Primer ordinador electrònic programable de propòsit general.

L'Electronic Numerical Integrator and Computer (ENIAC), va ser  en el 1945 el primer ordinador electrònic programable de propòsit general del món. El maquinari d'ENIAC va ser dissenyat per John Mauchly i J. Presper Eckert, però els programes que executava eren en gran part  realitzat per un equip de sis dones.

Durant dècades, aquestes dones van ser desconegudes. Kathy Kleiman, quan era estudiant de grau, va començar a investigar qui eren. 

Durant la Segona Guerra Mundial, l'exèrcit necessitava gent per calcular trajectòries balístiques o taules de tir d'artilleria manualment ja que els matemàtics masculins es quedaven curts. L'exèrcit va buscar dones especialitzades en matemàtiques per portar-les a l'Escola d'Enginyeria Elèctrica Morse, que és on van  calcular a mà trajectòries balístiques mitjançant calculadores mecàniques. Però calia entre 30 i 40 hores, per calcular una única trajectòria per a un conjunt de condicions meteorològiques donades  y  una única pistola i projectil, per tant és lògic entreveure que l'exèrcit necessitava centenars de trajectòries per taula de tir.

Durant els dies de guerra, a principis de 1943, quan no es veia un final, es va acordar finançar l'experiment d'un noi visionari que en aquell moment,  també es trobava a l'escola Moore. Era  el Dr. John Mauchly, qui es va associar amb Presper Eckert, que en aquell moment tenia 23 anys, un jove llicenciat en enginyeria. Amb el finançament de l'exèrcit, van construir aquesta màquina que no havia de funcionar: se suposava que  els 18.000 tubs de buit mai no podrien funcionar. Però ho van fer amb una màquina de 2,5 m peus d'alçada i 25 m de llarg.

Però  calia saber fer els càlculs de  trajectòria balística amb la màquina, í per això, un matemàtic i tinent de l'exèrcit anomenat Herman Goldstein va escollir sis dones entre un centenar. A elles [Kathleen Antonelli, Jean Bartik, Betty Holberton, Marlyn Meltzer, Frances Spence i Ruth Teitelbaum] se'ls donen els diagrames de cablejat i els diagrames de blocs i se'ls hi demana que facin l'equació de la trajectòria balística.

Les sis dones, sense tenir accés  ni tan sols, per veure l'ordinador, gràcies al que ara s'anomena programació directa, van aconseguir fer-ho essent un èxit durant la jornada de demostració el 6 de febrer de 1946, data que es va presentar l'ENIAC.

Ramon Gallart