Metanol verd.

La transició cap a fonts d’energia renovables comporta grans reptes, especialment pel que fa a la seva intermitència.

La integració d’energies com l’eòlica i la solar en les xarxes de distribució elèctrica requereix solucions d’emmagatzematge eficients per garantir un subministrament estable i fiable. D’aquesta necessitat sorgeixen diverses propostes, entre elles l’ús de cavitats subterrànies per emmagatzemar hidrogen i la conversió d’aquest en metanol com una possible alternativa viable.

A l’octubre de 2023, la Royal Society  va instar el govern britànic a desenvolupar infraestructures subterrànies per a l’emmagatzematge a gran escala d’hidrogen. Segons els experts, el Regne Unit hauria d’acumular fins a 1.000 vegades més energia en forma d’hidrogen del que actualment poden contenir els seus embassaments hidroelèctrics de bombeig reversible, superant àmpliament també la capacitat de les bateries. Afortunadament, el territori britànic disposa de dipòsits de sal subterranis que poden servir per aquesta finalitat, però no totes les regions del món compten amb aquesta avantatja. A la costa del Pacífic dels Estats Units, així com a la Xina, Àfrica i Amèrica del Sud, és difícil trobar formacions geològiques idònies per aquest tipus d’emmagatzematge.

Per als llocs menys afavorits, una solució ha estat proposada per investigadors alemanys: convertir l’hidrogen en metanol. Segons Tom Brown, expert en modelització energètica de la Technische Universität Berlin, el metanol presenta un gran avantatge respecte a l’hidrogen, ja que es pot emmagatzemar en estat líquid en dipòsits convencionals, facilitant-ne el transport i l’ús posterior.

Aquesta idea va guanyar encara més suport al novembre de 2023, quan la revista  Joule, va publicar un estudi que demostrava que l’emmagatzematge d’energia en forma de metanol pot ser rendible. La clau és integrar les tecnologies necessàries per a la producció d’hidrogen, la conversió en metanol i la generació d’electricitat, aprofitant així els excedents de producció renovable.

A més, el metanol de baix contingut en carboni ja està començant a substituir el fuel pesant utilitzat en la  navegació marítima, una de les fonts de contaminació més importants del sector del transport. A Texas, per exemple, ja hi ha una planta de generació de 25 MW que funciona amb metanol.

Un exemple destacat d’innovació en aquest camp és la central de generació de La Porte, a Texas, que utilitza el cicle Allam, una tecnologia avançada que crema combustible en un circuit tancat de diòxid de carboni en estat supercrític. Aquest sistema permet capturar el CO₂ de manera eficient sense les pèrdues associades als sistemes convencionals. Adaptar aquesta tecnologia per cremar metanol en un sistema d’energia totalment renovable podria representar un gran pas endavant en l’emmagatzematge i ús eficient de l’energia.

Els avantatges del metanol com a vector energètic són evidents: un sol tanc de 200.000 metres cúbics pot contenir suficient metanol per generar fins a 580 GWh d’electricitat. Els costos estimats d’aquesta solució es mouen entre els 77 i els 94 euros per MWh, una xifra que es troba dins dels llindars del mercat elèctric per a la compensació entre oferta i demanda mitjançant centrals de gas natural.

Malgrat això, l’informe va concloure que l’hidrogen emmagatzemat sota terra segueix sent l’opció més econòmica en aquells llocs on les condicions geològiques ho permeten. En concret, l’energia emmagatzemada en cavernes de sal seria entre un 14% i un 17% més barata que el metanol.

Més enllà d’aquestes opcions, també s’explora la construcció d’interconnexions elèctriques de llarg abast entre països per estabilitzar el sistema elèctric global. No obstant això, aquestes infraestructures poden trigar més d’una dècada a construir-se, fet que contrasta amb la rapidesa amb què es pot implementar l’emmagatzematge en metanol. Aquesta flexibilitat, sumada a la seva capacitat d’integració en infraestructures existents, podria convertir-lo en una solució de referència per a l’estabilització del subministrament energètic renovable.

Davant la urgència de la crisi climàtica, apostar per solucions d’emmagatzematge d’energia eficients i escalables és essencial. La conversió d’hidrogen en metanol es presenta com una alternativa viable, especialment per a aquelles regions que no poden comptar amb emmagatzematge subterrani. A curt termini, aquesta tecnologia podria esdevenir una peça clau en la transició cap a un sistema energètic net, fiable i sostenible.

Ramon Gallart