Ramon

Ramon
Ramon Gallart

divendres, 10 d’octubre del 2025

Des de la curiositat adolescent cap una vida entre circuits i creativita

Com la fascinació pels ordinadors dels anys vuitanta continua inspirant projectes tecnològics avui, quan fabricar el teu propi maquinari és més accessible que mai.

Quan era adolescent als anys vuitanta, el món de la tecnologia semblava un territori per descobrir. Els ordinadors personals eren màquines misterioses, caixes beix plenes de possibilitats i, cada cursor parpellejant era una invitació a explorar. No només m’atreia fer-los servir; m’obsessionava entendre com funcionaven. Per què escriure RUN feia aparèixer programes? Com convertien circuits invisibles unes línies de BASIC en dibuixos en moviment? Aquella curiositat va ser el meu primer pas cap a l’enginyeria de telecomunicacions.


Fa poc he llegit un article sobre com construir el teu propi cartutx per al Commodore 64, una guia moderna per reviure un dels ordinadors més icònics de tots els temps i, m’ha transportat directament a aquella època d’experimentació, nits sense dormir i l’emoció de portar el maquinari fins al límit.

Als anys vuitanta, ordinadors com el Commodore 64 eren alhora accessibles i màgics. No només els feies servir: hi podies trastejar, programar i fins i tot espatllar-los (i aprendre’n). La memòria era un recurs valuós: 64 kilobytes semblaven infinits però t’obligaven a pensar cada byte. No hi havia biblioteques infinites ni motors de cerca; ens guiàvem per manuals, revistes i el boca-orella.

L’article m’ha recordat com d’apoderador era crear alguna cosa del no-res. Aleshores, els cartutxos i perifèrics semblaven objectes d’un altre planeta, segellats i misteriosos. Avui, amb programari lliure, xips programables barats i fins i tot impressió 3D, fabricar el teu propi cartutx no només és possible: és assequible i a l’abast.

El que més m’impressiona és com d’accessible s’ha tornat el món del maquinari respecte als meus anys d’adolescència. L’autor de l’article va utilitzar eines gratuïtes com Kick Assembler i emuladors del C64, plaques de circuit imprès de només 5 dòlars i xips ROM barats, així com editors gràfics en línia per dissenyar sprites i jocs de caràcters. Als vuitanta, haver tingut això hauria estat un somni. Aleshores aconseguir un esquema o informació de depuració era una autèntica cacera del tresor. Avui, qualsevol adolescent curiós pot endinsar-se en l’assemblador, provar el codi en un emulador i tenir un cartutx funcional en un cap de setmana.

Tot plegat demostra que la curiositat enginyera és més poderosa que mai. Si vols entendre com funcionen les coses, ja no cal un laboratori corporatiu ni eines cares. Només cal aquella mateixa espurna d’exploració que molts vam sentir dècades enrere.

Llegir sobre algú que crea un nou cartutx de C64 el 2025 no és només nostàlgia; és un recordatori que la curiositat no envelleix. L’emoció que vaig sentir veient ballar píxels en una pantalla de 8 bits és la mateixa que impulsa les noves generacions a construir, experimentar i inventar. Els projectes retro d’avui no són només per reviure el passat: són una manera d’entendre com evoluciona la tecnologia i mantenir viva la creativitat.

Als anys vuitanta, somiàvem a construir el futur. Ara, les eines per fer-ho són a l’abast de tothom.

Si, com jo, de petit eres d’aquells que no podia evitar obrir aparells per veure com funcionaven, el món maker actual és el teu terreny de joc. I si no ho vas ser, mai és tard. Comença poc a poc. Repassa clàssics com el Commodore 64. Construeix alguna cosa des de zero. La màgia de l’enginyeria no és només en el resultat: és en el viatge per descobrir com tot encaixa.

Ramon Gallart

diumenge, 5 d’octubre del 2025

Impulsant les Xarxes de Distribució Europees.

Europa està immersa en una transformació energètica  mai vista fins avui.

Les xarxes de distribució elèctrica, que fan possibel connectar milions de llars, empreses i instal·lacions de generació renovable, són un sitema simmilar a una columna vertebral per fer possible aquest canvi. 



A Europa hi han més de 2.500 distribuidors o Distribution Sytem Opertors (DSO) que tots ells gestionen més de deu milions de quilòmetres de línies elèctriques i donen servei a prop de 250 milions de punts de connexió repartits per tots els 27 estats membres de la Unió Europea. Fins ara, aquestes xarxes estaven pensades per a un flux d’energia unidireccional, però avui han d’adaptar-se a un escenari amb generació connecta a les xarxes de distribució, autoconsum, vehicles elèctrics i nous usos que han de fer créixer la demanda.

Per encarar aquests reptes, la EU DSO Entity  ha creat el DSO Map, una eina que recull i compara dades de rellevància sobre les xarxes de distribució i els seus operadors arreu d’Europa. Aquest mapa interactiu permet saber com està configurada la distribució elèctrica a cada país: 

1.- Longitud de les xarxes, 

2.- Inversions previstes, 

3.- Grau de digitalització, 

4.- Penetració de renovables

5.- Nombre de clients connectats. 

També facilita comparar realitats nacionals, identificar bones pràctiques i donar suport a la presa de decisions tant dels operadors com de les institucions i reguladors europeus.

La ENTITY vol ser una plataforma oberta per compartir coneixement i experiència entre DSOs de totes les mides. Reuneix pràcticament el 100% de les connexions europees i ofereix un espai per intercanviar solucions tècniques, comprendre millor les polítiques i regulacions de la UE i trobar respostes col·lectives als reptes de la transició energètica i digital. Compartir bones pràctiques, dades i resultats reals ajuda a accelerar la innovació i evita que cada operador hagi d’afrontar els canvis de manera aïllada.

