateix, l’educació matemàtica sovint desincentiva l’experimentació i la col·laboració donat que s'apren a prioritzar ràpidament sobre la comprensió i la precisió sobre el procés. Això reforça l’ansietat i l’autocrítica negativa doant que es possible sentir-se derrotats abans fins i tot de començar. Poden haver casos de tenir dubtes a fer preguntes o compartir idees, per por de ser jutjats per si s'està equivocat. Això desgasta aquest entorn minvant la curiositat natural i la disposició a implicar-se.
Molts adults podem recordar moments a l’escola en què se’ns va penalitzar per resoldre un problema de manera no convencional, fins i tot si la seva resposta era correcta. Aquest enfocament rígid cancel·la la creativitat i deixa una sensació de frustració que perdura.
Un tipus d’ensenyament que transformi les matemàtiques en una experiència compartida i exploratòria de igual manara que es fa en altres matèries, on es valora la col·laboració i el debat peremtria que les matemàtiques esdevinguin més com un esport d'equip fent possible aprendre els uns dels altres i així, descobrir diferents maneres de resoldre problemes que acabaria en desenvolupar la confiança per fer front a reptes de manera creativa.
Per tant, replantejar les matemàtiques com una matèria col·laborativa i centrada en el procés ajudaria a veure-les no com un conjunt de regles per memoritzar, sinó com una eina per entendre el món.
Ramon Gallart
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada