Comunitats energètiques locals

Sense cap mena de dubte, s’està davant d’una crisis en la qual, convergeixen aspectes tals com el clima, la salut, l’economia  i la societat de manera que, tot sembla que estigui relacionat. Arreu d’Europa,  ja es  viu amb els primers impactes del canvi climàtic, com són les sequeres, falles de cultius, inundacions i incendis forestals. 

Cal trobar una societat regeneradora i això vol dir disposar d’un nou sistema energètic  100% renovable, de propietat democràtica que no comprometi el benestar de les generacions futures.

Per tant, es necessita d’un sistema energètic molt diferent a l’actual el qual, passa per deixar de cremar combustibles fòssils per fer possible la gestió  d’un sistema energètic descentralitzat 100% renovable. 

Una fórmula,  que sense dubte ajudarà a ser més respectables amb el medi ambient són les comunitat energètiques locals (CEL).

To i que sovint es pensa que les CEL, són un grup de persones de peu davant d’un parc eòlic o solar,  segons la legislació europea i també en  documents de diverses entitats hi ha múltiples definicions del que s’entén com una comunitat energètica. En general, una  CEL està formada per entitats legals que s'involucren en la producció, distribució i ús d'energia. L'objectiu d'aquestes entitats és brindar a la comunitat local beneficis tant ambientals com econòmics i socials. Segons l' IDAE (Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia) una comunitat energètica local és una: "entitat jurídica de participació voluntària i oberta controlada per accionistes o membres que siguin persones físiques o jurídiques (entre altres: associacions, cooperatives, organitzacions sense ànim de lucre, empreses) i també administracions locals autonòmiques o nacionals ".

No obstant això, hi ha molta variació en la forma de les estructures de les comunitats energètiques locals i també, hi han diferències en les motivacions per la seva creació així com en les tecnologies que s'apliquen. 

Hi han diferents formes jurídiques que s’utilitzen per crear les comunitats energètiques però el que realment importa, és l’objectiu i les activitats que es duran a terme per donar suport a la democràcia energètica, no l'estructura que acabi essent escollida. Amés, la propietat energètica dels ciutadans no es limita a l 'electricitat de manera que, la democràcia energètica també està emergint en sectors com són el de calor i el de transport. 

Per tal de fer més local i sostenible tot el sistema energètic,  cal actuar en matèria de les fonts per fer  calor, fred,  i el transport. Llavors,  cal pensar i planificar aquests tres sectors per poder identificar quines accions i pràctiques podrien ser de valor.

La transició cap a una generació d’energia neta i segura,  requereix de fortes inversions. Tot i que aquestes inversions són rendibles, fer possible un projecte energètic requereix  de grans quantitats de capital. Si a Europa hi ha molts diners en els  bancs que sense saber-ho en certa manera ajuden a la crisi climàtica, ja que els bancs encara fan fortes inversions en projectes d’energia no renovable, llavors,  fer que les comunitats participin en la transició energètica permetria redirigir aquests diners a solucions climàtiques que respecten el medi ambient i també, a una economia més local. 

Moltes vegades, l’oposició local als projectes energètics pot ser una important barrera per a les energies renovables. De vegades, no és difícil entendre per què  ja què, sovint s’imposen desenvolupaments de gran escala a les comunitats, amb les mínimes oportunitats per als residents locals de donar aportacions, expressar les seves preocupacions o participar-hi. Però quan la gent participa en el projecte, acostuma a millorar l’acceptació i el suport d’aquest tipus de projectes, per tant, contribueixen a augmentar el desenvolupament de nous projectes d’aquest tipus.

Diversos estudis han demostrat nivells més elevats de confiança de les persones cap els projectes energètics comunitaris. Per exemple, el suport públic a les energies renovables a Dinamarca va augmentar significativament amb el desenvolupament de cooperatives d’energia eòlica gràcies al requisit per als desenvolupadors eòlics de vendre accions als ciutadans locals.

Quan les persones participen en un projecte, és molt més probable que en valorin els beneficis i es posi en context els aspectes negatius ja que es possible minvar-los. Per exemple, escollint detingudament on col·locar els millors emplaçaments pels aerogeneradors al territori de proximitat.

El suport públic a les energies renovables està relacionat amb els nivells de consciència de les persones. Com més sigui la conscienciació sobre els problemes de l'energia, serà més probable que s’obtinguin els suports a aquestes tecnologies renovables. Per passar a un sistema d’energia neta i segura, cal que les persones es comprometin a formar part de la solució. De fet, molts projectes energètics comunitaris proporcionen informació i fan activitats de divulgació, augmentant així el suport a la població.

Molts projectes energètics de propietat comunitària proporcionen una part de l’energia elèctrica a baix cost per a les parts implicades.  Per exemple, al Regne Unit, molta gent que no es podia permetre el pagament de les seves factures d’energia  va apostar pel projecte de la comunitat Solar de Brixton, de manera que va ser possible proporcionar part del seu consum elèctric gratis als residents d’aquesta CEL, gràcies a la generació de les plaques solars que van instal·lar als seus teulats.  Per tant, quan les comunitats posseeixen els mitjans per produir la seva pròpia energia, tenen més control sobre els costos.

Per acabar assenyalar que, hi ha un aspecte  molt important  quan una comunitat aconsegueix que el seu projecte sigui reeixit, ja que es desenvolupa un sentiment d’orgull i confiança i també, les persones desenvolupen habilitats valuoses i enforteixen les relacions. Per tant, compartir els beneficis financers del projecte també enforteix a les comunitats. 

Ramon Gallart