Segons el document Grids for Speed, la modernització de les xarxes és urgent per poder integrar més renovables i nous consums. Europa necessita augmentar la inversió en distribució fins a uns 38.000 milions d’euros anuals a finals de dècada i desplegar sensors, intel·ligència artificial i sistemes avançats que permetin gestionar la xarxa en temps real. També cal una planificació coherent a escala europea que tingui en compte els objectius climàtics i l’electrificació creixent de la mobilitat i la indústria.

El DSO Map esdevé una eina clau per entendre aquesta realitat i orientar les inversions cap a on són més necessàries. Al mateix temps, la col·laboració dins la ENTITY permet que la informació i les experiències circulin, fent possible que tant els operadors grans com els petits avancin cap a una distribució més digital, resilient i oberta a la innovació. La transició energètica europea no només depèn de noves tecnologies, sinó també d’aquesta intel·ligència compartida que ajuda a fer que el canvi sigui més ràpid i eficient per a tothom.

Ramon Gallart

dimecres, 1 d’octubre del 2025

Preus de l'Energia a Alemanya.

Les variacions temporals i geogràfiques en la generació d’energia són un dels principals reptes del sistema elèctric europeu.

Fonts com l’energia eòlica i la solar depenen fortament del temps i de la ubicació: mentre que el nord d’Alemanya pot generar grans excedents d’electricitat en dies ventosos, el sud industrialitzat sovint necessita més energia de la que pot rebre a causa de limitacions en la capacitat de transport de la xarxa. Aquest desequilibri causa fluctuacions importants en l’oferta i, per tant, també en els preus de l’electricitat. Quan això passa, els gestors de la xarxa han d’intervenir activament per mantenir l’equilibri entre generació i consum, aplicant mesures de reajust com la reducció forçada de la producció renovable en zones saturades o l’activació de centrals més cares en altres punts de la xarxa. Aquestes accions asseguren la qualitat i continuïtat del servei, però comporten un cost econòmic significatiu que, al final, recau sobre els consumidors i el conjunt del mercat.



En aquest context, la Comissió Europea estudia la possibilitat de modificar el model actual de formació de preus a Alemanya. Actualment, el país funciona com una sola zona de preus: hi ha un únic preu horari per a tot el territori, independentment de les condicions locals de producció i demanda. Tanmateix, s’està considerant la divisió del mercat alemany en diverses zones de licitació més petites (entre dues i quatre, segons els escenaris analitzats) amb l’objectiu de reflectir millor la realitat física de la xarxa i reduir els costos derivats de les mesures de reajust. Aquest debat forma part d’un procés més ampli impulsat per la Comissió Europea per reavaluar la configuració de les zones de preus a tota la Unió Europea, amb l’objectiu d’aconseguir mercats elèctrics més eficients i resilients.

Un estudi que va fer la Universitat Tècnica de Munic (TUM), publicat a la revista Operations Research, va aportar dades de valor per a aquest debat. L’equip va utilitzar conjunts de dades detallats sobre zones i nodes de licitació per simular com evolucionarien els preus de l’electricitat i els costos de les mesures de reajust si Alemanya adoptés una divisió zonal o fins i tot un sistema de preus per nodes. Els resultats indiquen que passar d’una zona única a diverses zones de preus tindria un impacte relativament petit tant en el nivell general dels preus com en la quantitat de reajust necessària. No obstant això, el treball destaca un fet rellevant: el model de preus nodals, que fixa un preu diferent per a cada punt de la xarxa segons les condicions locals de generació i demanda, podria reduir els costos totals del sistema fins a un 9%. Aquest estalvi vindria principalment d’una assignació més eficient dels recursos i d’una menor necessitat d’operacions correctives costoses.

El sistema de preus nodals ja s’utilitza amb èxit en països com els Estats Units. A diferència del model zonal, en què tots els participants d’una mateixa zona paguen el mateix preu horari, el model nodal estableix preus específics per a cada node o subestació de la xarxa. Això crea incentius econòmics perquè la demanda i la generació s’ajustin de manera més localitzada: els consumidors poden adaptar el seu consum a les condicions reals de disponibilitat d’energia al seu entorn immediat, i els productors poden optimitzar les seves ofertes segons la capacitat de transport i les congestions de la xarxa. Amb preus més precisos i localitzats, es redueix la necessitat d’intervencions administratives com el tancament temporal de parcs eòlics en zones saturades o l’activació d’unitats de generació més cares en altres regions.

L’actual sistema de preu uniforme a Alemanya ofereix pocs incentius perquè els consumidors o les empreses modifiquin els seus patrons de consum d’acord amb la disponibilitat local d’energia. Això provoca situacions paradoxals, com haver de reduir la producció d’energia eòlica barata al nord mentre es fan funcionar centrals de gas al sud per satisfer la demanda. Amb una tarificació més adaptada a la realitat de la xarxa, aquestes ineficiències podrien reduir-se considerablement, facilitant la integració de renovables i fent que el sistema sigui més econòmic i sostenible.

L’estudi de la TUM suggereix que la introducció de preus nodals podria ser un pas clau per transformar el mercat elèctric alemany en un entorn més eficient, flexible i orientat a la realitat física de la xarxa. Tot i que la divisió en zones més petites representaria una millora respecte al model actual, l’estalvi potencial i la reducció de costos operatius serien encara més significatius amb una adopció plena del sistema nodal. Això podria suposar un benefici directe per als consumidors, que pagarien preus més ajustats a la disponibilitat real d’energia, alhora que s’optimitzaria l’ús de la infraestructura existent i es reduirien les necessitats d’invertir massivament en noves línies de transmissió

Ramon Gallart