Ramon

Ramon
Ramon Gallart

diumenge, 29 de maig del 2022

Flexibilitat de la demanda.

La transició a les fonts d'energia sostenibles com serien l'eòlica i la solar conjuntament  amb el vehicles elèctrics i les bombes de calor, estan fent una pressió creixent a les xarxes de distribució elèctriques.

Per evitar congestions i reforç de la xarxa el qual, és car i requereix  de temps, els reguladors busquen noves maneres flexibles per controlar la demanda.


La transició energètica  requereix de les fonts sostenibles com serien els aerogeneradors i les plaques solars que  dia a dia es van connectant a les xarxes de distribució. Simultàniament, la introducció dels vehicles elèctrics i les bombes de calor, suposen una càrrega extra a les xarxes de distribució.

Tradicionalment, les xarxes de distribució  van ser dissenyades en funció de la càrrega màxima esperada, per evitar sobrecàrregues o congestió. Alternativament, els operadors dels sistemes de distribució (DSO) podrien utilitzar la flexibilitat de la demanda per evitar reforços costosos

Si s'analitza i proven diversos mecanismes (per exemple, esquemes basats en preus, canvis de tarifes, mercats de flexibilitat) per controlar la demanda dels clients, demostraria que la flexibilitat de la demanda pot resoldre problemes de congestió de forma totalment o parcial.

No obstant això, integrar els diferents aspectes i dotar als distribuïdors de les eines necessàries per utilitzar la flexibilitat per a la gestió de la congestió, cal una investigació més amplia. 

Per fer possible la flexibilitat, cal implementar:

1.- Adquisició de dades,

2.- Previsió de la càrrega,

3.- Presa de decisions

4.- Mecanismes de flexibilitat.

Aquests quatre passos requereixen de la previsió de la demanda conjuntament amb un algorisme de presa de decisions que considera el cost de la vida útil  que impacta en un estrès  provocat per les sobreccàrregues. Per tant, un distribuïdor podria decidir si compra flexibilitat o accepta una sobrecàrrega. Un cop el distribuïdor ha obtingut flexibilitat que li hauria ofert el mercat, aquesta flexibilitat necessita d'una compensació econòmica. 

Font: Universitat de Tecnologia d'Eindhoven

dijous, 26 de maig del 2022

Energia solar tèrmica.

El subministrament  d'energia solar arreu del Món està creixent ràpidament. Avui,  gairebé te 10 vegades més la capacitat solar instal·lada  que hi havia fa una dècada. Al capdavant d'aquest boom hi ha els panells fotovoltaics (PV), que converteix la llum solar en electricitat mitjançant semiconductors.


Però tot i que les plaques elèctriques PV van guanyant presencia gràcies a que cada cop són més competitives,  la tecnologia fotovoltaica solar per si sola, no pot resoldre  què fer quan no hi ha Sol.  A mesura que es cerquen solucions per emmagatzemar i distribuir energia sota demanda, l'energia solar tèrmica (CSP) és una opció a tenir en compte.

Els sistemes solars tèrmics utilitzen miralls de seguiment per reflectir la llum solar en un receptor, que conté un fluid a alta temperatura el qual, emmagatzema calor. Aquesta calor, pot fer girar turbines les quals, estan connectades en un circuit tancat i així  generar electricitat durant tot el dia, o també, l'energia solar tèrmica pot proporcionar calor directament als processos industrials o altres sectors  industrials que consumeixen energia. Això és vàlid  per qualsevol política d'un país que adopti mesures per frenar les emissions de gasos d'efecte hivernacle.

Les primeres plantes solars tèrmiques que van ser dissenyades per les empreses de generació elèctrica, van ser construïdes a la dècada del 1980. Avui, prop hi han 120 projectes que funcionen a tot el món.  Espanya, reclama més d'un terç de la capacitat total instal·lada. En els darrers anys, però, el desenvolupament d'aquesta tecnologia solar es va aturar provocat per la sobtada caiguda del cost de la fotovoltaica solar. 

Les tèrmiques solars, requereixen d'una forta inversió inicial. A diferència de la fotovoltaica solar, els miralls, els intercanviadors de calor i altres components clau encara no són competitius en preu, cosa que acaba endarrerint al desenvolupament dels projectes. Tot i així, els projectes solars tèrmics continuen desenvolupant-se a les superfícies més assolellades del planeta, impulsats per la creixent demanda d'energia procedents de les fonts més netes. 


