Fa uns dies vaig publicar un article sobre el Global Energy Perspective 2025 de McKinsey, on analitzava com aquest informe reflecteix la maduresa de la transició energètica després d’una dècada de canvis tecnològics, geopolítics i industrials.
Avui reprenc aquella reflexió per incorporar-hi una nova mirada: la del BP Energy Outlook 2025, un document elaborat per una de les principals empreses del sector dels combustibles fòssils, que ofereix una perspectiva complementària i, en alguns aspectes, més pragmàtica, sobre el futur energètic mundial. La finalitat d’aquest article és, per tant, posar en diàleg aquestes dues fonts de referència per obtenir una opinió més global que combini la visió analítica i transversal de McKinsey amb la lectura econòmica i de mercat que aporta BP.
L’any 2025 es troba immers en una etapa de redefinició energètica profunda, on la descarbonització avança però a un ritme insuficient per assolir els objectius de l’Acord de París. Tant McKinsey com BP coincideixen que la transició s’està veient condicionada per tres forces interconnectades:
1.- La necessitat d’assegurar l’abastiment energètic,
2.- El cost de les tecnologies netes i,
3.- La creixent pressió per reduir emissions sense comprometre el creixement econòmic.
Aquesta tensió, present en tots dos informes, configura el relat central d’un sistema que canvia, però que encara depèn fortament dels combustibles fòssils i de la seva evolució en els mercats internacionals.
Les conclusions de McKinsey es basen en tres escenaris els quals, la consultora preveu que el món no arribarà a limitar l’escalfament global a 1,5 °C, amb temperatures que oscil·larien entre 1,9 i 2,7 °C el 2100. BP arriba a resultats similars, amb escenaris com Accelerated, Net Zero i New Momentum, on l’objectiu de neutralitat climàtica es veu igualment compromès. Tots dos coincideixen que la demanda energètica global continuarà creixent almenys fins a mitjan segle, impulsada per l’expansió econòmica de l’Índia, el Sud-est Asiàtic i l’Àfrica. Una dada destacada de McKinsey mostra que menys del 45% de la població mundial consumeix actualment més del 80% de l’energia global, un desequilibri que es revertirà progressivament a mesura que les economies emergents augmentin la seva intensitat energètica.
L’electrificació emergeix com el fil conductor dels dos estudis. BP i McKinsey consideren que el futur de l’energia serà eminentment elèctric, amb una combinació de fonts renovables, gas natural i nuclears. McKinsey destaca que la demanda elèctrica podria duplicar-se abans del 2050, impulsada per la indústria, la climatització d’edificis i l’expansió dels centres de dades associats a la intel·ligència artificial (IA). Aquesta és, de fet, una de les grans novetats de la dècada: la IA i el processament massiu d’informació s’han convertit en nous motors estructurals de consum elèctric. Els càlculs de McKinsey indiquen que la demanda energètica d’aquests centres creixerà un 17% anual fins al 2030, i que només als Estats Units podrien representar fins al 14% del consum total d’electricitat. Aquesta concentració crea noves tensions en les xarxes i obliga a invertir en infraestructura més robusta i flexible.
BP observa el mateix fenomen des d’una òptica més macroeconòmica i adverteix que l’augment del consum derivat de la IA podria neutralitzar bona part dels guanys d’eficiència energètica assolits en altres sectors. Alhora, la companyia reconeix que la mateixa IA pot esdevenir una eina poderosa per optimitzar la gestió de xarxes i la integració de renovables, convertint-se així en una font de resiliència. Tant BP com McKinsey coincideixen que el paper de la IA serà ambivalent: augmentarà la demanda energètica a curt termini, però també millorarà l’eficiència sistèmica a llarg termini.
Un altre element de valor que apareix en ambdós informes és la persistència dels combustibles fòssils. McKinsey preveu que el 2050 el petroli, el gas i el carbó encara representaran entre el 41% i el 55% del consum energètic mundial, mentre que BP situa aquesta xifra al voltant del 40%. Això reflecteix una realitat:
La transició serà més llarga del que s’esperava i requerirà tant innovació com polítiques més decidides.
Els dos autors coincideixen també en la importància de la seguretat energètica com a nou eix de decisió política després dels xocs de preus i de les crisis geopolítiques recents. Europa i el Japó, segons McKinsey, n’ofereixen exemples clars, amb estratègies que busquen reduir la dependència exterior mentre mantenen la competitivitat industrial.
Tot i compartir diagnòstic, la diferència de perspectiva entre els dos estudis és evident. McKinsey adopta una mirada més estructural i tecnològica, confiant en el progrés de les bateries, la solar i la captura de carboni com a acceleradors del canvi. BP, en canvi, manté una lectura més pragmàtica i econòmica, advertint sobre la lentitud dels canvis en el mercat i la volatilitat dels preus.
La consultora parla de transformació; la petroliera, d’adaptació gradual.
Hi ha, a més, un tema emergent que tots dos informes només apunten però que té implicacions profundes:
El paper de la generació distribuïda i l’autoconsum en el futur de les xarxes elèctriques. L’expansió de la fotovoltaica domèstica i industrial, combinada amb bateries i microxarxes, pot reduir la demanda centralitzada i alterar la lògica de les inversions en distribució.
McKinsey suggereix que aquesta descentralització pot estabilitzar la xarxa si s’integra digitalment, mentre que BP alerta que podria reduir la rendibilitat de les infraestructures existents i requerir una nova regulació per assegurar l’equitat tarifària. Si traduïm aquestes visions a una taula conceptual, McKinsey veu en l’autoconsum una oportunitat d’innovació i digitalització, mentre que BP el percep com una amenaça per al model tradicional de negoci elèctric. En ambdós casos, el missatge és clar:
El creixement de la generació distribuïda no eliminarà la necessitat de xarxes, però les transformarà completament.
La seva expansió física es moderarà, però augmentarà la necessitat de xarxes intel·ligents capaces de gestionar fluxos bidireccionals i variacions horàries extremes.
La comparació entre el Global Energy Perspective 2025 i el BP Energy Outlook 2025 mostra dues cares d’una mateixa moneda. McKinsey ofereix una visió de llarg abast, orientada a la sostenibilitat i la innovació, mentre BP aporta la lectura realista d’un mercat encara dominat per la dependència dels combustibles tradicionals i per la incertesa política. Entre ambdues mirades emergeix una conclusió inequívoca:
La transició energètica no serà només una qüestió de generació neta, sinó de gestió intel·ligent del sistema.
La IA, com a gran consumidor i gestor d’energia, i l’autoconsum, com a força descentralitzadora, definiran els pròxims anys una nova arquitectura energètica més fragmentada, però també més resilient. El repte no és tant produir més energia, sinó coordinar millor la seva distribució i ús, en un món que exigeix sostenibilitat sense renunciar al creixement.
Ramon Gallart
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada