L'augment dels preus del gas i del petroli provocat per la invasió russa d'Ucraïna podria ajudar a accelerar la transició energètica. Però els alts preus no seran suficients per garantir el seu èxit.
Els governs de les capitals europees, ràpidament s'adonen que Putin utilitza l'energia com a eina estratègica en política exterior. En resposta a la invasió d'Ucraïna i els alts preus de l'energia, es busca obtenir la independència energètica de Rússia, per exemple, accelerant la construcció de noves terminals de GNL provinent de Qatar i allargant la vida útil d'algunes les centrals elèctriques. Segur que cremar carbó per produir electricitat ens fa tornar al segle passat, però la realitat va ser que l'any 2020, el 13 % de l'electricitat a la UE va ser generada per centrals de carbó. Si es manté elevat el preu del gas, no només les energies renovables seran més atractives; pot ser el carbó serà més econòmic.
Un altre efecte dels alts preus de l'energia és que fan augmentar la inflació. De fet, el Banc Central Europeu estima que l'energia és responsable de més de la meitat de l'augment de la inflació. Aquesta és una mala notícia per a la transició energètica, ja que les fonts d'energia renovables són més intensives en capital que els combustibles fòssils. Si la inflació augmenta, també ho faran els costos de finançament, fent que desproporcionadament, les renovables siguin més cares. A més, els governs europeus han començat a plantejar-se retallar les subvencions a les renovables, ja que els costos han disminuït prou per fer-les competitives. En conseqüència, el preu del carboni hauria de convertir-se en la pedra angular de la política de clima econòmic, un debat que és familiar a Suïssa.
En un recent estudi publicat a Nature Energy, s'ha analitzat la situació i s'han identificat riscos. Si s'han d'assolir els objectius climàtics enmig de la inflació i l'eliminació progressiva de les subvencions a les energies renovables, el preu del CO2 de moment, serà més baix (ja que és car construir energies renovables), però sembla ser que en el futur augmentarà. Això significa que la rendibilitat de les empreses que generen energia a base de carbó i gas segueix sent alta a curt termini, i sorgeix una situació política complicada: els defensors de les energies renovables no aconsegueixen suport prou ràpid, mentre que els seus oponents es mantenen forts a curt termini. Això comporta el risc d'una reacció política. És probable que el lobby dels combustibles fòssils pressioni per reduir els preus del carboni, cosa que dificulta la implementació d'una política ambiciosa de canvi climàtic. De fet, hi han veus que ja es pronuncien en contra dels alts preus de les emissions de CO2.
Quina seria una resposta intel·ligent per seguir endavant amb el canvi energètic?
En primer lloc, cal continuar avançant amb la transició cap a un sistema d'energies renovables. Alemanya ha destinat 200.000 milions d'euros a inversions en descarbonització i una major independència dels combustibles fòssils importats durant els propers quatre anys. Des de la invasió d'Ucraïna per part de Rússia, també s'ha convertit en un tema candent en la política suïssa: només a la sessió parlamentària de primavera es van presentar més de 100 mocions relacionades amb l'energia. Suïssa ha de seguir el mateix i obrir el camí per a les renovables: afegir capacitat solar als Alps, per exemple, podria aportar beneficis reals. I el procés d'aprovació d'aquestes centrals s'hauria d'aclarir sense demora.
En segon lloc, hauríem d'abordar les crides polítiques per reduir amb precaució els preus de la gasolina, el gasoil i els carburants. Aquest alleujament no s'hauria d'aplicar de manera aleatòria, sinó, durant un període limitat i de manera específica per esmorteir les conseqüències socials. Perquè distorsionant els preus a favor de les energies fòssils, les reduccions posen en perill la transició cap a l'energia sostenible. A més, perllonguen una dependència dels combustibles fòssils que persistiria encara que el gas rus fos substituït per gas de Qatar.
En tercer lloc, Suïssa ha de ser més previsor a l'hora de promoure i donar suport a la conversió de la infraestructura. Glaris i Zuric han donat un bon exemple, i des que van prohibir els sistemes de calefacció de gasoil i gas (Zuric a partir del 2040), els propietaris cada cop passen més a les bombes de calor. No obstant això, aquells que volen comprar una bomba han d'esperar fins a sis mesos, conseqüència directa del fracàs dels polítics a l'hora d'impulsar el desenvolupament d'aquest sector.
L'augment dels preus del petroli i del gas no provocarà miraculosament el final de l'era dels combustibles fòssils, però abordant les dependències energètiques, els polítics poden ajudar a establir el rumb cap a una Suïssa neutra en CO2. En recerca energètica, es parla d'un "trilema" entre assequibilitat, sostenibilitat i seguretat. Les energies renovables són ara assequibles i són clau per a un subministrament d'energia sostenible. Darrerament, també s'han fet evidents els seus beneficis des d'un angle de neutralitat i política de seguretat.
Font: M. Pahle et al, Safeguarding the energy transition against policy backlash to carbon markets, Nature Energy (2022). DOI: 10.1038/s41560-022-00984-0
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada