Aquests dies de Nadal, mentre a moltes llars catalanes es "picarà el Tió" amb l’esperança que cagui neules i torrons, el sector de la distribució elèctrica observa amb atenció i amb una certa inquietud, el paquet regulatori que li ha deixat la CNMC sota l’arbre: la Circular 8/2025 i la seva memòria complementària.
El document ve "embolicat" amb un llenguatge tècnic i jurídic dens, però el missatge de fons és clar:
Més eficiència, més sostenibilitat i una nova manera d’entendre la retribució de la xarxa. La gran pregunta, però, és si aquest Tió regulatori portarà regals o carbó, i sobretot, a qui.
La nova metodologia consolida definitivament el model TOTEX, integrant inversió i operació sota una lògica d’empresa “eficient i ben gestionada”. En teoria, l’objectiu és impecable donat que preten evitar xarxes sobredimensionades, incentivar l’aprofitament de la infraestructura existent i contenir els costos que acaben pagant tots els consumidors via peatges. Després del dictamen del Consell d’Estat, la CNMC ha hagut d’ajustar el disseny inicial, eliminant qualsevol límit addicional d’inversió que pogués envair competències del Govern i garantint que totes les inversions fins al 0,13% del PIB es retribueixin a cost auditat, sense condicionar-les a increments de demanda. Jurídicament, el Tió queda ben polit; econòmicament, però, el repartiment continua sent desigual.
Per a les grans distribuïdores, aquelles amb més de 100.000 punts de subministrament, el nou model s’assembla molt a un Tió ben alimentat. La seva dimensió els permet absorbir millor el risc implícit del TOTEX, jugar amb economies d’escala i optimitzar l’OPEX sense comprometre la qualitat del servei. Poden repartir les inversions entre digitalització, projectes anticipatoris i reposicions, i fins i tot assumir desviacions temporals sabent que el volum global acaba compensant. Per a elles, la retribució basada en eficiència no és una amenaça, sinó una oportunitat ja que,
El Tió no només caga regals, sinó també marges addicionals per a qui sap com fer-lo picar.
La situació canvia radicalment quan baixem de mida. Les distribuïdores petites, especialment les que se situen en menys dels 10.000 punts de subministrament, es troben davant d’un Tió molt menys generós. La memòria de la CNMC posa de manifest que, tot i que cap norma obliga formalment a fixar en 100.000 clients el llindar de l’exempció prevista a la disposició transitòria quarta del model TOTEX, aquesta opció seria molt més coherent amb el marc normatiu europeu i estatal del sector elèctric. Així ho assenyala el Consell d’Estat, que es recolza tant en la Directiva (UE) 2019/944 com en la Llei del Sector Elèctric, el Reial decret 1048/2013 i la pròpia circular de la CNMC, la qual,convendria valorar els beneficis d’aquesta mesura per facilitar l’adaptació de les empreses de menor dimensió, llevat que concorrin altres raons que aconsellin mantenir el termini previst. Per això, recull rebre al·legacions i proposen ampliar el termini perquè les distribuïdores petites puguin sol·licitar l’exempció, suggerint estendre’l fins a l’1 d’octubre de 2026, amb l’objectiu de facilitar l’adaptació de les empreses de menor dimensió, o bé exigir que es motivin clarament les raons per mantenir el termini inicial.
Per a aquestes empreses, el TOTEX no és un regal, sinó "carbó amb purpurina". L’OPEX és molt menys flexible, les inversions obligades com serien les reposicions, compliment normatiu, actuacions no vinculades a nova demanda i, tenen un pes relatiu molt més alt, i qualsevol desviació impacta directament en la viabilitat econòmica. El model pressuposa una capacitat d’optimització que, senzillament, no existeix en molts entorns rurals o dispersos. El "bastó amb què es pica el Tió" és el mateix per a tothom, però el cop no fa el mateix mal a una distribuidora multinacional que a una distribuidiros d'àmbit més local.
Si comparem aquest escenari amb el model retributiu anterior, el contrast és encara més evident. El règim basat en actius, hereu del RD 1048/2013, funcionava com un pessebre tradicional, estable, previsible i sense grans sorpreses. No incentivava gaire la innovació, però era garantia d'una certa tranquil·litat financera i una homogeneïtat de tracte que protegia els actors més petits. El nou model, en canvi, s’assembla més a un Nadal “start-up”
Qui sap innovar, optimitzar i assumir risc, guanya; qui no, rep carbó en nom de l’eficiència sistèmica.
Formalment, la distribució continua sent definida com una activitat de baix risc, i així ho recorda la CNMC amb el suport de la jurisprudència del Tribunal Suprem. Però a la pràctica, el TOTEX introdueix risc operatiu, risc de previsió i risc comparatiu entre empreses. No és risc de mercat, cert, però sí un risc regulatori i de gestió que no totes les distribuïdores poden assumir en igualtat de condicions. És com dir-li a un infant que "el Tió no és perillós mentre se li demana que el piqui cada cop més fort".
Llavors, la Circular 8/2025 no és un mal regal en essència. Modernitza el sistema, l’alinea amb les directrius europees i busca una xarxa més eficient i sostenible. Però també consolida un biaix estructural favorable als grans distribuïdors i deixa moltes distribuïdores petites davant d’un escenari d’incertesa creixent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada