Les dotze prediccions de Rystad Energy per al proper any dibuixen un panorama energètic global aparentment paradoxal: abundància d’energia primària, preus deprimits i, alhora, una creixent sensació d’inseguretat, volatilitat i bloquejos estructurals.
És la fotografia d’un sistema energètic que no acaba de fer el salt definitiu cap a la transició, però que tampoc pot tornar enrere. Catalunya, com a territori altament dependent energèticament i integrat en els mercats europeus, no és un espectador neutral d’aquest escenari.
Rystad preveu sobreoferta de petroli i gas, expansió del GNL i pressió a la baixa sobre els preus de l’energia primària.
A curt termini, això pot semblar una bona notícia per a economies importadores com la catalana: costos energètics més baixos per a la indústria, alleujament per a llars i empreses, i menor pressió inflacionària. Però aquesta lectura és incompleta.
Catalunya no pateix tant pel preu mitjà de l’energia com per la seva qualitat sistèmica: dependència exterior, congestió de xarxes, manca d’emmagatzematge i una transició renovable més lenta del que exigeix tant el clima com la competitivitat econòmica. Uns preus baixos del gas o del petroli poden retardar inversions clau en renovables, xarxes i flexibilitat, perpetuant un model fràgil.
Un dels missatges més clars de Rystad és l’augment de la volatilitat elèctrica: excedents solars i eòlics a les hores centrals del dia, preus molt baixos o fins i tot negatius, i tensions en hores punta. Per a Catalunya, això és especialment rellevant. D’una banda, és una oportunitat per accelerar l’electrificació industrial, l’autoconsum, l’hidrogen verd i, sobretot, l’emmagatzematge amb bateries. El país té capacitat tecnològica, centres de recerca i teixit empresarial per liderar aquest àmbit. De l’altra, és una trampa si no s’adapta la regulació i la planificació: sense xarxes robustes, senyals de preu intel·ligents i permisos àgils, la volatilitat pot desincentivar inversors i generar rebuig social a noves infraestructures.
Rystad assumeix que el gas continuarà jugant un paper central, tant per preus baixos com per substitució del carbó.
A Catalunya, això reforça la importància estratègica del GNL i de les interconnexions amb Europa.
Però també planteja un dilema polític: apostar pel gas com a “pont” pot acabar convertint-lo en un carreró sense sortida si no s’estableixen límits clars en el temps. El risc és quedar atrapats en infraestructures gasistes infrautilitzades d’aquí a 10 o 15 anys, mentre altres regions avancen cap a sistemes més electrificats i flexibles. El gas pot ser part de la solució, però no el centre del relat.
L’expansió dels centres de dades, impulsada per la intel·ligència artificial, és una de les tendències més transformadores. Encara que Rystad se centra en Amèrica, Europa —i Catalunya en particular— no n’és aliena. Aquests projectes poden aportar inversió i ocupació, però també tensionen un sistema elèctric ja limitat. Aquí emergeix una qüestió clau de política pública: quin tipus de demanda volem prioritzar? Sense criteris clars, el risc és competir en una cursa per atraure consum elèctric intensiu sense garantir ni renovables addicionals ni retorn social suficient.
La predicció d’una desacceleració en la nova capacitat renovable global el 2026 és un avís seriós.
No tant perquè la transició s’aturi, sinó perquè entra en una fase més complexa, menys heroica i més política. A Catalunya, això exigeix maduresa: menys retòrica i més gestió del territori, participació local i coherència reguladora. La “nova realitat híbrida” que descriu Rystad —fòssils i renovables convivint— no hauria de ser una excusa per a la inacció, sinó un temps guanyat per preparar un sistema energètic realment resilient.
Les prediccions de Rystad apunten a un món amb energia relativament barata, però estructuralment inestable.
Per a Catalunya, el gran risc no és la crisi, sinó la comoditat: aprofitar els preus baixos per ajornar decisions difícils.
El moment actual demana just el contrari: usar aquesta finestra de preus moderats per invertir en xarxes, emmagatzematge, renovables distribuïdes i electrificació intel·ligent. Si no, quan arribi el “rebot” de preus que Rystad ja anticipa per a 2027–2028, el país tornarà a trobar-se exposat, reactiu i dependent. En energia, com en tants altres àmbits, el futur no el determina tant el preu del mercat com la qualitat de les decisions polítiques preses quan el context sembla favorable. Catalunya encara és a temps de convertir aquest any d’abundància incòmoda en una oportunitat estratègica real.
Ramon Gallart
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada