Microsoft podria redefinir el sector elèctric.

Instituts, governs i les empreses tecnològiques, han invertit molt en informàtica quàntica amb l'esperança que revolucionarà la criptografia, l'automatic learning, la química, la comunicació i altres camps. Però la computació quàntica,  també podria tenir un gran impacte en l’energia, donant lloc a combustible més net, de baixes emissions i fer els sistemes d’energia elèctrica més eficients.

Igual que altres empreses, Microsoft treballa per ampliar el seu maquinari quàntic per obtenir equips amb una àmplia gamma de capacitats i una gran velocitat respecte als ordinadors clàssics. De fet, s'està  treballant amb altres persones a tot el món per construir una "pila" quàntica completa, des d'aplicacions i programari fins a control i dispositius. Alguns investigadors estan treballant per veure si el codi d’inspiració quàntica, que de moment s’executa  en ordinadors convencionals, pot donar un pas més a la indústria energètica.

Microsoft ha anunciat que està disponible  Azure Quantum com un ecosistema públic i ha convidat a desenvolupadors i investigadors per començar a utilitzar la plataforma ja que s'espera  acceleri moltes aplicacions quàntiques.

La informàtica quàntica està redefinint el que és possible amb la tecnologia, creant noves possibilitats sense precedents per resoldre alguns dels reptes més complexos de la humanitat.

UN GRAN AVANTATGE

S’espera que la nova gamma d’ordinadors acceleri la simulació de sistemes quàntics, com les molècules. Això hauria de tenir un gran impacte en el sector energètic.

Es veu un enorme potencial en àrees que condueixen a un combustible més net, a la reducció d'emissions i a l'eficiència energètica.

Entre altres coses, s’espera que els ordinadors quàntics, ajudin en la química i el desenvolupament de materials molt més enllà de la capacitat dels actuals super-ordinadors. Les capacitats de simulació podrien ajudar els investigadors a crear bateries amb més capacitat d’emmagatzematge; i superconductors a alta temperatura, que es podrien utilitzar per a nous catalitzadors que poguessin convertir i optimitzar fonts alternatives de combustible. La computació quàntica es podria utilitzar per a la modelització del clima, per exemple, per trobar ubicacions potencials del flux de vent que ajudessin a dissenyar noves fonts d'energia eòlica. Es requeriria recopilar dades històriques i implementar-les en determinats models.

Les aplicacions d’informàtica quàntica, són ideals per a aquests processos i ofereixen resultats calibrats i d’alta resolució amb dades reals. A més, aquestes aplicacions poden carregar les dades en sistemes d'informació geogràfica per obtenir les millors ubicacions per emplaçar les turbines eòliques.

Un altre impacte, encara més gran i immediat, es pot veure a les actuals xarxes intel·ligents. L’optimització de la millor font elèctrica fiable i disponible amb alta eficiència en sistemes de generació i transmissió d’energia en grans xarxes elèctriques mitjançant ordinadors actuals és costosa i gairebé impossible. Els actuals distribuïdors lluiten per esbrinar la millor manera de gestionar l’afluència de l’energia renovable. Actualment, els distribuïdors es conformen amb solucions que no són òptimes.

Els sistemes híbrids que combinen múltiples fonts d’energia renovables, són especialment difícils d’optimitzar. Per exemple, una xarxa que inclogui la generació d’energia eòlica i solar té l’avantatge de subministrar energia menys costosa sempre que hi hagi sol i vent. Però per satisfer les demandes energètiques dels clients a la nit o durant els dies de calma de vent, la xarxa ha de treure la potencia emmagatzemada o augmentar la producció d’energia d’altres recursos. Un sistema intel·ligent automatitzat,  podria fer un seguiment de la demanda, predir els pics de consum, coordinar l’emmagatzematge d’energia i gestionar els recursos de menara que, podria augmentar molt l’eficiència i així preparar el camí cap a una energia més barata i fiable.

A diferència dels actuals supercomputadors d’última generació, els ordinadors quàntics prometen poder realitzar aquesta optimització en temps real. Els investigadors de Microsoft ja s’estan enfrontant a les aplicacions de la xarxa creant un codi d’inspiració quàntica. Aquest codi s’assigna al maquinari informàtic convencional, però finalment es podria executar en un maquinari quàntic.

Al juny del 2018, els investigadors van anunciar que havien ideat un algorisme quàntic per al compromís de la unitat, un problema d’optimització que busca identificar els millors recursos generadors per funcionar en funció de les càrregues previstes, així com de les eficiències de la generació d’energia i les limitacions de la capacitat. El compromís de la unitat continua sent un dels problemes més importants en la gestió del sistema d’energia.

L’equip de Microsoft va demostrar el seu algorisme, que supera els solucions clàssics més potents. Quan els ordinadors quàntics estiguin disponibles i l'algorisme s'executi sobre ells, hi haurà un avantatge encara més gran.

EXPLORAR SOLUCIONS A DUBAI

En el 2019, l’empresa va formalitzar la seva xarxa quàntica, una coalició de grups i persones que treballaven en la tecnologia. Un membre és la Dubai Electricity and Water Authority (DEWA), que treballa estretament amb Microsoft per explorar solucions d’aplicacions energètiques inspirades en els quàntics.

DEWA, té accés a nous serveis d'inspiració quàntica al núvol Azure Quantum i pot utilitzar-lo per programar i provar algorismes. Després, la utilitat aplicarà les solucions per aconseguir impactes en el món real fins i tot abans que estigui disponible un maquinari quàntic. Qubit Engineering, una startup a Knoxville, Tennessee, utilitza Azure Quantum per simular la turbulència de l’aire al voltant dels rotors dels aerogeneradors. Els molins de vent que no es col·loquen correctament poden alterar el flux d’aire. Qubit utilitza un codi d’inspiració quàntica per calcular la ubicació òptima.

REPTES PER AVANT

Certament, la informàtica quàntica encara té molts obstacles per superar. La capacitat d'executar solucions inspirades en l'entorn quàntic en maquinari quàntic existeix avui a través dels socis de maquinari de Microsoft. Honeywell Quantum Solutions, per exemple, s'ofereix accés als seus sistemes quàntics d’ions atrapats, que aprofiten la mesura i la reutilització del qubit, cosa que permet als desenvolupadors escriure algorismes de manera impactant.

