L'Acord de París pretenia limitar l'augment de temperatura global per sota dels 2°C, idealment a 1,5°C, però les emissions continuen augmentant. L'any 2024 es van emetre 37,4 mil milions de tones de CO₂, un rècord històric, i per primera vegada, les temperatures globals van superar el llindar d'1,5°C.
Aquestes xifres fan pressagiar un panorama desolador d'un planeta que avança cap a un futur incert. La realitat és clara: malgrat els avisos, el món continua augmentant les seves emissions, fent que el repte del net zero emissions sigui encara més difícil d'assolir.
També, el ritme lent en el desplegament de les energies renovables no ajuda. Tot i que l'energia solar i eòlica s'estan tornant més viables econòmicament i estan àmpliament disponibles, la transició no està avançant prou ràpidament en aqesut camí. L'Agència Internacional de l'Energia adverteix que la inversió en energia neta ha de més que duplicar-se aquesta dècada per alinear-se amb l'objectiu de les emissions netes zero (manquen 5 anys per acbar aqesuta dècada). Les nacions en desenvolupament, requereixen un suport financer significatiu per fer el canvi, però els compromisos dels països més rics estan molt per sota del necessari. Els 300 mil milions de dòlars anuals en finançament climàtic promesos per al 2035 a la COP29 són insuficients en comparació amb l'escala de la crisi.
Potser el més preocupant és la manera en què els objectius de les zero emissions poden servir com a cortina de fum. Molts governs i corporacions promouen els seus compromisos de zero emissions mentre continuen aprovant nous projectes de combustibles fòssils. Sense una acció genuïna per eliminar gradualment els combustibles fòssils, aquestes promeses corren el risc de ser només paraules sense valor que amaguen una contínua degradació ambiental.
Malgrat això, l'energia renovable és ara la forma més econòmica de l'electricitat en la història, superant els combustibles fòssils en la majoria de les grans economies. Es preveu que la capacitat global d'energies renovables augmenti substancialment. A mesura que els costos disminueixen i l'acceptació pública creix, la transició cap a un futur energètic net es farà cada vegada més difícil d'ignorar.
Els compromisos amb les net zero emissions, tot i que a vegades ambigus, també són extensos. Gairebé tres quartes parts de les nacions del món han establert objectius de zero emissions, juntament amb més de mil de les companyies més grans del món. Encara que és necessari un cert escepticisme davant la manca de plans detallats i mecanismes per la seva aplicació, aquest nivell de reconeixement assenyala un canvi de prioritats que no es pot desescoltar.
La innovació tecnològica també reforça el cas per a l'optimisme. De la mateixa manera que la revolució digital va transformar la comunicació i el comerç en els últims 25 anys, els avenços en xarxes elèctriques intel·ligents, emmagatzematge d'energia i captura de carboni estan obrint camins cap a un futur amb baixes emissions. Aquestes innovacions no es limiten al sector energètic, sinó que també s'estenen al transport, l'agricultura i la indústria, oferint solucions multisectorials a la crisi climàtica.
Potser la font d'esperança més significativa és la mateixa societat. La creixent demanda social d'acció climàtica continua pressionant governs i empreses per actuar de manera responsable. Saber que el canvi climàtic és causat pels humans no és només un advertiment, sinó una crida a l'acció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada