Cal reduir el consum d'energia.

No ni ha prou en substituir els combustibles fòssils per l'energia renovable, vehicles elèctrics i l'eficiència energètica.

Hi ha un altre problema que és: per quan cal. El calendari per reduir al 50% les emissions de CO2 i assolir les emissions zero pel 2050, és molt just. Si bé les fonts renovables estan fent grans avenços, certament l'ús global d'energia primària arreu del món continua augmentant. Això significa que les renovables van tard.

És possible que si el consum d'energia creix al ritme anterior a la pandèmia, el canvi tecnològic no serà suficient per reduir a la meitat les emissions globals de CO2 l'any 2030. La manera de fer-ho, es reduint  molt el consum d'energia per aconseguir que el creixement econòmic no vagi acompanyat amb un creixement energètic mentre es fomenta, divulga i accelera la construcció de fonts renovable per tant, cal fer un canvi en l'estil de vida.

Llavors, com s'explica que a l'any 2000, els combustibles fòssils van subministrar el 80% del consum total d'energia primària del món i el 2019, va ser del 81% ?.

Si es te en compte l'augment de la taxa de creixement de l'electricitat renovable durant aquest període de temps, llavors, perquè el consum energètic mundial ha anat continuat creixent? (sense comptar el 2020 època de pandèmia). Com fins avui, la major part del creixement ha vingut pels combustibles fòssils, especialment per al transport i la calefacció no elèctrica, llavor el creixement del 135% de l'electricitat renovable durant aquest període, tot i semblar important, la veritat és que va començar des d'una base molt petita. És per això que no va ser possible captar un ràtio menor de l'augment del consum d'electricitat provinent d'una base gran produïda amb combustibles fòssils.

Tot i que possiblement el canvi tecnològic està al punt en què ara és possible la seva implementació i de manera assequible, la transició no serà prou ràpida per si sola. Si no s'aconsegueix, és probable que el la Terra travessi el punt d'inflexió climàtica amb que això significa i comporta.  Tot i que el que cal fer és senzill, aconseguir en 30 anys,  no ho és.

Suposant un major esforç per obtenir un major ritme de creixement renovable, no serà  segur al 100% substituir tots els combustibles fòssils per l'any 2050. Això no és per les energies renovables ja que, per exemple,  altres fonts d'energia baixes en emissions de CO2 com és la nuclear, trigarien molt més a construir-se i això podria  generar més endarreriment.

Llavors, hi han altres recursos per guanyar temps?  Respecte a la captura de CO2, tot i que s'està estudiant amb gran atenció, sembla poc probable que faci una contribució significativa. Hi han investigacions que expliquen que l'eliminació de CO2 mitjançant la captura i emmagatzematge de carboni o la captura directa d'aire no es produirà a gran escala, perquè aquestes tecnologies són especulatives, arriscades i molt cares.

Un canvi de comportament individual ajuda, però no ni ha prou. L'Agència Internacional de l'Energia reconeix que el les emissions zero per al 2050 requerirà canvis de comportament i canvis tecnològics. Però els exemples que posa són merament simbòlics, com rentar la roba amb aigua freda, assecar-la amb estenedors i reduir els límits de velocitat a les carreteres.

L'informe del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic de 2022 sobre la mitigació del clima va fer un pas més, reconeixent la importància de reduir col·lectivament el consum d'energia. Per fer-ho eficaçment, calen polítiques valentes dels governs.

Els països rics són els responsables de la majoria de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. D'això se'n dedueix que cal reduir el consum als països amb ingressos alts, alhora que es millora el benestar social.

Són conegudes les tecnologies  pel canvi climàtic i així,  fer-hi front: renovables, electrificació, hidrogen verd. Però tot i que aquests ajudaran a impulsar una transició ràpida, encara no estan dissenyades per minvar el consum. 

Ramon Gallart