Guanyadors i perdedors de la transició energètica.

Tenir en compte múltiples objectius socials diferents dels costos, és fonamental per passar dels combustibles fòssils a l’electricitat renovable. 

El European Green Deal, té com a objectiu reduir dràsticament les emissions de gasos d’efecte hivernacle al sector elèctric el qual, podrien tenir substancials impactes econòmics i socials a les regions d’Europa central. Algunes regions podrien beneficiar-se més que d’altres de les noves oportunitats laborals i de la reducció de la contaminació atmosfèrica, mentre que d’altres s’enfronten a amenaces per  l’eliminació progressiva de les centrals nuclears i de carbó. 

Aquesta transició, cap a l'electricitat renovable corre el risc de crear nous guanyadors i nous perdedors. En un estudi publicat es quantifiquen els impactes  associats als objectius d’electricitat d’Europa, així com les desigualtats en costos, llocs de treball, emissions de gasos d’efecte hivernacle i partícules i ús del sòl. L’estudi demostra que és possible una distribució uniforme i justa de les tecnologies.

L’èxit futur per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, dependrà de la pública acceptació de les tecnologies disponibles, dels seus costos, però també dels seus impactes sobre la societat.  Els aerogeneradors, per exemple, es troben preferentment en zones ventoses properes a les costes oceàniques on poden generar més electricitat durant l'any. Tot i que les turbines eòliques podrien proporcionar nous llocs de treball, també poden degradar el paisatge i repercutir negativament en l'acceptació pública de noves instal·lacions. Les zones, varien de manera molt significativa quant a la seva capacitat per generar electricitat renovable, així com els seus costos. Un enfocament exclusivament en l’eficiència de costos pot conduir a desigualtats entre zones. Al contrari, establir només objectius socials, faria que l’electricitat sigui menys assequible.

Per tal de trobar el compromís adequat, s'han modelat 100 escenaris tècnicament i econòmicament viables, que podrien assolir els objectius del sector elèctric centreeuropeu en el 2035. A partir d’aquests escenaris, els investigadors destaquen els compromisos dels objectius de rendibilitat, electricitat renovable i igualtat regional.

Per abordar els aspectes regionals, s’ha tingut en compte una resolució espacial molt elevada. Aquest és l'estudi de modelatge més gran que té en compte consideracions d'equitat en aquests detalls espacials. En aspectes concrets, l'estudi se centra en les 650 regions de sis països d'Europa central: Suïssa, França, Polònia, Àustria, Alemanya i Dinamarca. Considera totes les principals tecnologies per generar electricitat, com la solar, l’eòlica, la biomassa i l’energia hidroelèctrica, i avalua els seus impactes regionals sobre els costos, l’ocupació, les emissions i l’ús del sòl. Es van modelar més de 100 escenaris per a l’estudi, de manera que es van seleccionar els tres escenaris més extrems per ressaltar els compromisos en la millora dels diferents objectius.

Igualtat regional a un cost assequible

L’estudi, demostra que aquests tres escenaris requereixen vies d’implementació molt diferents i condueixen a diferents impactes regionals. L'escenari de minimització de costos, fomenta una concentració espacial de costos i llocs de treball a algunes poques regions i, per tant, fomenta les desigualtats regionals. L’escenari d’igualtat regional fomenta uns costos de distribució i llocs de treball més uniformes, així com una reducció de les emissions, però tindria un impacte negatiu en l’ús del sòl. L’escenari que maximitza la generació d'electricitat renovable, té els impactes més greus en termes d’elevats costos i impactes en l’ús del sòl. Per tant, no es pot assolir cap objectiu sense afectar els altres i cal fer compromisos per fer la transició. Es demostra que és possible un compromís viable per garantir que els costos i beneficis de la transició renovable es reparteixin de manera uniforme entre regions, sense afavorir ni perjudicar cap regió. No es poden evitar els augments de costos, però poden ser acceptables si es poden millorar els objectius ambientals i socials d'una manera equitativa.

Justícia i equitat

Els països d’Europa central, han establert estratègies i plans ambiciosos per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle en els propers 15 anys. Per exemple en el 2035, Suïssa té com a objectiu produir aproximadament quatre vegades més electricitat a partir de fonts d'energia renovables que avui. França, per la seva banda, voldria reduir la seva producció del 50%. 

Els models dels sistemes energètics són eines populars per als responsables polítics per transitar per la transició, quantificant la viabilitat tècnica i la rendibilitat de les estratègies d’energia verda. Tanmateix, la majoria de models no ofereixen una imatge més integral dels impactes i les desigualtats associades a la transició. Els polítics i els responsables de la presa de decisions saben que, sense equitat i justícia, els ciutadans no s'adheriran a aquests objectius, que corren el risc de quedar obsolets. Ara aquest estudi,  proporciona una potent eina que integra la igualtat regional i els objectius socials.

Font: Universitat de Ginebra (UNIGE)