L’inici IonQ està desenvolupant un ordinador i un programari quàntic per generar, optimitzar i executar circuits quàntics. Amb l’accés basat en el núvol a través d’Azure Quantum, el sistema IonQ es pot utilitzar per accelerar la investigació per resoldre problemes de química, medicina, finances i logística.

Les solucions d’optimització i d’inspiració quàntica es poden utilitzar per augmentar la velocitat i la precisió dels algorismes que s’executen en ordinadors clàssics. La companyia canadenca 1QBit construeix programari agnòstic de maquinari que permet a les aplicacions beneficiar-se contínuament dels avenços tant en el maquinari quàntic com en el clàssic, especialment en l'àrea de les ciències dels materials.

David Reilly, de Microsoft, lidera un equip d’investigadors, inclosos alguns de la Universitat de Sydney, que ha desenvolupat un nou enfocament per resoldre el maquinari de l’ordinador quàntic. En lloc d’emprar un bastidor d’electrònica a temperatura ambient per generar impulsos de tensió per controlar qubits en una nevera d’usos especials la temperatura base de la qual és 20 vegades més freda que l’espai interestel·lar, van inventar Gooseberry, un xip de control. Es troba al costat del dispositiu quàntic i funciona  a la base de la nevera en les condicions extremes prevalentes.

L'equip també ha desenvolupat un nucli de crio-càlcul d'ús general que funciona a temperatures lleugerament més càlides comparables a les de l'espai interestel·lar, cosa que es pot aconseguir amb immersió en heli líquid. El nucli realitza els càlculs clàssics necessaris per determinar les instruccions que s’envien al Gooseberry que, al seu torn, alimenta els impulsos de tensió als qubits. Les noves tecnologies informàtiques clàssiques resolen les entrades / sortides associades al control de milers de qubits.

SALT SIGNIFICATIU

Les aplicacions d’informàtica quàntica, Impactaran molt la informàtica dels sistemes de elèctrics. Quan passarà? Depèn del progrés de la investigació, que finalment s’espera permetrà que els sistemes d’energia funcionin d’una manera completament diferent. La forma en què es generi l'electricitat, serà més barata i més neta. A més, la manera de distribuir l’energia serà més ràpida i senzilla.

Si es vol veure un futur amb una adaptació massiva dels ordinadors quàntics en els propers 20 anys, és important continuar invertint fortament en aquest camp, tal com ha fet Microsoft, per fer accessible la tecnologia a aquells que planifiquen el futur.

Font: IEEE Spectrum.

Nou vaixell 100% elèctric amb bateries ió-Li.

Un petrolier de 60 metres d’eslora serà el primer vaixell totalment elèctric d’aquest tipus.

El petrolier "e5" és el darrer d'una petita però creixent flota de vaixells que utilitza a bord bateries per a la propulsió o l'electricitat. A mesura que la indústria mundial del transport marítim treballa per frenar les emissions de diòxid de carboni i eliminar la contaminació atmosfèrica, els constructors de vaixells i els propietaris de càrrega es mouen cada cop més per electrificar els vaixells de càrrega, els petroliers i altres vaixells que mouen mercaderies per les aigües.

La Asahi Tanker, amb seu a Tòquio, posseirà i operarà el vaixell e5, que irònicament transportarà combustibles dièsel marins per omplir els tancs d'altres vaixells de càrrega de la badia. El sistema d’emmagatzematge d’energia de 3,5 megawatts hora (MWh) té aproximadament la mida de 40 bateries Tesla Model S. Aquesta és la capacitat suficient per impulsar el vaixell durant "moltes hores" abans de connectar-se a una estació de càrrega a la vora del mar.

El proveïdor de les bateries és Corvus, que té oficines a Noruega i Canadà, ha posat bateries en prop de 400 vaixells, aproximadament una quarta part dels quals, són totalment elèctrics. La majoria són de transport de passatgers i automòbils que operen als fiords noruecs, on els operadors de vaixells s’enfronten a restriccions estrictes a les emissions de CO2 i contaminants tòxics de l’aire, com ara diòxid de sofre i òxids de nitrogen.

El petrolier japonès és el primer projecte de càrrega costanera totalment elèctric de Corvus; la companyia espera que l'e5 sigui el primer d'altres centenars més com ell. 

El nombre de vaixells amb bateries, ha augmentat des de pràcticament zero fa una dècada a centenars a tot el món. La bateria del tanc cisterna e5 és relativament gran per als vaixells elèctrics actuals, tot i que també s’estan desenvolupant diversos projectes que són més grans. El Yara Birkeland, un vaixell portacontenidors de 80 metres d’eslora,  utilitzarà un sistema de 9 MWh per a tota la seva propulsió quan salpi a finals del 2021. Corvus subministra bateries per valor de 10 MWh per a AIDAPerla , un creuer de 3.330 passatgers.

Dos dels principals factors que  estan impulsant les bateries marítimes, són:

1.- La tecnologia d' ió-Li s’ha reduït significativament   el seu cost gràcies al boom del cotxe elèctric. El preu mitjà del paquet de bateries va ser d’uns 140 US$ per quilowatt-hora el 2020, des dels 670 US$ del 2013. Es preveu que els preus baixin fins a uns 100 US$ per quilowatt-hora pel 2023.

2.- Les empreses navilieres estan obligades a fer front a les seves petjades de carboni. Els vaixells de càrrega representen gairebé el 3 % de les emissions anuals de gasos d'efecte hivernacle, segons l' Organització Marítima Internacional, l'organisme de les Nacions Unides que regula la indústria. 

El 2018, l'OMI va acordar reduir les emissions de transport marítim en un 50% respecte als nivells del 2008 per al 2050, un objectiu que afavoreix la inversió no només en bateries, sinó també en combustibles de combustió més neta, com l'hidrogen i l'amoníac.

Es necessiten projectes el petrolier e5 per desenvolupar tecnologies i infraestructures que eventualment puguin escalar per a vaixells més grans i de més distància.

A Noruega, la majoria de les tecnologies i combustibles ecològics s'han utilitzat per primera vegada entre les seves illes i fiords. Però és important que aquestes tecnologies puguin fer els passos cap al transport marítim a curtes distàncies  i també  per alta mar.

Cada vaixell tindrà algun tipus de sistema de bateria, ja sigui per propulsar el vaixell mentre es troba al mar, o per mantenir els llums i els equips del vaixell funcionant mentre estan amarrats. Però probablement els vaixells de càrrega que travessen l'oceà mai només funcionaran amb bateries. Per navegar durant dies o setmanes sense recarregar-se, un vaixell hauria de portar tantes bateries que no quedaria espai per a la càrrega.

