Xips que són capaços de dissenyar-se.

Un dels reptes clau del disseny d’ordinadors és com fer l'encapsulat xips i el cablat de la manera més ergonòmica, mantenint potència, velocitat i eficiència energètica.

Font: IEEE Spectrum

Això,  inclou els milers de components que han de comunicar-se perfectament, tots en un 'immoble' de la mida d’una ungla.

El procés es coneix amb el nom de chip floor planning, que és similar al que fan els decoradors d'interiors quan planifiquen equipar una habitació. Però, amb els circuits digitals, en lloc d’utilitzar un pla d’una sola planta, els dissenyadors han de tenir en compte dissenys integrats en diversos pisos. 

El procés requereix molt de temps. I amb la millora contínua dels components del xip, els dissenys finals laboriosament calculats, pasen de moda. Generalment, els xips estan dissenyats per durar entre dos i cinc anys, però hi ha una constant pressió per reduir el temps per fer les millores.

Els investigadors de Google acaben de fer un gran salt en el chip floor planning. En un recent comunicat, els enginyers d’investigació de Google, Anna Goldie i Azalia Mirhoseini, van dir que han dissenyat un algorisme que “aprèn” com aconseguir una distribució òptima dels circuits. Pot fer-ho en un menor temps del que actualment es requereix per fer un disseny, possiblement analitzant  milions de possibilitats en lloc de milers com a norma actual. En fer-ho, pot proporcionar xips que aprofiten més ràpidament les últimes novetats, de forma més barata i podrien ser més petits.

Goldie i Mirhoseini van aplicar el concepte reforçat d'aprenentatge al nou algorisme. El sistema genera "recompenses" i "càstigs" per a cada disseny proposat fins que l'algorisme reconeix el millor dels enfocaments.

La noció d’aquest reforç té les seves arrels a l’escola de la psicologia coneguda com a conductisme. El seu fundador, John Watson, va proposar al 1913 que tots els animals, inclosos els humans, eren màquines bàsicament complexes que "van aprendre" responent a respostes positives i negatives. 

Els investigadors de Google van dir que després d'extenses proves, van trobar que la seva nova proposta per a la producció artificial de línies de muntatge intel·ligents, era superior als dissenys creats per enginyers humans.

Es creu que és la pròpia  intel·ligència Artificial (IA) qui proporcionarà els mitjans per reduir el cicle del disseny dels xips, creant una relació simbiòtica entre el maquinari i l'IA.

Els circuits informàtics han recorregut un llarg camí des que es va donar a conèixer la primera "màquina de càlcul totalment electrònica" —ENIAC— el 1945. En un contenidor  amb 18.000 tubs de buit i quilòmetres de cablejat,amb un cost de 6 milions de dòlars, van ser els precursors dels circuits integrats i xips informàtics actuals . La màquina ocupaba fins a tres autobusos de rodalies, pesava 30 tones i va ocupar tota una sala del laboratori de la Universitat de Princeton, lloc  on es va crear.

Els iPhones actuals presenten xips de la mida d’una ungla el que vol dir que són 1.300 vegades més potents, 40 milions de vegades més petits i 1 / 17.000 del cost de l’ENIAC.

El nou algorisme de Google també pot ajudar a garantir la continuació de la Llei de Moore, que estableix que el nombre de transistors integrats en micro-xips es duplica cada un o dos anys. En el 1970, el xip 4004 d'Intel allotjava 2.250 transistors. Avui, l’AMD Epyc Rome acull 39.500 milions de transistors.

Això deixa moltes possibilitats per al nou algorisme de disseny d’habitacions de Google.

Font: Google

La revolució tecnològica del consumidor

L’extensió d’una xarxa d’energia d’elèctrica per a l’autoconsum i el vehicle sostenible creixeran quan la ciutadania entengui l’impacte de les innovacions.

El 2050 és l’any de referència. Hi hem d’arribar amb un 100% de l’energia de fonts renovables, però tot just estem en nivells del 40%. Certament, la caiguda de la demanda de l’electricitat durant el confinament ha fet que la dada creixi lleugerament fins al 46%, però encara queda molt camí per recórrer. Aquesta revolució de l’energia verda inclou tots els actors: productors, distribuïdors i consumidors; i és que “els canvis arriben quan la societat entén la tecnologia, l’explota i dona exemple, no quan arriba la tecnologia, que està disponible molt abans”, ha assegurat el cap d’Innovació d’Estabanell Energia, Ramon Gallart, en el debat de la primera sessió telemàtica de la Jornada d’Innovació Tecnològica sobre la Gestió de l’Energia organitzada pel CTecno.

