Un desert no sembla un lloc que tingui futur.

Una empresa anomenada Xlinks t un innovador cable submarí que podria representar una gran oportunitat per a la generació d’energia renovable.

Es preveu que, per al 2029, aquest cable connecti el desert del Marroc amb el Regne Unit, proporcionant el 8 % del consum elèctric britànic.

Si el projecte té èxit, podria establir un precedent per al desenvolupament d’una xarxa global basada en cables de llarga distància capaços de transportar electricitat de fonts netes entre continents. No obstant això, abans caldrà superar nombrosos obstacles polítics, logístics i financers. La iniciativa parteix de la premissa que el Marroc pot generar energia renovable en moments en què el Regne Unit no en pot produir suficient, com durant els mesos d’hivern. Per aquest motiu, es preveu la instal·lació de 11,5 GW de capacitat renovable en territori marroquí..

Segons Industrial News, el projecte requerirà la construcció de 200 quilòmetres quadrats de panells solars fotovoltaics, complementats amb generació eòlica. A més, es preveu la instal·lació de bateries amb una capacitat de 5 GW i 22,5 GWh d’emmagatzematge d’energia.

L’energia es transportarà a través de dos cables de corrent continu d’alta tensió (HVDC) amb una longitud de 3.800 km, seguint un recorregut per les costes de Portugal, el nord d’Espanya i el sud-oest de França fins a arribar al nord de Devon. Es calcula que aquests cables aportaran una mitjana de 3,6 GW d’energia a la xarxa britànica.

A nivell polític, hi ha un acord entre el Marroc i el Regne Unit, però el projecte encara no té assegurat el finançament. Xlinks estima que el cost serà d’almenys 25.000 milions d’euros. Tot i això, fins que el projecte no es materialitzi, serà difícil determinar amb exactitud si resulta econòmicament viable i si compensa invertir en el transport d’electricitat a més de 3.500 km de distància.

Segons Memorya, Europa ja compta amb alguns cables HVDC internacionals de considerables dimensions. L’enllaç del mar del Nord, per exemple, actualment ostenta el rècord de longitud amb 720 km i connecta el Regne Unit amb la xarxa de Noruega.

Pel que fa al traçat del nou cable, la ruta escollida és la més curta possible, però presenta reptes tècnics importants. Es preveu que els cables es dipositin al fons marí, a una profunditat de fins a 700 metres, fet que implicarà la fabricació d’un cable capaç de suportar 70 atmosferes de pressió. Si el projecte segueix endavant, es preveu que l’energia comenci a fluir a partir del 2029.

Tot i que aquest projecte suposa un avantatge per a la quota de generació renovable del Regne Unit, la seva repercussió per al Marroc genera debat. Encara que pot estimular l’activitat econòmica i atraure inversions, també planteja interrogants sobre el benefici real per a la xarxa elèctrica marroquina, ja que tota l’energia generada es destinarà al Regne Unit. A més, el projecte comporta un elevat consum d’aigua per al manteniment de la infraestructura, especialment per a la neteja i refrigeració dels panells solars. En un país on els agricultors ja s’enfronten a una greu escassetat hídrica, aquest factor podria generar controvèrsia.

Ramon Gallart