Per això, empreses com Corvus estan ampliant el seu enfocament. L'1 de Febrer del 2021, Corvus va anunciar que començaria a desenvolupar sistemes de piles de combustible d'hidrogen a gran escala per a vaixells, que combinaran  amb les seves bateries de ions de liti. ( En poques paraules , els mòduls de cel·les de combustible converteixen l’energia química en energia elèctrica sense cremar combustible.) La companyia té previst presentar el seu primer sistema combinat pel 2023.

Corvus està interessat a superar la frontera sobre com poder aplicar la tecnologia de la bateria, però quan l'abast del vaixell sigui massa elevat o no sigui pràctic només per a les bateria, s'afegirà la pila de combustible.

Font: IEEE Spectrum.

Hidrogen verd.

En el context de la descarbonització de sistemes energètics arreu del món, quin paper té l’hidrogen verd que es genera a partir de fonts d’energia renovables mitjançant electrolitzadors? 

És una quimera irrealitzable, una realitat possible però llunyana, una oportunitat de canvi de joc o la panacea de tots els nostres problemes de descarbonització? 

A continuació s'exposaran diferents visions què s’estan explorant al Regne Unit i a Austràlia, dos dels països que lideren els debats sobre l’hidrogen.

L'hidrogen s'ha estat utilitzant pels viatges a l'espai i, des de llavors hi han hagut diversos debats pel que te a veure sobre els seus aspectes econòmics. Tanmateix, fa molt poc que la maduresa tecnològica i l’escala de producció fan que sigui un candidat seriós  per jugar un paper en els futurs sistemes d’energia. En particular, diversos fulls de ruta a tot el món preveuen l’ús de l’hidrogen com a vector energètic per donar suport a la descarbonització de tot el sistema energètic. En aquest sentit, una de les opcions clau és l’hidrogen verd procedent de l’electròlisi alimentada per les fonts d'energia d'electricitat renovable, donat que cada cop més,  surten a la llum gràcies a que disminueix el cost de les tecnologies de les energies renovables. No obstant això, els reptes i les oportunitats tecno-econòmiques que estan apareixent per a l’hidrogen verd poden ser molt diferents per als diferents països.

L’economia de la producció d’hidrogen ecològic està estretament associada al cost de la pròpia tecnologia. En aquest sentit, si bé el cost de la tecnologia de les energies renovables, sobretot per a l’eòlica i encara més per a l’energia solar, ha baixat dràsticament en la darrera dècada i continua seguint la tendència, els electrolitzadors encara són cars. Tanmateix, és probable que l’economia d’escala de les diferents tecnologies d’electrolitzadors tinguin un paper enorme, tal com va passar realment per a les energies renovables, amb costos que poden baixar significativament amb l’augment del volum de producció. També es podrien derivar  substancials beneficis de l’economia d’abastiment, amb la possibilitat d’utilitzar l’hidrogen per donar suport a diversos sectors, tal com es preveu en els “centres d’hidrogen” de molts països.

L’hidrogen verd produït a partir d’energies renovables en zones restringides a la xarxa elèctrica es podria injectar a la xarxa de gas per descarbonitzar el sector del gas. La viabilitat d’aquest procés d’energia a gas depèn d’una sèrie de factors, inclosos, entre d’altres, la disponibilitat de la xarxa de gas en una proximitat relativament propera i la disponibilitat de fluxos de gas suficients al punt d’injecció. De fet, particularment a nivell de transport, el risc  filtració a les canonades d’acer i la seva fragilitat, podria suposar restriccions al percentatge d’hidrogen que es podria barrejar amb el gas natural, mentre que a nivell de distribució això no  podria suposar cap problema o ser un problema menor, a causa de l'ús de canonades de plàstic. En general, a llarg termini, es necessitaria una certa adaptació de les canonades de la xarxa de gas i altres equips (per exemple, estacions de compressors).

Un altre aspecte important a tenir en compte de la infraestructura, especialment per al transport a gran escala i de llarga distància (inclòs el país) d’hidrogen verd, és la idoneïtat i l’economia del transport d’energia en forma d’electrons (transportar electricitat i convertir-la en hidrogen a el punt d’ús) o les molècules (produeixen hidrogen al lloc de les energies renovables i després es transporten a les canonades). Hi han investigacions que proposen que una cartera òptima de línies HVDC i canonades d’hidrogen podria ser la millor opció, en funció de la distància de transport i la quantitat de transferència d’energia. Les limitacions de la disponibilitat d’aigua també afectarien a la òptima solució. En general, l’impacte sobre la infraestructura elèctrica pot ser substancial i s’ha de considerar adequadament en la planificació del sistema integrat.

Actualment, hi han dos països que lideren la captació d’energies renovables i també estan considerant vies de descarbonització basades en l’hidrogen, inclòs l’hidrogen verd, són el Regne Unit i Austràlia. No obstant això, els seus punts de partida pel que fa a l'actual sistema energètic són força diferents, cosa que també suggereix un gran ventall de potencials  aplicacions  per a l'hidrogen:

Regne Unit: Demanda de calor molt estacional, principalment subministrada per gas; la màxima demanda hivernal tant d’electricitat com de calor, amb una elevada utilització de gas; una important demanda energètica per al transport; el potencial d’energies renovables és improbable que pugui cobrir tota la demanda d’energia; la flexibilitat del sistema energètic (tant per a electricitat com per a calor) basant-se essencialment en el gas; necessitat d’importació d’energia.

Austràlia: Demanda de calor relativament baixa, sobretot a Victòria; demanda màxima d’electricitat a l’estiu; elevada demanda energètica industrial global i una gran demanda energètica per al transport; gran part de la flexibilitat del sistema que proporciona el gas; potencial d'energia renovable pràcticament infinit, capaç de cobrir moltes vegades l'electricitat i, en el cas, la demanda energètica global; una gran exportació d’energia, inclòs el gas natural liquat, i un gran potencial d’exportació d’energies renovables.

Com a important punt comú, tant el Regne Unit com Austràlia, ambdós adopten una visió segons la qual l'acoblament sectorial i el desenvolupament dels sistemes multi-energètics poden afavorir la descarbonització de tot el sistema. És en aquest context que exploren, mitjançant diferents projectes i assajos pràctics, hi han diversos camins per al desplegament d’hidrogen: 

- Abasten des de la injecció d’hidrogen a la xarxa de gas fins al subministrament d’usuaris domèstics i comercials.

