Estracció directa de Líti.

A les muntanyes dels Andes, hi han grans extensions blanques de sal les quals, s'estenen durant centenars de quilòmetres. Sota aquests plans hi han dipòsits d'aigua que contenen aproximadament tres quartes parts del liti mundial.

Durant dècades, s'ha extret aquest liti gràcies a bombejar aigua fins a la superfície i deixant-la evaporar fins que les sals de liti es concentren per ser filtrades. Aqeust procés dura més d'un any i permet deixar enrere residus que contenen altres metalls. També és cer que requereix prop de 2 milions de litres de recursos hídrics locals i això és un perjudici per les comunitats indígenes.

Amb el creixment dels vehicles elèctrics que instal·l3n emmagatzematge d'energia, es preveu que la demanda de liti augmenti més de 40 vegades el 2040, segons el Cleantech Group. Per poder fer front a la demadna, moltes empreses estan desenvolupant processos per filtrar químicament o físicament el liti de les salmorres i injectar la salmorra sota terra. Aquestes tecnologies d'extracció directa de liti (DLE) triguen hores en lloc de mesos i podrien duplicar la producció de liti a partir de les actuals operacions de salmorra. Tal com es va fer per l'extracció d'esquist per al petroli, el mètide DLE és una potencial tecnologia que permet canviar l'estratègai per al subministrament de liti ja què, podria fer possible accedir a noves fonts de liti, segons un informe de Goldman Sachs. Però a diferència dels riscos del fracking de pissarra, el DLE aporta beneficis ambientals, reduint l'ús de la terra, l'aigua, i els residus.

Summit és una d'una de la desena de les joves empreses que estan pilotant nous processos DLE amb la intenció de fer la producció comercial en el 2025. Els principals productors de liti del món, Albemarle i SQM, tenen previst provar les seves pròpies tecnologies DLE. A la Xina, ja hi han projectes comercials que utilitzen la tecnologia innovadora DLE de SunResin .

La majoria dels actuals projectes de DLE, es basen en l'adsorció. La idea és atrapar molècules de liti a les superfícies de petites perles fetes de materials i estructures físiques escollides amb cura. La majoria de les empreses actuals utilitzen una variació dels adsorbents d'alumini inventats fa 60 anys.

Les partícules basades en alumini de Summit Nanotech són altament poroses i la seva superfície està dissenyada per interactuar electrònicament amb ions de liti. Els porus tenen diàmetres comparables als ions de liti, que l'ajuden a agafar més del 90 % del liti de la salmorra; l'evaporació només es recupera al voltant del 40 %. 

SunResin utilitza el seu propi absorbent d'alumini. Tres productors xinesos de liti han estat utilitzant la tecnologia de SunResin des del 2017 i hi han cinc projectes més quee stan en curs, segons exposa l'informe de Goldman Sachs.

Per altre badna hi ha un procés bassat en l'intercanvi iònic que s'utilitza per a finalitats quotidianes, com ara els suavitzadadors d'aigua domèstics. Però desenvolupar un material d'intercanvi d'ions per al liti sempre ha estat un gran repte. De fetm des de fa 20 anys, les grans empreses han estat intentant que l'intercanvi d'ions funcioni. Només els materials ceràmics poden absorbir el liti amb una alta selectivitat, però el repte és fer una ceràmica duradora que pugui sobreviure als rentats de salmorra i l'àcid. Tot i que els materials ceràmics d'intercanvi d'ions actuals es degraden després de només 10 cicles les noves tecnologeis preveun que els ciclis superin els 2.000.

Els pesos pesants de la indústria del petroli i el gas comencen a ramificar-se al liti, segons el Financial Times.  La capacitat d'aprofitar diverses fonts nacionals de liti és d'especial interès per als  governs que en disposen.

Quina serà tecnologia  DLE guanyadora? encara no es sap ja que no s'entreveu  un clar guanyador  pel que fa al que volen els clients i al que pot oferir la tecnologia. Però totes les tecnologies DLE de separació atuals, ja s'utilitzen per a altres propòsits.

Font: Prachi Patel is a freelance journalist based in Pittsburgh. She writes about energy, biotechnology, materials science, nanotechnology, and computing.