Ramon Gallart

diumenge, 22 de maig del 2022

Molècules i electrons

Els governs i les empreses arreu del món cada cop fan més inversions en investigació i desenvolupament per obtenir hidrogen, cosa que indica un creixent reconeixement que aquest podria jugar un paper important en l’assoliment dels objectius globals de descarbonització del sistema energètic. 

Sovint, l'hidrogen ha estat considerat una opció en el context de l’emmagatzematge d’energia, pel què ha generat un interès a causa de les expectatives perquè la futura xarxa elèctrica estigui dominada per fonts variables d’energia renovable (VRE) com són l’eòlica i la solar, així com la reducció dels costos per fabricar als electrolitzadors d’aigua, que podrien fer que l’hidrogen fos net i “verd” i així, esdevenir més competitiu respecte la producció basada en combustibles fòssils. Però la versatilitat de l’hidrogen com a combustible d’energia neta, també el converteix en una opció atractiva per satisfer la demanda d’energia i obrir altres vies de descarbonització.


S'han vist molts avenços i s'han fet molts anàlisis al voltant de les vies per descarbonitzar l'electricitat, però potser no serà possible per electrificar tots els usos finals. Això vol dir que només descarbonitzar el subministrament d'electricitat no és suficient per tant, també cal desenvolupar altres estratègies de descarbonització. L'hidrogen, és un portador d'energia interessant per explorar, però per entendre el paper de l'hidrogen cal  estudiar les interaccions entre el sistema elèctric i una futura cadena de subministrament d'hidrogen.

S'han fet sistemàticament diferents estudis sobre el paper i l’impacte de les vies tecnològiques basades en l’hidrogen per un futur sistema d’energia integrat i baix en carboni, tenint en compte les interaccions amb la xarxa elèctrica, l’espai-temporal i les variacions de la demanda energètica. El marc desenvolupat co-optimitza la inversió en infraestructures i el funcionament de tota la cadena de subministrament d’electricitat i l'hidrogen considerant diferents escenaris de preus de les emissions.

Modelització transversal

Cal un marc intersectorial per analitzar l'economia i el paper de cada vector energètic en diversos sistemes si realment es volen conèixer els costos / beneficis de l'electrificació directa o altres estratègies de descarbonització.

El model el Decision Optimization of Low-carbon Power-HYdrogen Network (DOLPHYN), permet a l’usuari estudiar el paper de l’hidrogen en els sistemes d’energia baixos en carboni, els efectes de l’acoblament dels sectors de l’energia i l’hidrogen i les compensacions entre diverses opcions tecnològiques de les dues cadenes de subministrament, l'ús final i el seu impacte en els objectius de descarbonització.

Es manifesta un gran interès per part de la indústria i els governs, en saber on invertir els seus diners i com prioritzar les seves estratègies de descarbonització. Ser capaç d'avaluar les interaccions a nivell de sistema elèctric amb l'economia emergent de l'hidrogen, esdevé de gran importància per impulsar el desenvolupament de la tecnologia i així, donar suport a les decisions estratègiques.


Per a un conjunt  d’escenaris de demanda d’electricitat i hidrogen predefinits, el model determina la combinació tecnològica de menor cost entre els sectors de l’energia i de l’hidrogen, tot i que s’adhereix a una sèrie de restriccions de funcionament i polítiques. El model pot incorporar una gamma d’opcions tecnològiques, des de la generació de VRE fins a la captura i emmagatzematge de carboni (CCS) que s’utilitzen amb la generació  i el hidrogen fins a camions i oleoductes utilitzats per al transport d’hidrogen. Amb una estructura flexible, el model es pot adaptar fàcilment per representar les opcions tecnològiques emergents i avaluar el seu valor a llarg termini per al sistema energètic.

El model té en compte les emissions de carboni a nivell de procés, ja que permet a l’usuari afegir una penalització de cost per les emissions en ambdós sectors. Si es te un  limitat pressupost d'emissions, es podria explorar la qüestió d'on prioritzar les limitacions d'emissions per obtenir el millor impcte en termes de descarbonització.

Font:  Massachusetts Institute of Technology