Font: Energia verda  Enllaç

Els cotxes elèctrics són millors per al clima.

Les pors que en realitat, els cotxes elèctrics puguin augmentar les emissions de carboni no són infundades a gairebé arreu del món. 

Diferents  informes s’han preguntat regularment si els cotxes elèctrics són realment "més ecològics" un cop es tenen en compte les emissions de la producció i la generació d’electricitat. Però un nou estudi de la Universitat Radboud amb les universitats d’Exeter i Cambridge ha conclòs que els cotxes elèctrics portaran a reduir les emissions de carboni en general, encara que la generació d’electricitat encara comporti consumir quantitats substancials de combustible fòssil.

Font: New Atlas

L'estudi, conclou que conduir un cotxe elèctric és millor per al clima que els cotxes convencionals de benzina del 95% del món. Les úniques excepcions són llocs com Polònia, on la generació d’electricitat encara es basa principalment en el carbó. Les emissions mitjanes durant la vida dels cotxes elèctrics són fins a un 70% inferiors a les de benzina en països com Suècia i França (que obtenen la major part de l'electricitat de les fonts renovables i nuclears), i al voltant del 30% més baixes al Regne Unit.

D’aquí a uns anys, fins i tot els cotxes elèctrics ineficients seran menys intensius en emissions que la majoria de vehicles de benzina nous a la majoria de països, ja que s’espera que la generació d’electricitat sigui menys consumidora de carboni que avui en dia. L’estudi projecta que al 2050, cada segon cotxe als carrers podria ser elèctric. Això reduiria les emissions mundials de CO 2 fins a 1,5 gigatones anuals, el que equival a les totals actuals emissions de CO 2 actuals de Rússia.

L'estudi també va analitzar les bombes de calor elèctriques domèstiques i va trobar que també produeixen emissions inferiors a les alternatives de combustible fòssil al 95% del món. Les bombes de calor podrien reduir les emissions globals de CO2 en el 2050 fins a 0,8 gigatones a l'any, això és aproximadament igual a les actuals emissions anuals d'Alemanya.

Ja es va iniciar aquest treball fa uns anys, i els responsables polítics del Regne Unit i altres països van mostrat molt d'interès pels resultats. La resposta és clara: per reduir les emissions de carboni, s'haurien de triar els cotxes elèctrics i les bombes de calor domèstiques per sobre de les alternatives de combustible fòssil.

Font: Generación 180

És a dir, la idea que els vehicles elèctrics o les bombes de calor elèctriques podrien augmentar les emissions és essencialment un mite. 

Recentment, s'han vist moltes discussions sobre això i amb molta desinformació al voltant. Aquest, és un estudi definitiu que pot fer desaparèixer aquells  mites. S'han fet servir els números per tot el món, estudiant tota una gamma de cotxes i sistemes de calefacció.

L'estudi va examinar les emissions actuals i futures de diferents tipus de vehicles i opcions de calefacció per a la llar a tot el món. Es va dividir el món en 59 regions per tenir en compte les diferències en generació d'energia i tecnologia. En 53 d'aquestes regions, incloses totes les d'Europa, els Estats Units i la Xina, els resultats mostren que els cotxes elèctrics i les bombes de calor ja són menys intensives en emissions que les alternatives de combustible fòssil. Aquestes 53 regions representen el 95% de la demanda global del transport i la calefacció, quan la producció d'energia es descarbonitza a tot el món.

Els investigadors van realitzar una avaluació del cicle de vida en la qual no només van calcular les emissions de gasos d’efecte hivernacle generats quan s’utilitzen cotxes i sistemes de calefacció, sinó també a la cadena de producció i processament de residus. Tenint en compte les emissions de la fabricació i l'ús energètic continu, és clar que s'hauria de fomentar el canvi cap als cotxes elèctrics i les bombes de calor domèstiques.

Font: Universitat Radboud