- Portar una mescla de gas, a concentradors industrials d’hidrogen per a múltiples productes i serveis. En particular, com es va esmentar anteriorment, l’explotació de l’economia d’abast i els centres d’hidrogen de càrrega industrial  actuals s’estan considerant clau per fer els primers passos cap al desenvolupament de projectes d’hidrogen tant a Austràlia com al Regne Unit. 

Al Regne Unit, el principal motor per al desenvolupament de l’hidrogen verd és la flexibilitat que podrien proporcionar els electrolitzadors per integrar les energies renovables. Aquesta flexibilitat es refereix tant a propòsits d’equilibri d’operacions a curt termini com a emmagatzematge a llarg termini (estacional). En particular, l’emmagatzematge estacional esdevé essencial en un futur basat en les energies renovables, sobretot si el nucli ja no es considerava una opció viable. En fer-ho, l’hidrogen verd es podria desplegar en diferents mides, com a part d’una cartera més àmplia centrada al voltant d’un sistema d’energia més electrificada, per donar suport, en particular, a la descarbonització dels sectors de gas i calefacció a més d’alguns segments de transport. Donada la proporció d’escala de consum d’energia i disponibilitat de recursos renovables, la producció d'hidrogen baix en carboni a partir del gas natural amb l'adopció de captura i emmagatzematge de carboni és una altra opció important a considerar. Diversos projectes al Regne Unit posen a prova la viabilitat i exploren els límits d’aquestes estratègies i requisits, inclòs amb l’objectiu de desplegar l’enorme capacitat d’emmagatzematge de la xarxa de gas per emmagatzemar energia renovable.

A Austràlia també s’estan realitzant estudis i assajos similars sobre el desplegament de l’actiu de l'existent  xarxa de gas. A més, donat el seu enorme potencial en producció eòlica i solar i a un cost molt baix, Austràlia està explorant visions més atrevides per convertir-se en una superpotència d’energies renovables desenvolupant “combustibles futurs” sense carboni, incloent i, en particular, l’hidrogen verd. Es podrien exportar a altres països amb un potencial limitat d’energies renovables, com Corea i el Japó, per donar suport als seus objectius de descarbonització. En aquest sentit, es preveuen  electrolitzadors a gran escala ja que són càrregues extremadament flexibles i  no només facilitarien la integració de les energies renovables proporcionant serveis de seguretat i flexibilitat a curt termini i opcions d’adequació i resistència a llarg termini (per exemple, , mitjançant emmagatzematge estacional acoblat a piles de combustible i turbines d’hidrogen), sinó també, es podria “desenvolupar” eficaçment juntament amb un sistema elèctric renovable. En el context de l'exportació d'energies renovables, la tecnologia utilitzada per al transport de combustibles futurs (per exemple, basada en hidrogen o amoníac verd) i el seu cost, tindrien un paper important, i això és objecte d'importants investigacions i proves. 

Els futurs combustibles, també podrien donar suport a la descarbonització de la indústria pesada, inclosa la fabricació de metalls d’alta intensitat energètica com l’alumini i l’acer, que de nou es podrien exportar com a productes amb carboni incrustat. Això seria clau en un futur de comerç de productes bàsics baixos en carboni. La tecnologia utilitzada per a l'enviament de futurs combustibles (per exemple, basada en hidrogen o amoníac verd) i el seu cost, tindrien un paper important, i això és objecte d'importants investigacions i proves. 

Malgrat la diversitat de situacions exemplificades, sembla que hi ha una opció consistent del potencial paper que l’hidrogen verd podria tenir en els futurs sistemes energètics de tot el món, tal com es va desprendre de la discussió sobre dos sistemes molt diferents, com el Regne Unit i Austràlia. No obstant això, encara s’enfronten diversos reptes, inclosa la dificultat de resoldre les complexes interaccions tecno-econòmiques que sorgeixen en un context de “sistema multi-energètic” quan diferents vectors d’energia (electricitat, hidrogen, gas), infraestructures en xarxa, sectors (inclosa la calor) , el transport i la indústria pesada) i els mercats, s’uneixen.

A curt termini, serà essencial identificar les opcions disponibles per augmentar les oportunitats de negoci per a l’hidrogen verd, que poden incloure l’ús d’electrolitzadors per participar en mercats de serveis auxiliars. A llarg termini, el pla per al desenvolupament d’una infraestructura multi-energètica integrada i la seva economia, així com la disponibilitat d’un mercat internacional d’hidrogen renovable (en el qual Austràlia podria jugar un paper com a important exportador i el Regne Unit com a importador) ) són els grans desconeguts. Un altre canvi de joc a llarg termini seria el tema de la resistència energètica. 

Independentment del tipus i específiques escales d’implementació a les diferents regions, és molt probable que un futur energètic net, assequible, segur i resistent inclogui una barreja de carteres de tecnologia i infraestructures híbrides on l’hidrogen i, particularment, l’hidrogen verd puguin tenir un paper important. 

Font: IEEE Smart Grids.

Amortiment de les oscil·lacions en les interconnexions elèctriques de la xarxa de transport.

Les oscil·lacions electromecàniques, són una preocupació per les interconnexions entre els grans sistemes de transport elèctric.  Hi ha dues raons que fan augmentar  les oscil·lacions entre països.

En primer lloc, si l’amortiment és insuficient, les oscil·lacions poden conduir a greus incidències que provoquen una caiguda de tot el sistema i, al seu torn, a una sèrie de falles en cascada. La caiguda del sistema elèctric que va ocórrer  en el  1996 a la costa oest d'Amèrica del Nord,  en part es podria atribuir  a les oscil·lacions no amortides.  Per tant, evitar a gran escala aquestes oscil·lacions d’energia proporciona un significatiu incentiu financer per treballar en amortir les oscil·lacions inter-àrees. També,  la transferència d’energia a través de llargues xarxes de transport, acostuma a estar  limitada com a conseqüència dels problemes d’estabilitat i està limitada per les oscil·lacions electromecàniques poc amortides.

