Final del cicle de vida de les bateries dels VE's.

S’han compromès desenes de milers de milions d'euros per al desenvolupament d’instal·lacions de fabricació de bateries i cadenes de subministrament per a vehicles elèctrics (VE) durant els darrers anys.

Molts països d'arreu del món han estat oferint i ofereixen ajuts  per subvencionar la compra de vehicles elèctrics i el desenvolupament d'infraestructures de càrrega. A més, s’estan estudiant propostes legislatives per imposar la venda de vehicles amb zero emissions en tots els vehicles lleugers per al 2035.

Pel que fa a la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) i altres contaminants, així com a l’eficiència energètica, els vehicles elèctrics superen àmpliament els vehicles convencionals amb motor de combustió interna.

El transport per carretera representa el 14% de les emissions globals de GEH. Per tant, l’adopció generalitzada dels vehicles elèctrics és àmpliament reconeguda com un element essencial dels plans de descarbonització efectius.

No obstant això, quan es valora des de la perspectiva del cicle de vida, l’electrificació del transport genera dubtes sobre la seva sostenibilitat, com ara:

Augment del consum elèctric: Per cobrir la nova demanda derivada de l'ús dels vehicles elèctrics. Aquest fet és tant complicat com necessari, per la qual cosa diversos estudis estan analitzant com adequar les infraestructures de distribució elèctrica.

Impactes i riscos: Relacionats amb els materials i les cadenes de subministrament necessàries per fabricar vehicles elèctrics, especialment pel que fa a la mineria de minerals crítics imprescindibles per a la producció de bateries.

Gestió i eliminació: De les bateries dels vehicles elèctrics al final de la seva vida útil, ja que són productes complexos que poden contenir materials considerats tòxics segons les lleis de protecció del medi ambient.

Actualment, diversos països estan donant suport al desenvolupament de recursos minerals crítics per a la fabricació de bateries de vehicles elèctrics. Però, què passarà quan aquestes bateries arribin al final de la seva vida útil?

Les àrees de risc i les oportunitats han de ser identificades aviat i cal establir marcs normatius per abordar aquests problemes abans que es converteixin en una preocupació greu. L'enfocament que es segueix a Europa podria ser un model a seguir a nivell global.

La importància de gestionar les bateries de vehicles elèctrics al final de la seva vida útil augmentarà a mesura que creixin les vendes d’aquests vehicles. Cada nova venda generarà una bateria que, un cop arribi al final de la seva vida útil, haurà de ser gestionada.

A més de la necessitat de prevenir l’impacte ambiental o els riscos per a la salut de les persones en el procés de la seva eliminació, cal destacar que els materials recuperats de les bateries podrien reduir la necessitat d'explotar nous materials crítics, a més de minimitzar els impactes negatius ambientals, sanitaris i socials associats a les activitats extractives.

També està augmentant l’interès pel potencial de les bateries de vehicles elèctrics per tenir una "segona vida" a les xarxes elèctriques, contribuint a la integració d'energies renovables i a la creació d'illes energètiques desconnectades de la xarxa quan hi hagi congestió o avaries.

La realitat és que, fora d'Europa, actualment hi ha poca informació pública sobre el destí real de les bateries de vehicles elèctrics un cop arriben al final de la seva vida operativa. Alguns defensen que el reciclatge de les bateries és rendible tant per als fabricants com per als recicladors, la qual cosa evitaria que aquestes acabin als abocadors o emmagatzemades a llarg termini.

La regulació de la UE es fonamenta en el principi de responsabilitat ampliada del productor. Els fabricants estan obligats a establir plans per a la recuperació i el reciclatge de les bateries que fabriquin o introdueixin al mercat un cop arriben al final de la seva vida útil.

Aquesta regulació també inclou sistemes per fer un seguiment del destí de les bateries al final de la seva vida útil, com els "passaports de les bateries", i avança cap a l’exigència d’un nivell mínim de materials reciclats per a les bateries noves.

Per tant, és fonamental prestar atenció a les implicacions del cicle de vida de les transicions energètiques per assegurar un desenvolupament sostenible d’aquest sector..

Ramon Gallart