Energia Solar des de l'Espai una Idea Revolucionària amb Grans Reptes

L’energia solar és una peça clau en la transició cap a un sistema energètic net i sostenible.

No obstant això, la seva implementació a gran escala a la Terra requereix encarar diversos reptes que amenacen la seva viabilitat a llarg termini. D’una banda, l’expansió accelerada de les instal·lacions fotovoltaiques terrestres s’enfronta a una oposició social creixent, especialment per l’impacte paisatgístic i l’ocupació de grans extensions de terreny. A més, aquesta expansió sovint exigeix la construcció de noves infraestructures de transport i distribució elèctrica, cosa que pot generar més resistència local i costos afegits

Un altre repte és la intermitència pròpia de les fonts renovables com el sol i el vent. Sense llum solar constant, el subministrament pot ser irregular. Aquesta variabilitat dificulta garantir un flux energètic estable i pot augmentar els costos de producció i emmagatzematge. Els sistemes d’emmagatzematge com les bateries poden pal·liar aquest problema, però actualment encara presenten limitacions en termes de capacitat, eficiència i costos.

Davant d’aquest escenari, emergeix una idea tan visionària com complexa: aprofitar l’energia solar des de l’espai. El concepte, recolzat per organismes com l’Agència Espacial Europea (ESA), consisteix en instal·lar satèl·lits gegantins en òrbita geoestacionària, a uns 36.000 km sobre l’equador. A aquesta alçada, els satèl·lits poden capturar llum solar de manera ininterrompuda, dia i nit, sense interferències meteorològiques ni rotació terrestre. Aquesta energia es convertiria en microones i es transmetria a la Terra mitjançant grans antenes receptores, que la transformarien novament en electricitat per al consum humà.

Tot i la seva aparença gairebé utòpica, l’energia solar espacial presenta obstacles de gran magnitud. En primer lloc, els reptes tecnològics són considerables: el llançament i desplegament de satèl·lits tan massius implica emissions contaminants, costos elevadíssims i riscos tècnics. A més, cal garantir la seguretat i precisió en la transmissió de microones a través de l’atmosfera, un repte encara lluny de resoldre’s completament.

Diverses nacions, com el Japó i la Xina, han mostrat interès i han iniciat proves experimentals, com ara la transmissió d’energia entre antenes terrestres i la prova de cel·les solars a l’espai. Malgrat aquests avenços, la viabilitat econòmica i tecnològica del projecte encara és qüestionada per molts experts. Les experiències prèvies, com les iniciatives de la NASA als anys 70 o les startups privades de la dècada de 2010, van fracassar per la manca de rendibilitat i els obstacles tècnics no resolts.

Actualment, els costos estimats per desenvolupar i operar un sistema d’energia solar espacial són molt més elevats que els dels sistemes terrestres equivalents. A això s’hi sumen problemes d’enginyeria com la gestió tèrmica dels satèl·lits, la seva integritat estructural, la seva massa i grandària descomunals, i la precisió necessària per mantenir l’alineació dels feixos d’energia. Aquestes dificultats fan que les perspectives de desplegar aquesta tecnologia de manera massiva en un futur proper siguin força limitades.

Llavors, mentre que la idea de captar energia solar directament des de l’espai pot semblar una solució elegant a les limitacions de les fonts renovables terrestres, la seva implementació pràctica exigeix superar grans reptes. Sense avenços tecnològics radicals, inversions massives i un compromís polític sostingut, l’energia solar espacial continuarà essent més una visió futurista que una realitat imminent. Tot i així, no s’hauria de descartar: les innovacions disruptives sovint comencen així, com a idees ambicioses que desafien les limitacions del present

Ramon Gallart