Per tant, un amortiment addicional, pot augmentar la capacitat de transferència de potència. El recent  desenvolupament  de sistemes fiables de mesurament de superfície àmplia (WAMS) en temps real basats en unitats de mesura de fasors (PMU), han permès el potencial de fer plantejaments de control d’amortiment a gran escala per tal d’estabilitzar els modes crítics d’oscil·lació. Un projecte recent  d’investigació s’ha centrat en el desenvolupament d’un prototip d'un controlador de modulació de realimentació. El controlador d’amortiment utilitza senyals dels PMU en temps real per determinar una forma d’alimentació que permeti modular la potència activa. Els recents resultats, demostren un rendiment proper al desitjat i una amortiment millorat, d'acord amb estudis de modelatge i simulació. 

La idea original de modular el flux de potència a les oscil·lacions inter-àrees, es va dissenyar i provar per primera vegada en el 1975. El disseny original utilitzava el flux de potència activa com a senyal de realimentació. Tot i que aquest mètode proporcionava amortiment als modes d’oscil·lació de baixa freqüència, una anàlisi posterior va determinar que el senyal de realimentació del flux de potència local de CA, tenia una funció de transferència zero, que limitava el guany del controlador i empitjorava les oscil·lacions a freqüències més altes.

El modern controlador, és capaç d’evitar aquest problema perquè incorpora una WAMS que està sincronitzat amb el temps via GPS, per millorar l’amortiment. Aquestes dades estan disponibles a causa del recent desplegament de PMU, que proporcionen mesures ràpides, fiables i a tot el sistema.

Actualment, hi ha un principal interès per mitigar les oscil·lacions de la xarxa i evitar grans afectació en els serveis de qualitat dels subministrament elèctric. Per això, cal utilitzar dades adquirides en temps real, dels PMU.

Aquestes dades, serveixen com a senyal de realimentació per informar al controlador de la quantitat de potència que cal afegir o restar, al flux de potència. Aquesta injecció d'energia acuradament controlada és l'acció que esmorteix les oscil·lacions de la xarxa. Un sistema de supervisió, integrat al controlador, garanteix una política de "no fer mal" per a la xarxa en la qual l'amortiment no empitjora mai. Mitjançant la millora de l’esmorteïment d’aquestes oscil·lacions inter-àrees, es té el potencial de permetre una major transferència de potència.

El control, és una acció proporcional sobre la diferència de freqüència entre les zones de manera que, l'ordre de potència, que canvia el flux,  s'envia als diferents  controls ubicat en els llocs d'intercanvi

Aquest disseny, pretén que pugui interactuar eficaçment amb les oscil·lacions inter-àrees entre 0,2 i 1,0 Hz. Les oscil·lacions superiors a 1,0 Hz s’atenuen significativament i les oscil·lacions inferiors a 0,2 Hz s’atenuen de forma efectiva mitjançant l’ús de diferències de freqüència com a senyal de realimentació. Aquesta estratègia de control proporciona amortiment als modes oscil·latori sense interactuar amb les accions del control de velocitat.

Les proves inicialment realitzades al setembre del 2016 i repetides al maig de 2017 de bucle tancat, van demostrar  que l’amortiment constantment en el mode principal, millorava 4,5 punts percentuals respecte a les proves de bucle obert, quan es feien per donar resposta  a una inserció del pols de frenat de durada  0,5 segons. Les demás proves que es van fer en resposta a polsos d'ona quadrada i oscil·lacions forçades proporcionades per un generador, també mostren una millor amortiment en l'operació de control de bucle tancat vs el de bucle obert. En totes les proves realitzades, no hi ha hagut cap cas en que el controlador d'amortiment empitjori els modes perifèrics o que causi danys a la xarxa.

A causa de l'existència de la sincronització GPS a tots els  PMU i a on està el controlador implica que els retards es podrien mesurar i caracteritzar amb precisió. Aquest sistema de control no tolera un retard excessiu, de manera que es cal estudiar i verificar que els retards estiguin dins de les toleràncies, de manera què cal verificar que el retard efectiu entre el senyal que s'envia i el que es rep no ha de superar els 150 - 200 ms.

Es necessitaran noves funcions de disseny i més proves abans que es pugui desplegar en un estat de plena explotació en una xarxa. Entre les característiques específiques del disseny, s’inclou l’estimació del guany del bucle obert i els marges de fase de la xarxa com a mitjà per controlar l’eficàcia de l’amortiment i els marges d’estabilitat. Una altra característica que es té en compte, és la incorporació d’una zona morta a la potència modulada per reduir l’excessiu esforç de control. Finalment, cal investigar més com s'ha de fer l'explotació de la xarxa elèctrica prop dels llindars de saturació de la consigna de potència durant el flux de plena capacitat.

Per tant, ha estat la primera demostració amb èxit d'una xarxa de control amb realimentació en temps real mitjançant PMU. Es tracta d’un canvi de joc que permet l’ús de recursos energètics en xarxes àmpliament distribuïdes que tenen el potencial de transformar l'actual xarxa elèctrica per esdevenir una  xarxa intel·ligent. Els avantatges obtinguts són:

1.- Fiabilitat addicional a la xarxa gràcies al millor amortiment de les oscil·lacions electromecàniques.

2.- Gestió addicional de contingències de la xarxa en condicions de sistema estressades.

3.- Límits de potència més alts en les interconnexions a nivell de transport.

4.- Ajornament per construir noves xarxes de de transport.

Font: IEEE Smart Grids

Comunitats energètiques locals

Sense cap mena de dubte, s’està davant d’una crisis en la qual, convergeixen aspectes tals com el clima, la salut, l’economia  i la societat de manera que, tot sembla que estigui relacionat. Arreu d’Europa,  ja es  viu amb els primers impactes del canvi climàtic, com són les sequeres, falles de cultius, inundacions i incendis forestals. 

Cal trobar una societat regeneradora i això vol dir disposar d’un nou sistema energètic  100% renovable, de propietat democràtica que no comprometi el benestar de les generacions futures.

Per tant, es necessita d’un sistema energètic molt diferent a l’actual el qual, passa per deixar de cremar combustibles fòssils per fer possible la gestió  d’un sistema energètic descentralitzat 100% renovable. 

Una fórmula,  que sense dubte ajudarà a ser més respectables amb el medi ambient són les comunitat energètiques locals (CEL).

To i que sovint es pensa que les CEL, són un grup de persones de peu davant d’un parc eòlic o solar,  segons la legislació europea i també en  documents de diverses entitats hi ha múltiples definicions del que s’entén com una comunitat energètica. En general, una  CEL està formada per entitats legals que s'involucren en la producció, distribució i ús d'energia. L'objectiu d'aquestes entitats és brindar a la comunitat local beneficis tant ambientals com econòmics i socials. Segons l' IDAE (Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia) una comunitat energètica local és una: "entitat jurídica de participació voluntària i oberta controlada per accionistes o membres que siguin persones físiques o jurídiques (entre altres: associacions, cooperatives, organitzacions sense ànim de lucre, empreses) i també administracions locals autonòmiques o nacionals ".

No obstant això, hi ha molta variació en la forma de les estructures de les comunitats energètiques locals i també, hi han diferències en les motivacions per la seva creació així com en les tecnologies que s'apliquen. 

Hi han diferents formes jurídiques que s’utilitzen per crear les comunitats energètiques però el que realment importa, és l’objectiu i les activitats que es duran a terme per donar suport a la democràcia energètica, no l'estructura que acabi essent escollida. Amés, la propietat energètica dels ciutadans no es limita a l 'electricitat de manera que, la democràcia energètica també està emergint en sectors com són el de calor i el de transport. 

Per tal de fer més local i sostenible tot el sistema energètic,  cal actuar en matèria de les fonts per fer  calor, fred,  i el transport. Llavors,  cal pensar i planificar aquests tres sectors per poder identificar quines accions i pràctiques podrien ser de valor.

La transició cap a una generació d’energia neta i segura,  requereix de fortes inversions. Tot i que aquestes inversions són rendibles, fer possible un projecte energètic requereix  de grans quantitats de capital. Si a Europa hi ha molts diners en els  bancs que sense saber-ho en certa manera ajuden a la crisi climàtica, ja que els bancs encara fan fortes inversions en projectes d’energia no renovable, llavors,  fer que les comunitats participin en la transició energètica permetria redirigir aquests diners a solucions climàtiques que respecten el medi ambient i també, a una economia més local. 

Moltes vegades, l’oposició local als projectes energètics pot ser una important barrera per a les energies renovables. De vegades, no és difícil entendre per què  ja què, sovint s’imposen desenvolupaments de gran escala a les comunitats, amb les mínimes oportunitats per als residents locals de donar aportacions, expressar les seves preocupacions o participar-hi. Però quan la gent participa en el projecte, acostuma a millorar l’acceptació i el suport d’aquest tipus de projectes, per tant, contribueixen a augmentar el desenvolupament de nous projectes d’aquest tipus.

Diversos estudis han demostrat nivells més elevats de confiança de les persones cap els projectes energètics comunitaris. Per exemple, el suport públic a les energies renovables a Dinamarca va augmentar significativament amb el desenvolupament de cooperatives d’energia eòlica gràcies al requisit per als desenvolupadors eòlics de vendre accions als ciutadans locals.

Quan les persones participen en un projecte, és molt més probable que en valorin els beneficis i es posi en context els aspectes negatius ja que es possible minvar-los. Per exemple, escollint detingudament on col·locar els millors emplaçaments pels aerogeneradors al territori de proximitat.

El suport públic a les energies renovables està relacionat amb els nivells de consciència de les persones. Com més sigui la conscienciació sobre els problemes de l'energia, serà més probable que s’obtinguin els suports a aquestes tecnologies renovables. Per passar a un sistema d’energia neta i segura, cal que les persones es comprometin a formar part de la solució. De fet, molts projectes energètics comunitaris proporcionen informació i fan activitats de divulgació, augmentant així el suport a la població.

Molts projectes energètics de propietat comunitària proporcionen una part de l’energia elèctrica a baix cost per a les parts implicades.  Per exemple, al Regne Unit, molta gent que no es podia permetre el pagament de les seves factures d’energia  va apostar pel projecte de la comunitat Solar de Brixton, de manera que va ser possible proporcionar part del seu consum elèctric gratis als residents d’aquesta CEL, gràcies a la generació de les plaques solars que van instal·lar als seus teulats.  Per tant, quan les comunitats posseeixen els mitjans per produir la seva pròpia energia, tenen més control sobre els costos.

Per acabar assenyalar que, hi ha un aspecte  molt important  quan una comunitat aconsegueix que el seu projecte sigui reeixit, ja que es desenvolupa un sentiment d’orgull i confiança i també, les persones desenvolupen habilitats valuoses i enforteixen les relacions. Per tant, compartir els beneficis financers del projecte també enforteix a les comunitats. 

Ramon Gallart

Importància en la supervisió de la resistivitat del terreny per les xarxes elèctriques.

Al Febrer del 1998, Auckland, Nova Zelanda, va patir una de les falles elèctriques més greus de tot el segle XX. Una sèrie de quatre fallades elèctriques van deixar a les fosques el districte empresarial més important de la ciutat durant gairebé cinc setmanes.

 La investigació posterior va assenyalar la insuficient valoració de les condicions del sòl com una de les causes principals d'aquesta crisi. Concretament, es va apuntar que "les resistivitats del sòl  (al llarg de l'estesa dels cables) van superar fins a un 500% els valors especificats pel fabricant del cable.

La resistivitat tèrmica del sòl és un factor crític a l’hora de protegir els cables de les xarxes de distribució. Per tant, es pot entreveure l’amenaça que representa.

Un aspecte real que sovint és infravalorat  i preocupant què val la pena revisar,  és que el sòl ja que aquest, està viu. Les seves propietats, que inclouen característiques  tèrmiques, elèctriques i mecàniques, no només varien  en distàncies curtes i dins d’àrees limitades, sinó que també varien al llarg del temps, a causa dels canvis estacionals i de les variacions meteorològiques. Segons els informes, la resistivitat elèctrica del sòl pot variar entre 5 i 1.000 vegades. Un altre exemple són els canvis en la resistivitat tèrmica del sòl, que poden augmentar més enllà del 300%. Ara ja  hi han diversos factors que determinen el nivell exacte de les variacions, però els dos factors fonamentals, són: 

1.- La humitat del sòl i 

2.- La temperatura del sòl.

Ambdós,  estan relacionats amb el clima i estan afectats per canvis en la temperatura de l’aire i els nivells de precipitació. Com més gran sigui l’oscil·lació dels dos darrers factors, més gran serà la variació de les propietats del sòl.

Aquestes variacions contínues en les propietats del sòl, quan passen desapercebudes, poden presentar seriosos problemes per al funcionament dels actius de la xarxa de distribució elèctrica i, en particular, de les infraestructures subterrànies, incloses les següents;

- La xarxa de connexió a terra de la subestació, que és segura a l’estiu, però insegura a l’hivern,

- Un sistema col·lector de cables subterrani en un parc eòlic o una planta solar que pot subministrar fins a la màxima capacitat depenent l'estacionalitat de manera que podria causar falles del cable o pèrdua de rendiment,

- Un sistema de protecció de posada a terra en una central elèctrica,  podria deixar estructures subterrànies subprotegides o sobre-protegides tenint en compte les variacions estacionals de la resistivitat del sòl.

A més, molts equips i instal·lacions d’alta tensió, depenen d’infraestructures subterrànies sòlides i fiables per al seu correcte funcionament, o la seva funcionalitat es veuria compromesa. Per exemple,  un mal funcionament de la protecció contra falles a terra, defectes en l’aïllament de qualsevol equip o cable  poden provocar l’aturada de tota una instal·lació o fins i tot, d’una interconnexió sencera.

Malgrat les greus conseqüències d’una inadequada gestió del sòl en les enginyeries elèctriques,  existeix poca conscienciació en les instal·lacions de poca potencia ja que  no es considera un aspecte crític i també se situa al final de les llistes de prioritats en molts projectes de potencia. Però per instal·lacions de gran potencia, s’ha convertit en una pràctica normal l'adoptar tecnologies com la supervisió dinàmica de les línies. Aquestes pràctiques, busquen optimitzar la utilització dels recursos per donar una millor resposta a diverses manifestacions de les variacions meteorològiques, per exemple, la temperatura de l'aire, la velocitat del vent, etc. Però, encara manca considerar aspectes de les variacions de les propietats del sòl. És segur dir que una incorrecta  resistivitat del terreny elèctrica, és un aspecte crític que acostuma a ser infravalorat en les pràctiques d’enginyeria energètica, tant durant les fases de disseny com d’operació. No obstant això, ja hi ha molta conscienciació de que el sòl és una zona d'alt risc per a les xarxes de connexió a terra. Tot i això, altres coneixements de la indústria, revelen que les xifres de resistivitat, que segueixen sent la base de les proteccions dels cables d’alimentació, en molts casos, independentment de les variacions espacials i estacionals), segueixen el principi estàndard del terreny de valor tèrmic únic durant les fases de disseny i explotació.

Font: IEEE Smart Grids

Camió elèctric urbà de Volta Trucks.

Volta Trucks ha desenvolupat el que serà com el primer vehicle comercial de 16 tones totalment elèctric construït al món i dissenyat per circular per ciutats per a viatges curts.

La jove empresa, fundada a Suècia en el 2019, ha tancat una inversió de 16,5 milions d’euros per ajudar a impulsar la producció del Volta Zero, que té un abast entre 150-200 km.

Malgrat els humils plans fins ara, el camió ja compta amb una cartera de comandes per valor de 240 milions d'euros, independentment de la situació del Brexit i la pandèmia COVID-19.

És una empresa escandinava amb una base operativa al Regne Unit i també tenen presència a França que operen al Regne Unit a causa d'accés a especialistes en automoció i per estar a prop del seu mercat objectiu.

Està previst posar entre 12 i 20 vehicles a la carretera pel 2021 i pretenen augmentar la fabricació a finals del 2022.

Volta es dirigeix ​​a les empreses de distribució, de logística i de mudances que intenten substituir els camions de gasoil que contaminen les ciutats. El francès Petit Forestier, que és la firma de lloguer de camions refrigerats més gran d’Europa, ja ha signat un contracte per 1.000 unitats.

Tot i això, Volta continua buscant un soci de fabricació permanent per produir els camions. fins ara, la companyia només ha produït un prototip, que va ser produït l’any passat per la firma automobilística britànica Prodrive.

S'està en l'última fase de negociacions amb diversos socis de fabricació de diferents parts d'Europa i el Regne Unit. El Brexit no preveu cap impacte a curt termini sobre el negoci, però encara podria influir en l’elecció.

A mesura que s'avaluen els seus socis de fabricació, han considerat les barreres comercials, els costos logístics, els costos laborals (una àmplia gamma de factors) i l'impacte del Brexit és un d'aquests factors que estan avaluant.

L'empresa ha de convèncer els clients per confiar en els seus vehicles elèctrics, tot i el preu més alt que els camions rivals tradicionals, perquè el combustible és més barat.

El cost total de propietat per tenir aquest vehicle és comparable al d'un vehicle dièsel actual. Això fa que la transició sigui molt més fàcil per als clients.

Volta vol beneficiar-se del canvi continu de la indústria cap a una energia més ecològica i més neta, i dels esforços mundials més amplis per reduir l’ús de carboni i combatre el canvi climàtic.

Gran Bretanya, que va acollir la cimera mundial sobre el canvi climàtic COP26 de l'ONU a Glasgow, prohibirà la venda de cotxes dièsel i de gasolina a partir del 2030 com a part d'un pla per assolir la neutralitat del carboni a mitjan segle.

Diverses ciutats europees, inclosa París, restringeixen l'accés de vehicles més vells i més contaminants durant els episodis d'alta contaminació, que poden suposar dificultats per a les empreses de repartiment.

Diverses empreses estan treballant per desenvolupar camions i furgonetes elèctriques als Estats Units.

Volkswagen i Toyota van anunciar l'any passat una associació per construir un camió elèctric amb piles de combustible d'hidrogen en lloc de bateries.

Font: Volta Trucks.

Electrònica de potencia a la xarxa de distribució elèctrica.

L’electrònica de potència utilitzada en els inversors que connecten els VE, a les PV,  els generadors  eòlics, els sistemes d’emmagatzematge, mica en mica estan desplaçant, la generació tradicional. Això implica què, els inversors heretaran noves responsabilitats amb nous reptes. 

Si be és cert que encara hi ha un cert buit de coneixement, un equip d’experts del Laboratori Nacional d’Energies Renovables (NREL) i diverses institucions col·laboradores, han publicat el full de ruta per la recerca sobre inversors que es van connectat a la xarxa de distribució esdevenint, com una completa guia per entendre els sistema elèctric amb un ampli domini dels inversors.

El full de ruta proporciona una perspectiva de tot el sistema sobre la integració dels recursos basats en inversors. Es distingeix entre els control dels inversors per seguir la xarxa, que depenen de la generació tradicional, i els que tenen capacitat de crear illes o formar xarxa independentment dels generados tradicionals. Ambdós, permeten als inversors funcionar de manera flexible dins de sistemes elèctrics híbrids o, al 100% basats en inversors. Tot i que són més habituals els controls de seguiment de la xarxa, s'exploren les necessitats i els passos següents per implementar controls i capacitats dels inversors per la formació de xarxa ja que, s’espera que definiran els futurs sistemes d’energia .

A part d'alguns sistemes elèctric emplaçats en illes i micro-xarxes, hi han pocs exemples dels sistemes predominants en els inversors que es poden utilitzar com a referència. Per això cal reconèixer la primera etapa sobre com fer la formació de xarxes i proposar un pla per augmentar aquestes línies de recerca. A curt termini, cal una revisió de les normes tècniques i reguladores, així com el desenvolupament de tècniques avançades de modelatge. Les prioritats a llarg termini se centraran en la construcció de sistemes basats en inversors d'una mida cada vegada més gran, començant per els pobles rurals i campus universitaris fins a una escala d’interconnexions entre regions, estat o països.

Sorgeixen preguntes sobre com habilitar sistemes per la formació de xarxes de qualsevol mida. Igual que la generació i els dispositius tradicionals, els inversors hauran de respondre a fallades, sincronitzar el flux d’energia i controlar la freqüència i la tensió a diverses escales de temps. Actualment cal considerar l'estat de l'art per a aquestes aplicacions basades en inversors i les relaciona amb el context més ampli de com dissenyar sistemes híbrids que combinin grans quotes de recursos renovables i tradicionals.

Com que el sistema d' energia elèctrica es transforma gràcies al ràpid desplegament de tecnologies renovables, és fonamental mantenir la fiabilitat i l'estabilitat de la xarxa, per això cal identificar el camí a seguir perquè els distribuïdors integrin més recursos eòlics i solars i d'emmagatzematge basat en bateries i establir un marc integral per a les tecnologies que permeten la formació de xarxa per afrontar els reptes de fiabilitat.

Els inversors que permetran la formació de xarxa, es convertiran en un component crític de la xarxa elèctrica futura. Aquest full de ruta ajudarà a la indústria, el govern i les organitzacions de recerca acadèmica a superar els principals reptes de la integració de recursos basats en inversors.

Font: Laboratori Nacional d’Energies Renovables.

Entendre els comentaris dels conductors de VE, gràcies a la IA.

Molts conductors els atrauen els vehicles elèctrics perquè redueixen les emissions de gasos d’efecte hivernacle  però, hi ha una manca de confiança en els serveis de la càrrega. Construir una xarxa fiable d’estacions de recàrrega és en part difícil, ja que és costa agregar dades dels operadors independents de les estacions.

Recentment, s'ha desenvolupat una solució basada en intel·ligència artificial (IA), que pot analitzar les ressenyes dels usuaris d’aquestes estacions, cosa que li permet identificar amb precisió els llocs on hi ha insuficients punts de recàrrega o que estan fora de servei.

S'estan invertint milers de milions d'Euros públics i privats en infraestructures pel vehicles elèctrics, però realment no s'entén bé fins a quin punt aquestes inversions serveixen pels usuaris de VE o només són per un interès públic.

Els conductors dels vehicles elèctrics han començat a resoldre aquest problema de la incertesa  de les infraestructures de recàrrega formant comunitats en les aplicacions de localització d’estacions de recàrrega, deixant ressenyes. 

Amb l'ajut de la IA és possible  predir si un determinat punt de recàrrega ha estat disponible en un dia concret. També, es va trobar que les àrees micro-politanes, on la població es troba entre les 10.000 i les 50.000 persones, podrien estar mal ateses, amb més  problemes de disponibilitat de les estacions. 

Quan els usuaris participen i comparteixen informació sobre experiències de recàrrega, sovint participen en un comportament pro-social o pro-ambiental, cosa que  proporciona una valuosa informació sobre el comportament per les eines del automatic leraning. Però, en comparació amb l’anàlisi de les taules de dades, els textos dels comentaris poden ser difícils de processar per als ordinadors ja que hi han comentaris de tres paraules o també poden ser de fins a 25 o 30 paraules amb faltes d'ortografia i altres temes com el emojicons.

Per solucionar aquest problema, s'ha adaptar un  algoritme als enllaços/fòrums on participen els usuaris de vehicles elèctrics. L'algoritme, va ser entrenat gràcies ha haver usat les ressenyes de 12.720 estacions de recàrrega dels Estats Units per classificar-les en vuit diferents categories:

- De funcionalitat,

- De disponibilitat,

- De  cost,

- D'ubicació, 

- Del concessionari,

- De la interacció amb l’usuari,

- Del  temps de servei

- De la preocupació per la autonomia. 

La IA va obtenir un 91% de precisió i una alta eficiència d'aprenentatge en analitzar les ressenyes en qüestió de minuts. això,  és una fita en la transició perquè es pugui desplegar aquestes eines d'IA perquè ja la IA ho pot fer tan bé com a les persones ja què, en alguns casos, la IA va superar el rendiment dels experts humans".

A diferència dels anteriors estudis d’avaluació del rendiment de la infraestructura de càrrega que es basen en enquestes auto-informades costoses i poc freqüents, la IA pot reduir els costos de la investigació alhora que proporciona dades estandarditzades en temps real. Es preveu que el mercat de recàrrega de vehicles elèctrics creixi fins als 27.600 milions de dòlars el 2027. El nou mètode pot donar informació sobre el comportament dels consumidors, permetent una ràpida anàlisi de polítiques i facilitant la gestió d’infraestructures per al govern i les empreses. Per exemple, les conclusions de l’equip suggereixen que pot ser més efectiu subvencionar el desenvolupament d’infraestructures en lloc de vendre un cotxe elèctric.

Tot i que la tecnologia encara s’enfronta a algunes limitacions, com la necessitat de reduir els requisits de potència de processament dels ordinadors, abans de desplegar al mercat de la càrrega de vehicles elèctrics una implementació a gran escala, s'espera que a mesura que la ciència progressi, aquesta tecnologia podrà obrir portes a estudis més profunds sobre l’equitat social a més de satisfer les necessitats dels consumidors.

Aquesta sol·lució, es una advertiment perquè, atesa la gran inversió en infraestructura de vehicles elèctrics, es fa d'una manera que no necessàriament està atenta a les qüestions d'equitat social i de distribució de l'accés a aquesta infraestructura habilitadora. Aquest és un tema de debat que no desapareixerà i ara tot just, es comença a entendre.

Font: Escola de Polítiques Públiques de l'Institut Tecnològic de Geòrgia